Unió de Pagesos avisa que la temporada de fruita dolça d’enguany estarà marcada, d’una banda, per peces de fruita de menor calibre i baixa producció -sempre segons les varietats- a causa de les altes temperatures i, de l’altra, per un augment de prop del 25% dels costos de producció; és a dir, d’entre 8 i 10 cèntims d’euro/kg.
La campanya de la pera conference, la varietat més estesa a Catalunya amb un 40% del total de la producció, va començar la setmana passada a diversos punts de les comarques de Ponent. Arrenca amb unes condicions marcades per la forta calor d’aquest estiu, que ha situat el termòmetre per damunt dels 36 graus durant moltes setmanes i això ha provocat un estrès als arbres que en algunes finques ha derivat en pèrdues de fins al 80% de la producció. Aquesta casuística es dona al 60% de les finques, segons va avançar el responsable del sector de vegetals d’Unió de Pagesos, Jaume Gardeñes.
En més del 60% de les finques d’aquesta varietat hi haurà una baixada estimada de la producció entre un 40 i un 80%, per la qual cosa moltes es podrien quedar “molt per davall" dels 8.000 quilos per hectàrea. "Així no es poden cobrir els costos de producció", assegura Narcís Poch, responsable nacional de la Fruita dolça d’Unió de Pagesos.
El clima de les Terres de Lleida és determinant: estius calorosos amb temperatures elevades durant el dia, nits fresques que afavoreixen l’acumulació de sucres naturals, baixa humitat que redueix malalties i millora la concentració de sabor i Irradiació solar intensa que accelera la maduració natural. Però tot això "està canviant" i acceleradament.
Per a la campanya d'aquest any, "les perspectives per als pagesos són complicades, perquè si no es pot produir el 100% no sortiran els números, no es podran cobrir els costos de producció", evidencia Narcís Poch, responsable nacional de la Fruita dolça d’Unió de Pagesos. "A més, tenint en compte que no es ven a preu tancat, sinó que l’anomalia del sistema comercial existent fa que no s’estableixi el preu fins al setembre o l’octubre", el sindicat apunta a una baixada de preus de fins al 40% respecte a les mateixes dates de la temporada anterior.
Pilar de les exportacions i projecció internacional
Comarques com el Segrià, l'Urgell, la Noguera, l'Empordà o el Baix Llobregat, entre moltes altres, i un sector estratègic per a l'economia del país. A més, el sector de la fruita representa un pilar estratègic d'exportació i projecció internacional per al territori català.
Catalunya és l'àrea més important de producció de fruita dolça d'Espanya que, alhora, és el novè productor mundial de préssec i nectarina, el divuitè productor mundial de pera i el trenta-setè de poma.
En les més de 108.000 hectàrees dedicades a fruiters i cítrics s'hi produeix anualment al voltant d'un milió de tones (984.382 tones) de poma, pera, préssec, nectarina, taronges, mandarines i llimones, principalment.
Catalunya exporta un 65% de la fruita dolça i cítrics (609,268 tones), en relació amb la seva producció global, als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat, traçabilitat i seguretat alimentària. Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i els Països Baixos es troben entre els principals països de destí.
El principal client de la fruita dolça de Lleida és Espanya i la Unió Europea, encara que hi ha algun producte que es destina als mercats sud-americans. Però el pes del sector és extrem en el conjunt d’Espanya. De Lleida en surt el 65% de les peres que es produeixen a Espanya, el 70% de les pomes i entre el 45 i el 50% de la fruita de pinyol (préssecs, paraguaians i nectarines), recorda Manel Simón, director general d'Afrucat. Val a dir que, en fruita de pinyol, les terres de Lleida són líders mundials en volum d’exportació.
Des de l'empresa pública Prodeca constaten que les prioritats actuals d’obertura de nous mercats per a la fruita dolça catalana se centren sobretot a Àsia i a Llatinoamèrica, en especial l’obertura del protocol a Mèxic amb la fruita de llavor (poma i pera), que ja té potencials compradors amb interès. Addicionalment, altres prioritats pel sector són l’obertura de nous protocols en altres mercats com la pruna a Corea del Sud, la poma a Taiwan i Xile, la cirera al Canadà, la poma i cirera a l’Argentina i la fruita de pinyol als Estats Units.
Reconquerir Espanya
El director d'Afrucat explica que "en pera i poma el hàndicap actual és reconquerir el mercat espanyol perquè de pomes està arribant molt producte d'Itàlia i de França, i de Polònia i Portugal, que es comercialitzen a un preu més competitiu; mentre que en el cas de la pera, en concret la varietat conference, Bèlgica i Holanda estan guanyant mercat".
En préssec i nectarina no hi ha competència d’altres mercats, ni per a Catalunya, ni per a la resta de productors d’Espanya. De fet, amb les veritats de préssec i nectarines, els pagesos d’arreu cobreixen més que la temporada d’estiu. Comencen la collita en els camps d’Andalusia, després de Múrcia i, finalment, a Lleida la campanya comença el juny i s’allarga fins al setembre.
Enguany, el cost de producció del préssec i la nectarina a Catalunya aquest 2026 s’estima que és de 0,585 euros el quilo. Afrucat preveu que la campanya de fruita de pinyol d’aquest estiu puguin finalitzar abans de l’habitual, a conseqüència de l’avançament que s’està observant en la maduració i la recol·lecció de diferents varietats.
"Tenim fruita de més qualitat que la que s'importa"
"S’ha de reconquerir el mercat perquè tenim fruita de molta més qualitat que la que arriba de la resta d’Europa", destaca Simón. Per aconseguir-ho els pagesos han reconvertit les varietats de la poma. És a dir, s’han reconvertit les més antigues amb nous clons i s’han plantat noves varietats de pomes. A més, amb aquestes varietats també es pot afrontar amb més garanties l’efecte del canvi climàtic amb situacions extremes sobre les collites. En el cas de la poma, una climatologia de calor extrema malmet la collita perquè la poma necessita -com el raïm, per exemple- créixer amb un contrast tèrmic entre el dia i la nit.
La innovació s’ha centrat en FruitFutur, que és una agrupació d’interès econòmic formada per Actel (Associació de cooperatives de les Terres de Lleida), Fruits de Ponent (grup cooperatiu format per quatre cooperatives), Nufri (empresa de producció, transformació i comercialització de fruita i energia), Poma de Girona (indicació geogràfica protegida que aglutina la major part de la producció de poma de Girona) i l’IRTA. FruitFutur es va fundar l’any 2003 per desenvolupar programes d’R+D dirigits a la generació de material vegetal de fruita dolça adaptada a les condicions locals i les necessitats dels mercats internacionals i, en especial, per a la posada en marxa d’un programa d’introducció, selecció i millora de noves varietats de fruita dolça (préssec, nectarina, poma i pera).
Arran dels projectes de recerca, l’any 2023 es va treure al mercat la primera varietat de poma adaptada al canvi climàtic, la Tutti, que ja s’està cultivant a les comarques catalanes. L'any 2024, va ser el torn de la Stellar, una varietat que s'adapta perfectament als climes càlids, i que exemplifica la recerca com a eina essencial per garantir la viabilitat del sector primari. Així, el sector porta entre 15 i 20 anys arrencant i modificant varietats de poma i ha aconseguit unes qualitats millors i més valorades pel consumidor, com ara les pomes Golden o les gala i fuji que han millorat algunes de les seves característiques.
Millores en el procés i ajusta la mà d'obra
El director d'Afrucat explica que "el mateix procés s’està intentant dur a terme amb la pera, però és més dificultós, perquè una perera necessita més temps per arribar a ser productiva". A més, hi ha menys innovació varietal en les més tradicionals com la conference, la williams, la llimonera o la blanquilla. S'ha de fer valdre que Catalunya ha aconseguit ser el màxim productor de conference, tot i que la pera conference és una varietat que no és originària d’aquest territori; prové de països de nord d’Europa, més humits i amb temperatures més baixes, per la qual cosa, "li costa suportar estius tan calorosos com el que viu Catalunya".
El repte principal del sector de la fruita dolça és la innovació. Des de la varietat dels productes, a la competitivitat i canvis en els processos, més concretament en aconseguir una reducció de la mà d’obra intensiva en el camp. "La innovació s’ha d’aplicar a bona part de la cadena de valor", adverteixen des d'Afrucat. De fet, des de fa cinc anys, a Afrucat s’ha robotitzat l’encaixat de la fruita. Els socis, en funció de la seva musculatura financera, estan comprant i incorporant robots per posar la fruita en caixes. És un camí que també segueixen els pagesos de França o Itàlia, perquè alhora serveix per evitar els problemes de la contractació de mà d’obra externa.
Des d’Afrucat també s’està liderant una altra innovació: automatitzar la collita. És una part més del procés cap a l'automatització i la digitalització del camp, que és essencial per garantir-ne el futur. Això, que semblaria una contracció contribuirà a salvaguardar l’ocupació al camp i a afavorir el relleu generacional. Automatitzar i digitalitzar atraurà talent i en retindrà, perquè els joves veuran el camp com un sector més atractiu, en el qual les noves tecnologies com la Ia tindran un pes important. "Tindrem nous perfils professionals i les noves generacions de les famílies pageses veuran noves sortides en un sector tradicional que és bàsic per a l’economia del país.
Un altre del repte que té el sector de la fruita dolça -també vinculat amb el canvi climàtic- és l’aparició de noves plaques i malalties que malmeten les collites. En aquest sentit, els pagesos recelen de la política de la Unió Europea que fomenta la limitació dels fungicides i algunes herbicides, però no perquè siguin contraris a aquesta eliminació en pro dels productes, sinó perquè es prohibeixen sense tenir alternatives ecològiques o biològiques que puguin combatre plagues i malalties. Llavors, el camp europeu treballa en inferioritat de condicions respecte d’altres mercats productors que sí que poden usar aquests tipus de químics.
"Són situacions que es donen a França i Itàlia, on no hi ha tantes restriccions a determinants fungicides per a plagues i malaites. Amb coses tant simples com matar el pugó", denuncien els pagesos. Els membres d’Afrucat ja usen algunes alternatives -com la confusió sexual o la
caça massiva d’insectes- però no són prou solucions per combatre les malures.
Empreses diverses
Amb dades de Prodeca: Catalunya té 375 empreses exportadores regulars de fruita, gairebé el 20% del total estatal. Aquest teixit empresarial divers i actiu reflecteix la capacitat d’adaptació i la competitivitat del sector, que ha sabut revaloritzar la seva producció en els darrers anys.
De fet, en els últims cinc anys les exportacions han augmentat més d’un 40% en valor, tot i una reducció del volum, un indicador clar que la fruita catalana ha guanyat prestigi i valor afegit als mercats internacionals. El sector hortofructícola és un dels motors de l’exportació agroalimentària catalana.