El dèficit del conjunt de les administracions públiques ha baixat de l'1,40% entre gener i octubre de 2022 a l'1,29% del PIB en el mateix període de 2023, amb 18.849 milions d'euros. Incloent les ajuda a les institucions financeres, el dèficit públic s'ha situat en l'1,31% del PIB, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d'Hisenda.

En termes absoluts, el dèficit públic de 18.849 representa un augment del 0,2% respecte al mateix període de l'any anterior, encara que el pes sobre el PIB s'ha reduït de l'1,40% a l'1,29%.

Per la seva part, el dèficit només de l'Estat, en aquest cas fins al mes de novembre, s'ha col·locat en el 2,16% del PIB --davant el 2,22% del mateix període de l'any passat-. En valors absoluts, el dèficit de l'Estat assoleix els 31.627 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 5,8% respecte al mateix període de l'exercici precedent.

Des del Departament que dirigeix María Jesús Montero han explicat que el dèficit està afectat per l'impacte que les liquidacions definitives de 2021 practicades el juliol 2023 han tingut respecte al resultat de les liquidacions definitives de 2020 efectuades el 2022. En concret, les liquidacions definitives del sistema de finançament de 2021 ascendeixen a 11.798 milions a favor de les comunitats autònomes i les entitats locals, davant l'any passat que van ser 6.106 milions a favor de l'Estat.

Els ingressos de l'Estat pugen un 1,2%, per imposats un 3,7%

D'acord amb l'informe, els recursos no financers --ingressos-- se situen en 240.796 milions, la qual cosa implica un 1,2% més respecte al mateix període de 2022. Dins d'aquests recursos, els impostos assoleixen els 200.864 milions, el 83,4% del total dels recursos, i creixen un 3,7% respecte a novembre de 2022. Els impostos sobre la producció i les importacions augmenten un 2,8%.

Dins dels recursos no financers, com a novetats impositives de 2023, destaca l'ingrés del nou Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables, el gravamen temporal energètic, el gravamen temporal d'entitats de crèdit i establiments financers de crèdit i l'Impost Temporal de Solidaritat de Grans Fortunes amb un import conjunt de 3.974 milions.

Del seu costat, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni assoleixen els 95.155 milions, xifra superior en un 4,8% a la dels onze primers mesos de 2022, a causa que els ingressos per l'Impost sobre Societats augmenten un 8,8%, fins a 38.563 milions.

Segons explica Hisenda, aquest increment es deu principalment a l'augment de recaptació dels pagaments fraccionats i, d'altra banda, a l'avenç dels ingressos corresponents de la declaració anual en un 11,9%. Per la seva part, l'IRPF assoleix els 51.209 milions, un 1,8% menys, mentre que els ingressos de l'Impost sobre la Renda de No Residents, amb 3.043 milions, s'eleven un 13,9%.

Les despeses creixen un 1,7%

Pel costat de les despeses, l'informe d'Hisenda reflecteix que fins al novembre, els llocs de treball no financers de l'Estat s'han situat en 272.423 milions, xifra superior en un 1,7% a la registrada en els onze primers mesos de 2022. La partida de més volum són les transferències entre administracions públiques, amb un pes del 62,4% sobre el total de llocs de treball no financers.

En concret, en els onze primers mesos de l'any ascendeixen a 170.094 milions, un 5,7% més que l'any anterior, principalment per la dotació addicional de 1.666 milions destinada a comunitats autònomes i corporacions locals per compensar el saldo global negatiu de la liquidació de 2020.

Per la seva part, també destaca les despeses per la remuneració de funcionaris, que creix un 2,9%, situant-se en 18.594 milions d'euros. Després de l'increment addicional del 0,5% previst en la Llei de Pressupostos Generals de 2023, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu motivada per la inflació, amb aplicació retroactiva des de gener, la pujada salarial de l'exercici se situa en el 3%.

Desglossament dèficit públic

Quant al desglossament del dèficit públic fins al mes d'octubre, el dèficit de l'Administració Central se situa en 16.369 milions, un 11,4% menys, amb un pes sobre el PIB de l'1,12%, inferior a l'1,37% de l'exercici passat.

Per la seva part, l'Administració Regional registra un dèficit a finals d'octubre de 2023 de 2.229 milions, el que equival al 0,15% del PIB, davant el dèficit del 0,45% assolit en el mateix període de l'any anterior, el que suposa una millora d'un 63,5%. Aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 3,8%, mentre que els ingressos creixen a un ritme del 6,1%.

En el cas dels Fons de la Seguretat Social fins a l'octubre de 2023, l'informe mostra que registren un dèficit de 251 milions. En termes de PIB el dèficit de la Seguretat Social se situa en el 0,02% del PIB. Es pot observar un creixement dels ingressos del 5,9 (destaca el bon comportament de les cotitzacions amb un robust creixement del 9,8%) davant l'augment registrat en les despeses d'un 9,6%.

Els ajuntaments retallen el dèficit fins al setembre

Finalment, també s'han publicat avui les dades d'execució de 2023 de les Corporacions Locals corresponents al tercer trimestre de l'any. Les dades mostren que les Entitats Locals han registrat un dèficit de 1.214 milions, la qual cosa equival al 0,08% del PIB, davant el dèficit del 0,22% del PIB del tercer trimestre de 2022.

Amb aquestes dades de Corporacions Locals, el dèficit del conjunt d'Administracions Públiques en el tercer trimestre de l'any se situa en l'1,72% del PIB davant l'1,90% (sense ajuda financera) registrat el setembre de 2022, la qual cosa suposa una disminució d'un 1,9%. Les despeses han augmentat un 7%, mentre que el creixement dels ingressos ha estat del 7,8%.