El cost laboral mitjà per treballador a Espanya va experimentar un increment del 4,9% durant el primer trimestre del 2026 en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta xifra situa el cost total, que inclou tant les remuneracions salarials com les cotitzacions socials obligatòries, en els 3.278 euros per treballador i mes, la quantitat més elevada registrada en un primer trimestre des que l'organisme va iniciar la sèrie estadística l'any 2000.
Aquesta dada confirma la tendència alcista que va arrossegant el mercat laboral espanyol, amb 21 trimestres consecutius de pujades en el cost laboral. El repunt del 4,9% és el més accentuat des del quart trimestre del 2023, quan es va arribar a unes xifres semblants d'increment interanual. Aquesta acceleració reflecteix tant la pressió salarial que està exercint la recuperació econòmica com l'impacte de l'actualització de les cotitzacions socials, dos factors que han contribuït a elevar el cost total de l'ocupació per a les empreses espanyoles. L'INE destaca que aquesta evolució s'ha donat en un context de creixement de l'ocupació i de manteniment de l'activitat econòmica.
Dins del cost laboral total, el component salarial, que inclou totes les remuneracions tant en metàl·lic com en espècie, va augmentar també un 4,9% en termes interanuals durant el primer trimestre. Aquesta pujada situa el salari brut mitjà per treballador i mes en els 2.403 euros, la xifra més alta registrada per l'INE en un primer trimestre des de l'inici de la sèrie estadística. L'evolució dels salaris ha anat en línia amb la del cost total, la qual cosa indica que les empreses estan traslladant a les retribucions una part significativa de l'increment dels seus ingressos. L'altre gran component del cost laboral, els anomenats altres costos, que inclouen les cotitzacions socials i altres despeses no salarials, va totalitzar 874 euros per treballador i mes, amb una pujada interanual del 4,8%. Dins d'aquest apartat, el capítol més important és el de les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, que van augmentar un 4,5% en termes interanuals, una xifra que reflecteix tant l'increment de les bases de cotització com la pujada dels tipus aplicables.
El cost per hora efectiva creix un 5,4%
L'INE també ha publicat les dades relatives al cost laboral per hora, un indicador que permet mesurar l'evolució dels costos en funció del temps efectivament treballat o del temps pagat. El cost laboral per hora efectiva, que mesura el cost real per hora de treball efectivament feta, va pujar un 5,4% en termes interanuals durant el primer trimestre, fins a situar-se en els 24,88 euros.
Aquest increment és superior al del cost per treballador i mes, la qual cosa suggereix que, a més d'apujar els salaris, les empreses estan reduint les hores no treballades per les quals paguen. Per la seva banda, el cost laboral per hora pagada, que inclou tant les hores efectivament treballades com les no treballades, però remunerades, va augmentar un 4,8% interanual, fins a situar-se en els 21,62 euros. La diferència entre ambdós indicadors reflecteix que les empreses estan gestionant de manera més eficient els temps de treball, reduint les hores no productives que, tot i això, han de remunerar.
L'anàlisi per territoris revela diferències significatives en l'evolució dels salaris durant el primer trimestre. Totes les regions han registrat pujades interanuals, però amb intensitats molt variables. El País Basc encapçala la llista d'increments amb un progrés del 8,7%, seguit de Cantàbria amb un 8,4%. En tercer lloc, se situen Madrid i Castella i Lleó, ambdues amb un ascens del 5,8%.
Aquestes xifres reflecteixen l'heterogeneïtat del mercat laboral espanyol, on els increments salarials són molt més acusats en algunes regions que en altres. Els territoris amb increments més modestos han estat Extremadura, amb un 2,5%, i les Illes Balears, amb un 2,7%. Aquesta divergència en l'evolució salarial pot respondre a múltiples factors, com ara la composició sectorial de l'ocupació a cada regió, el grau de sindicació, la pressió de la demanda de treball qualificat i les diferències en el cost de la vida. L'INE no ofereix una anàlisi detallada de les causes, però els economistes assenyalen que la concentració d'activitats d'alt valor afegit a les regions capdavanteres explicaria en bona part les diferències observades.
Les vacants d'ocupació assoleixen la xifra més alta de la sèrie històrica
Un altre indicador que reflecteix el bon moment del mercat laboral espanyol és el nombre de llocs de treball vacants. Entre gener i març del 2026 es van registrar 159.785 vacants a tot l'Estat, la qual cosa suposa un augment de 6.900 respecte al mateix trimestre de l'any anterior. Aquesta xifra és la més elevada registrada en qualsevol trimestre des que l'INE va començar a publicar aquesta estadística l'any 2013, la qual cosa indica que les empreses espanyoles tenen dificultats creixents per a cobrir determinats llocs de treball.
L'increment de les vacants es produeix en un context de tensió al mercat laboral, amb una taxa d'atur que s'ha reduït significativament en els darrers anys. Les dificultats per a cobrir certs perfils professionals, especialment en sectors com la tecnologia, l'enginyeria i la sanitat, estan pressionant els salaris a l'alça i contribuint a l'increment del cost laboral que reflecteixen les dades de l'INE. Els economistes adverteixen que si aquesta tendència es manté, podria generar colls d'ampolla que limitin el creixement econòmic en determinats sectors.
La dada de l'INE confirma que el cost laboral porta 21 trimestres consecutius de pujades, una ratxa que no s'ha vist interrompuda des de l'inici de la sèrie. Aquesta evolució reflecteix tant l'impacte de la recuperació econòmica posterior a la pandèmia com les successives reformes laborals que han anat incrementant el cost de l'ocupació, especialment en l'àmbit de les cotitzacions socials. El repunt del 4,9% és el més elevat des de finals del 2023, la qual cosa indica que la pressió alcista s'està accelerant.
Les dades del primer trimestre arriben en un context d'inflació moderada, la qual cosa permet que l'increment del cost laboral es tradueixi en un augment del poder adquisitiu dels treballadors. L'evolució de l'IPC en els darrers mesos, que se situa per sota del 3% a l'Estat, és inferior a la dels salaris, la qual cosa implica una millora de la capacitat de compra dels assalariats. Aquesta circumstància, sumada a la reducció de l'atur, està contribuint a la recuperació del consum intern i al creixement econòmic, tal com han destacat els principals organismes internacionals en les seves últimes previsions.