El cafè és molt més que una simple beguda a Espanya. Les dades més recents de l'Informe Sectorial del Cafè (2023-2024), elaborat per l'Associació Espanyola del Cafè, ho demostren. La divisió d'aquest consum reflecteix dues realitats paral·leles i complementàries. D'una banda, l'àmbit domèstic, on es consumeixen 44,7 milions de tasses, consolidant la llar com l'espai preferit per al primer cafè del dia o el de la tarda. D'altra banda, l'hostaleria, amb 22,5 milions de tasses diàries, reafirma el bar com a institució social insubstituïble. Aquestes xifres es tradueixen en un pes relatiu clar: de cada 100 tasses que es consumeixen al país, 66 ho fan a les llars i 34 en establiments.

Aquesta dualitat també es manifesta en les preferències. Mentre als bars triomfa amb rotunditat el cafè de torrefacció natural (78%), valorat per la seva intensitat i tradició, a les llars la seva presència és menor (42%), on competeix amb el cafè de barreja (26%). No obstant això, el canvi d'hàbits i la cerca de la comoditat han fet que el format en càpsules hagi aconseguit una quota de gairebé una de cada cinc tasses preparades a les llars espanyoles, un indicador clar de l'evolució dels costums domèstics.

Per abastar aquesta demanda, la indústria cafetera espanyola ha incrementat la seva producció en un 1,13%, superant les 218.000 tones el 2024. L'impuls principal ve de la mà del cafè torrat amb cafeïna, que ha crescut un sòlid 5,7%. A més, Espanya consolida la seva posició estratègica dins del mercat europeu com a líder en la producció de dos segments clau: el cafè descafeïnat i el cafè soluble, un nínxol de mercat que li atorga una important projecció internacional.

La xarxa de bars i cafeteries, el cor del sector Horeca, continua la seva expansió amb més de 235.000 locals arreu del territori nacional, un 0,75% més que l'any anterior. La distribució geogràfica d'aquests establiments no és uniforme, sinó que es concentra en les comunitats més poblades: Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid acaparen el 58% del total. Cada un d'aquests locals utilitza, de mitjana, 299 quilos de cafè a l'any, una xifra que equival a servir més de 96 tasses diàries per establiment, demostrant el volum d'activitat frenètica que es viu diàriament als comptadors espanyols.

L'economia del cafè a Espanya és profundament global. El país depèn de les importacions de cafè verd, que han crescut un notable 13%. La geografia dels proveïdors està clarament definida: el Vietnam i el Brasil són els protagonistes indiscutibles, representant conjuntament més del 60% de tot el cafè verd que entra al país. En l'apartat exportador, el mapa es diversifica. França, Portugal i el Marroc són els principals destins pel cafè torrat espanyol, un producte valorat pels mercats propers. Pel que fa al cafè soluble, la indústria espanyola ha sabut trobar oportunitats en mercats tan diversos com Turquia, el Regne Unit i Sud-àfrica, mostrant la competitivitat i l'adaptabilitat del sector.

Més enllà de les xifres de consum i producció, el sector del cafè es revela com un generador d'ocupació. Només en la indústria de transformació i comercialització, es van crear més de 6.200 nous llocs de treball directes el darrer any, un increment del 2,5%. Si tenim en compte tot el canal Horeca (bars, cafeteries, restaurants, etc.), la xifra global d'ocupació vinculada al cafè s'aproxima als 110.000 llocs de treball.

Aquests nombres confirmen que el cafè no és només un producte de consum quotidià, sinó un eix socioeconòmic que sustenta milers de famílies i dinamitza l'economia local i nacional. L'informe de l'Associació descriu un sector vibrant, que ha sabut modernitzar-se sense renunciar a les seves arrels, i que continua estant profundament arrelat tant en la intimitat de les llars com en la vida pública dels bars, erigint-se en un veritable pilar cultural i econòmic del país.