La crisi climàtica, que es va materialitzar fins a l'any passat en una greu sequera a Catalunya, va fer caure dràsticament les collites de les varietats de raïm per a l’elaboració de cava, cosa que el sector ha pagat amb una crisi de vendes el 2024 i el 2025. L’any passat, el cava va viure el segon exercici consecutiu de caiguda de dos dígits i va distribuir 190 milions d’ampolles, un 12,9% menys. L’any anterior ja havia caigut un 13%, amb 218 milions d’ampolles.

La caiguda del cava es va viure al mercat espanyol, però, sobretot, en l’internacional, que suposa el 60% de les vendes. El 2025, a l’Estat es van vendre 76,1 milions d’ampolles, un 2,5% menys, mentre que a l’estranger es van vendre 113,8 milions d’ampolles, gairebé un 19% menys. El sector va facturar 2.048 milions d’euros a tot el món, un 10% menys.

“La sequera ha marcat els últims dos exercicis”, ha lamentat Javier Pagès, president de la Denominació d’Origen Cava, i explica la caiguda de vendes: “El descens no té a veure amb una caiguda de la demanda, sinó de l’oferta. Només a Alemanya, hem deixat de vendre 24,4 milions d’ampolles”.

Pagès ha repassat les xifres de collita dels últims anys per mostrar les dificultats de les caves per tenir oferta: el 2022, la DO va tenir una verema de 277 quilos de raïm. El 2023 va caure a 214 i el 2024, van ser 219 milions de quilos. “Dos anys seguits molt per sota del volum que necessita la DO”. El 2025 es va recuperar fins a una collita “gairebé normal”, de 278 milions d’ampolles.

A conseqüència de la manca de producte per vendre, alguns cellers grans, com Freixenet, han substituït cava per altres vins espumosos en determinats mercats, en especial Alemanya. Aquest país, on té l'origen i la seu Henkell (grup propietari de Freixenet), havia estat líder en exportacions i ara no figura entre els principals mercats del cava. Bèlgica repeteix com el primer mercat del cava, tot i que les vendes cauen un 13,5%, els Estats Units com el segon (-18,4%), i el Regne Unit com el tercer (-12%).

Pagès fa una crida a apostar pels caves de qualitat

Malgrat aquestes dades negatives, el president de la DO ha preferit veure la copa mig plena: “La sequera ha ajudat a la nostra estratègia de revalorització. El cava ha fet un ajust, però deixant de vendre el producte de menys qualitat”. En aquest sentit, ha destacat la millora de vendes del cava de més qualitat, el de guarda superior, de l’1,5%. De cara als pròxims anys, amb l’horitzó al 2030, el sector ha de seguir per aquest camí i apostar per unes vendes “més basades en el marge i menys en el volum”, segons Pagès.

De fet, l’exdirector general de Codorníu no espera que ara es recuperin els volums d’anys anteriors, malgrat la recuperació de la collita, i ho celebra: “Pot ser que no sigui rendible recuperar alguns mercats. No espero que tornem a les xifres d’abans. Crec que veurem una estabilitat, però amb més valor”.

Aquesta ha estat l'última compareixença de Pagès per presentar el balanç anual del cava, ja que no es presentarà a la reelecció com a president de la DO en les eleccions previstes per al 7 de maig.