La guerra a Israel ja està afectant l'economia, amb l'augment dels preus de l'energia i possibles implicacions per als sectors comercial i turístic de la regió. La situació continua fluida i s'està vigilant de prop per veure com es desenvolupa. Però on més han saltat les alarmes ha estat al sector tecnològic, ja que Israel, potenciat també pels Estats Units, ha esdevingut a les darreres dècades l'autèntic Silicon Valley d'Europa, amb empreses de referència que aposten per concentrar-s'hi. Estem parlant d'empreses que tenen altes potencialitats i que avui són imprescindibles per a les companyies, també les més avançades en el camp de les start-ups.
Faltarà capital humà?
Més enllà dels problemes derivats de la inflació i de l'escassetat que hi pugui haver de matèries primeres, el factor humà ho condiciona tot. L'actual govern d'Israel ja ha anunciat que convocarà prop de 300.000 reservistes, una xifra sense precedents, molts dels quals podrien provenir d'operacions tecnològiques amb seu als Estats Units i, per tant, afectar el capital humà d'aquestes empreses. "És una gran interrupció per als negocis habituals", ha assegurat Jack Ablin, director d'inversions i soci fundador de Cresset Wealth Advisors, expert en inversions en capitals estrangers. Ablin, per a l'agència Reuters, considera que a curt termini els recursos es podrien desviar si el conflicte s'amplia, com ara que el personal de les empreses tecnològiques sigui cridat com a reservistes militars.
El gegant Intel
"Ens estem preparant perquè això tardi un temps", ha dit Noam Schwartz, nascut a Israel i fundador i director executiu d'ActiveFence, empresa tecnològica especialitzada en amenaces en línia amb seu a Nova York i Tel-Aviv. La seva empresa seguirà atenent els clients durant el conflicte, va dir, tot i que espera tornar a Israel per fer un servei militar. "Tenim prou gent a tot el món per assegurar-nos que tot estigui sota control". Els pesos pesants, de moment, no volen crear alarma, però es mostren escèptics sobre el futur immediat. A tall d'exemple, un portaveu del fabricant de xips Intel (INTC.O), l'empresari i exportador privat més gran d'Israel, ha dit que la companyia estava "seguint de prop la situació a Israel i prenent mesures per salvaguardar els nostres treballadors i donar-los suport".
El portaveu s'ha negat a dir si la producció de xips s'ha vist afectada per la situació. De moment, les accions d'Intel van caure el dilluns un 0,5%. Cal recordar que l'empresa nord-americana Intel, fabricant de xips, va anunciar el juliol passat la intenció d'obrir una nova fàbrica a Israel, amb la inversió estrangera "més gran del país", per valor de més de 22.800 milions d'euros (25.000 milions de dòlars). La planta té previst instal·larse a Qiryat Gat, al centre del país, el 2027.
En paral·lel, Nvidia (NVDA.O), el fabricant més gran del món de xips emprats per a intel·ligència artificial i gràfics per a ordinador, ha dit que havia cancel·lat una cimera d'IA prevista a Tel-Aviv la setmana vinent, on havia de parlar el seu director general, Jensen Huang. Si anem als precedents més immediats —com la crisi dels microxips a causa de la covid—, el fet que la tecnologia i que un dels proveïdors mundials més importants siguin inestables té unes conseqüències que afecten un món plenament globalitzat.
El precedent amb Àsia
Aleshores, la concentració de la producció va ser a l'Àsia i va dificultar els avenços d'altres potències, com les europees, que van anar a remolc de la dependència que tenien d'Àsia. La producció de semiconductors d'última generació es concentra en aquest continent, i països com Corea del Sud, la Xina o Taiwan en lideren la fabricació. Només la companyia taiwanesa TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Co.) en produeix el 56% del total, segons informa la consultora TrendForce. I, curiosament, malgrat la seva importància, Europa s'ha quedat en una situació de dependència, amb països com Espanya on no hi ha cap manufactura d'aquest tipus.
Aquesta concentració de la producció ha esdevingut un problema des de l'inici de la pandèmia. En tallar-se les línies d'abastament, es van generar colls d'ampolla. Els semiconductors no assolien les quantitats necessàries, cosa que va llastar la fabricació en indústries com l'automobilística o la informàtica. Simplement no podien completar els seus productes.