Catalunya és l'única comunitat autònoma que va gastar menys en Sanitat el 2022 que l'any 2009, en el que van començar a notar-se a les partides públiques la tisora social per la crisi econòmica. Concretament, Catalunya gasta 1.478 milions d'euros menys que fa 14 anys, un 12,33% menys, en contrast amb els 8.602 milions d'euros més (un 13,4% més) que sumeixin la resta de les comunitats, segons un estudi de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials a partir de xifres del Ministeri d'Hisenda i l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Encara que Catalunya sí que ha revertit les retallades en Educació i Serveis Socials, les altres partides que l'estudi compta dins del paquet de polítiques socials, el dèficit en sanitat porta Catalunya a ser també l'única que no ha revertit les polítiques d'austeritat en el global en el seu còmput per habitant i any. Catalunya gasta 6,38 euros menys en polítiques socials per habitant i any, encara que la partida sigui un 4,68% major.
Catalunya és a més la comunitat que menys percentatge del pressupost gasta en sanitat, empatada amb Navarra: cadascuna d'elles destina un 23,8% de la seva despesa a aquesta partida, molt per sota de la mitjana espanyola, que és del 30,8%. Lideren, per sobre de la mitjana, les comunitats de Castella i Lleó (38,4%), Astúries (37,9%) i Galícia (35%). En la despesa per habitant, la pitjor és la Comunitat de Madrid, malgrat que en termes percentuals sobre el pressupost assoleix un 32,4% i supera la mitjana espanyola. La comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso gasta 1.248 euros per habitant en sanitat, menys encara que els 1.362 euros per habitant de Catalunya i lluny de la mitjana de 1.538 euros per habitant de tot l'estat. Molt per sobre d'aquesta mitjana hi ha Astúries (1.997 euros), País Basc (1.989) i Extremadura (1.904), al capdavant de despesa en sanitat per habitant.
El que pitjor aturat deixa a Catalunya, no obstant això, no és ni la seva despesa per habitant ni el percentatge dedicat a sanitat, sinó l'evolució respecte a 2009. Els 1.478 milions menys que destina a aquesta partida són l'única xifra negativa entre totes les comunitats autònomes. És un 12,22% menys del que gastava el 2009, xifra molt distant del 3,16% més que gasta Aragó, que és el segon pitjor, així com del total espanyol, que és d'un 13,40% més, i llunyíssim ja de les comunitats que lideren, les Balears, que inverteix un 51% més o Navarra, que ha augmentat un 30,44% la seva partida sanitària. En termes totals, els 1.478 euros de menys a Catalunya contrasten amb els 2.505 euros més que va gastar Andalusia l'any passat. L'augment de 1.284 milions d'euros aprovat de cara als pressupostos d'aquest any no servirà encara per revertir aquesta xifra negativa ni per aproximar-se a l'evolució de la resta de comunitats en comparació amb el que gastaven el 2009.
Sanitat és, de lluny, la pitjor partida catalana en comparació amb la resta de comunitats respecte a polítiques socials. Però és també la que arrossega al còmput global a unes xifres negatives d'evolució quant a despesa per habitant. Així, encara que la despesa total en polítiques socials ha augmentat un 4,68% en el còmput global, amb 969 milions més que el 2009 (i encara així pitjor pujada de tot l'estat), la despesa per habitant és de 6,38 euros menys que en plena crisi econòmica.
L'estudi apunta que, malgrat que la majoria de comunitats autònomes gasten més ara en polítiques socials que l'any 2009, amb un salt dels 116.900 milions d'euros als 139.100 milions d'euros actuals en el conjunt de l'estat i de 2.535,4 euros a 2.939 euros per habitant. Però el percentatge de despesa sobre el pressupost total de les Comunitats ha descendit del 67,4% al 58,8%.
El retrocés català en polítiques socials, no obstant això, no aconsegueix portar-la a la cua de la despesa per habitant i any en polítiques socials, lloc que ocupa Madrid amb 2.399 euros per habitant, en contrast amb els 3.629 euros per habitant que gasta Extremadura, la que més. Catalunya, amb 2.782 euros per habitant, ocupa el segon pitjor lloc, tan sols millor que la Comunitat de Madrid i una cosa millor que Andalusia o la Regió de Múrcia.
Una mica millor en Educació i Serveis Socials
Els rànquings autonòmics de despesa pública que recull l'estudi, les partides d'Educació i Serveis Socials, deixen en millor lloc Catalunya. És la sisena comunitat que ha sumat més despesa de serveis socials a la seva partida, un 53,14% més amb 1.117 milions d'euros d'augment, en una classificació que lidera València, que en injectar 1.551 milions d'euros va augmentar el seu pressupost per a aquest comès un 234,28%. Gran part d'aquest augment català va tenir lloc després de la pandèmia, com s'observa amb el fet que en la comparativa amb 2019 l'augment total el 2022 és del 40,95%, 936 milions d'euros més. O sigui, que entre 2009 i 2019 l'augment tan sols va ser de 200 milions d'euros i després Catalunya va donar un esprint de gairebé 1.000 milions. Castella-la Manxa juga en la classificació de serveis socials el mateix paper que Catalunya en sanitat: és l'única comunitat que ha vist descendir els seus pressupostos. Així, gasta 39,7 milions menys, un descens del 4,05%, en serveis socials.
Catalunya gasta 413 euros per habitant en Serveis Socials, un 7,2% del seu pressupost, i s'ubica en meitat de taula en comparació a altres comunitats. Astúries, que gasta un 9,6%, lidera l'aportació percentual a aquesta comesa, mentre que Navarra, en gastar 666,9 euros per habitant, és la que més aporta en termes relatius a la població. La mitjana espanyola és dos punts millor que la catalana en el percentual, un 7,4%, i 60 euros menys en el gastat per habitant, 372 euros. Balears, amb 237,62 euros per habitant i un 4,4% de despesa total pressupostària, és la comunitat que menys cuida els seus Serveis Socials.
Quant a l'Educació, Catalunya es troba també en una situació preocupant en ser la penúltima en despesa pressupostària: gasta un 17,6%, tan sols més que Navarra, un 16,9%, per sota de la mitjana espanyola (20,6%) i lluny del 24,1% del pressupost que gasta Andalusia, la que més. En despesa per habitant, els 1.005 euros la situen a mitja taula i a prop de la mitjana espanyola, que és de 1.028 euros. No com Madrid, que és la més mal posicionada amb 826,98 euros per habitant. El País Basc, per contra, gasta 1.426 euros per habitant en Educació. L'evolució respecte a 2009 no deixa en mal lloc Catalunya en comparació amb la resta: gasta 1.330 milions d'euros més, un augment del 20%, que en aquell any de la crisi, encara que València és la que més ha augmentat la seva despesa en Educació en pujar-lo un 38%. Qui menys ha incrementat la seva partida per a l'Educació és Castella i Lleó, un 5,94%.
De l'estudi es desprèn que Catalunya té un dèficit en Sanitat i Educació que arrossega des de fa anys, però que ha fet més per revertir el segon que el primer, malgrat que la pandèmia pogués donar a entendre el contrari.