Els tècnics del Ministeri d’Hisenda han comptabilitzat que l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (ITSGF), aprovat a finals de 2022 (afecta els patrimonis superiors als 3,7 milions), va aportar 664,3 milions d’euros a les arques públiques catalanes el 2023, segons el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).
Es tracta de la comunitat autònoma de règim comú que més quota va ingressar. També va ser la regió de l’estat espanyol que més declarants d’aquest tribut va concentrar, amb 90.790, els quals disposaven d’una mitjana de patrimoni de 2.860.178 euros. Tot i això, a la Comunitat de Madrid es va registrar la mitjana més elevada, amb 11,17 milions de 24.533 declarants i la recaptació va ser de 613,7 milions.
Al conjunt de l’Estat, aquest gravamen es va traduir en 1.970,7 milions d’euros el 2023, un 57,7% més respecte al 2022. Un increment que Gestha explica, per una banda, per “l’augment del 8% de les bases declarades a causa de la concentració de la riquesa en mans de les majors fortunes”. I, per l’altra, l'aval de la constitucionalitat de l’impost, que va “revertir parcialment” les bonificacions fixades per diverses comunitats autònomes.
En aquest sentit, l’entitat ha remarcat la reversió de “la històrica bonificació madrilenya”, que ha situat la recaptació a 614 milions d’euros. També ha subratllat el cas d’Andalusia, que va sumar 94,5 milions d’euros.
Per a Gestha, aquestes dades posen de manifest que l'impost a les grans fortunes "ha complert el seu objectiu", obtenir, primer, més ingressos de forma solidària pels que més tenen, cosa que implica que ara paguen les grans fortunes que no pagaven, encapçalades per la Comunitat de Madrid; i, en segon lloc, es reforça l'harmonització fiscal de l'impost de Patrimoni.