L'11,6% dels espanyols (5,5 milions) van tenir problemes el 2021 per pagar a temps les despeses lligades a l'habitatge, com| la hipoteca o el lloguer o rebuts com el del gas o el de la comunitat, segons les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'INE. El que suposa una reducció d'un punt -alguna cosa més de 475.000 persones de la població total, incloent menors de 16 anys- que el 2020, quan el 12,6% va manifestar tenir dificultats per afrontar el cost de l'habitatge cada mes. Tanmateix, abordar amb més folgança l'increment del cost de l'habitatge el 2021 (es va encarir especialment l'electricitat i el gas aquell any, encara que també el lloguer) va suposar que més ciutadans haguessin de renunciar a altres necessitats més o menys bàsiques. En concret, menys espanyols van poder sortir el 2021 una setmana de vacances, menjar carn cada dos dies o fer front a despeses imprevistos. I tot això, l'any en què s'ha produït una reducció històrica de la taxa de pobresa, fins a col·locar-se en els mateix nivells de 2008, anterior a la crisi financera.
Juan Carlos Llano, director d'estudis d'EAPN-és, una xarxa europea que agrupa a les principals ONG que combaten la pobresa, declara ON ECONOMIA que, malgrat les renúncies a certs béns i serveis, es pot destacar que el 2021 llança uns avanços estimables en tots els paràmetres de la pobresa. I destaca que aquell any es va reduir el nombre de llars sense ingressos a 567.725 en mitjana anual, segons els càlculs de l'investigador arran de l'ECV donada a conèixer aquest dilluns, lleugerament per sobre de els xifres prepandèmia (565.900), encara que lluny de les 427.000 llars anteriors a la crisi financera, el 2008.
Durant el Covid van arribar fins a les 618.900 llars sense ingressos, davant el màxim de 742.850 durant la crisi financera. El que posa de manifest, segons el director d'anàlisi d'EAPN-és, l'efecte positiu de l'estratègia pública mantinguda en el conjunt de la Unió Europea durant la crisi de la pandèmia, i la duresa de la regida en l'anterior crisi econòmica. Tanmateix, encara que la pobresa ha anat millor, l'encariment de l'habitatge ha suposat la renúncia d'altres béns per a una proporció més gran de la societat espanyola.
L'INE, seguint la metodologia imposada des de Eurostat (oficina estadística de la Unió Europea), analitza les carències materials que pateix la població mesurant set béns o serveis. D'aquests set, en cinc va empitjorar l'accés dels espanyols el 2021 i va millorar en dos: a més de la reducció en el nombre de persones amb retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal -hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...-, també va caure el nombre de persones que no van poder permetre's un ordinador personal. Encara que, són pocs, un 5,8% del total d'espanyols, -2,75 milions- s'han rebaixat en uns 4.500 respecte a 2020 els que no van poder disposar d'un ordinador.
Passar fred a l'hivern
La pujada del gas, especialment, però també de l'electricitat, des de mitjans de 2021 va provocar que augmentés un 2,8% el número dels espanyols (550.000) que no van poder mantenir el seu habitatge amb una temperatura adequada, fins a un 17,1% del total de la població, alguna cosa més de 8,1 milions. La segona pujada més gran, 2,1 punts percentuals, es produeix entre aquells que no van poder abordar un imprevist, gairebé un milió de persones més que el 2020, fins a sumar el 35,5% de la població, alguna cosa més d'un de cada tres espanyols. Les vacances són la tercera renúncia més gran per compensar el cost de l'habitatge, ja que creix un 0,8% les persones (335.000 persones) que es van resignar a no poder tenir ni una setmana de vacances a l'any, fins a sumar el 33,5% del total dels espanyols.
Menors renúncies s'han produït en l'alimentació i el transport, encara que també. En 5,4% (2,5 milions) no va poder el 2021 menjar carn, pollastre i peix cada dos dies, el que suposa un increment d'unes 330.000 persones respecte a un any abans i el 5% no va poder permetre's disposar d'un cotxe, encara que es manté en termes molt similars al de l'any anterior.
Encara que en el conjunt d'Espanya es redueix l'1% el nombre de persones que no van ser capaces d'afrontar la despesa de l'habitatge sense retards el 2021, les diferències entre comunitats autònomes van ser molt fortes. Així, a l'arxipèlag balear va augmentar en un 3,3% la població que va tenir més problemes per costejar l'habitatge, a Extremadura un 1,3% i a Castella i Lleó el 0,3%. En l'altre extrem, el nombre de persones amb problemes amb el pagament de les factures de l'habitatge es va reduir un 5,4% i a les Canàries un 5%.
Catalunya dona pitjors resultats
A Catalunya, la reducció de les persones amb problemes per poder abonar cada mes els rebuts de la casa va ser tan sols un 0,2%, davant l'1% de la mesura d'Espanya i en percentatge, suposa el 12,8% de la població (11,6% a la mitjana|mitja d'Espanya). En general, a Catalunya van augmentar en gran manera les persones que el 2021 van patir carències. Es va incrementar un 3,5% (mitjana d'Espanya el 0,8%) aquells que no van tenir vacances; un 1,1% (0,7%) els que no van poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies; un 3,3% (2,8%) els que no van tenir una temperatura adequada a la seva casa i un 1,4% (0,1%) els que no van poder disposar d'un vehicle. En el cas dels imprevistos, va créixer un 1,9% el nombre de catalans que no van poder fer front a un imprevist, en aquest cas, per sota del 2,1% de la mitjana a Espanya.