El mercat immobiliari comença a reflectir un canvi de tendència. Després d'un any expansiu, marcat per l'elevada inflació i les pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE), la compravenda d'habitatge i els preus ja mostren una frenada a Espanya. Si bé és cert que el 2022 l'habitatge s'ha encarit un 7,4%, tal com ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dimecres, les dades reflecteixen un descens dels preus en l'últim trimestre del 0,8%.

En aquesta mateixa línia van també les dades publicades pel Consell General del Notariat, que han xifrat la caiguda interanual del preu de l'habitatge durant del mes de gener en l'1,7%, fins a un preu mitjà de 1.627 euros per metre quadrat. A més, els notaris apunten a un retrocés en la compravenda d'habitatge en el mateix període, que baixa un 7,3%, fins a assolir les 44.569 operacions.

La tendència al mercat immobiliari està canviant, després que el BCE porti des de l'estiu de l'any passat aplicant alces als tipus d'interès, amb l'objectiu de reduir la inflació fins al 2%. Una xifra que encara se situa lluny, pel que les previsions apunten que les pujades de les taxes es prolongaran fins a finals de 2023 i fins i tot podrien continuar en el primer trimestre de 2024. Però al mercat d'habitatge, les dades ja comencen a reflectir la frenada en el creixement que l'organisme monetari busca, amb un menor consum registrat i els preus caient.

Cau l'adquisició d'hipoteques per a habitatge

Respecte al tipus d'habitatge, les compravendes de pisos es van reduir un 7,3%, fins a les 34.082 unitats, mentre que les operacions relacionades amb habitatges unifamiliars van disminuir un 7,6%, fins a les 10.487 unitats. També en aquests dos tipus d'immobles s'observa una caiguda en els preus. Als pisos, el descens és del 2,2%, fins i tot situar-se en els 1.804 euros per metre quadrat de mitjana, mentre que el preu dels habitatges tipus unifamiliar es va situar en una mitjana de 1.304 euros per metre quadrat, amb un descens de l'1,2%.

Una altra de les tendències que s'extreu de les dades publicades pels notaris és la caiguda en els préstecs hipotecaris. Amb la pujada sense frens de l'euríbor, situant-se en màxims de 2008 (quan va esclatar la bombolla immobiliària), i els bancs havent encarit els crèdits a tipus fix en els últims mesos, els ciutadans estan adquirint menys hipoteques. D'aquesta manera, els préstecs hipotecaris per a l'adquisició d'habitatge van baixar un 16,1% el gener respecte al mateix mes de l'any anterior.

En aquest sentit, el total de les operacions se situa en 20.758. També va disminuir la quantia mitjana d'aquests crèdits, concretament un 4,1% interanual, situant-se en els 146.181 euros. D'altra banda, el percentatge de compres d'habitatges finançades mitjançant un préstec hipotecari es va situar en el 46,6% al gener, amb la quantia del préstec suposant de mitjana el 71,3% del preu.

Continuaran abaixant els preus?

Amb aquest escenari actual i el canvi de cicle que ja es comença a registrar, es pot preguntar-se si l'estratègia del banc central continuarà donant els seus fruits al ritme desitjat i si el mercat de l'habitatge seguirà la seva desescalada. El portal immobiliari Fotocasa assenyala en aquest aspecte que la caiguda dels preus podria indicar l'inici d'una moderació, encara que no considera que es vagi a produir de manera significativa.

"El quart trimestre ha estat marcat per més encariment de les hipoteques des de l'any 2000, i per la pujada més ràpida de l'Euríbor des de l'existència de l'euro. Aquesta casuística, encara que sembli contrària, ha accelerat encara més la situació de compra dels ciutadans, que s'han afanyat a tancar les compravendes abans que les condicions dels préstecs s'endureixin encara més," assenyala María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.

La firma no preveu baixades significatives en el preu i considera que encara és aviat per valorar si el descens trimestral es convertirà en tendència. D'aquesta manera, creuen que les tensions entre oferta i demanda dificultaran una correcció dels preus, ja que l'interès per comprar encara supera els nivells prepandèmia i la reducció de l'oferta complicarà encara més poder arribar a un equilibri ràpidament.