La taxa de temporalitat entre les persones assalariades a Catalunya està escurçant la bretxa de gènere en els dos últims anys, amb relació a les dades de l'última enquesta de població activa (EPA) del segon semestre de 2026. A finals de juny, les dones assalariades amb contractes temporals representaven el 12,5% del total de treballadores, mentre que per als homes està situada en l'11,9%, com indica l'estadística difosa per l'Observatori del Treball de Catalunya.

Aquesta diferència de menys d'un punt percentual (0,6 pp) evidencia que per al col·lectiu de les assalariades la contractació temporal ha disminuït considerablement si es té en compte que fa dos anys la diferència era de 3,4 punts percentuals (14,6% de dones i 11,2% d'homes). "En un període curt, com són dos anys en una evolució o canvi de tendència en el mercat laboral, una reducció de més de gairebé tres punts percentuals (2,8 pp) és una dada significativa", reconeix Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia  de CCOO de Catalunya. Alhora, posa de manifest que "bona part de la contractació temporal de les dones no quedava justificada", defensa Yolanda Funes, secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa d'UGT de Catalunya.

A més, la pràctica convergència de les taxes de temporalitat entre homes i dones es dona per un lleu increment del percentatge d'assalariats amb contracte temporal que ha registrat un lleu increment de 0,7 punts percentuals, fet que ha contribuït també a poder escurçar la diferència de gènere. En el cas dels homes, la taxa ha passat de l'11,2% del segon trimestre de 2024, a l'11,9% del segon trimestre de 2026.

Des dels sindicats s'argumenta que la clau principal per a aquesta millora ha estat la reforma laboral que va entrar en vigor el 2022 i "el pes de la negociació col·lectiva a les empreses", puntualitza Funes. Per la seva part, Albert Ferrer es recolza en les dades que va difondre recentment un estudi de la Fundació Iseak argumentant que la probabilitat que un contracte de treball sobrevisqui va augmentar entre els anys previs i posteriors a la reforma laboral i les persones joves, les dones i les persones estrangeres són els que més se'n van beneficiar. L'esmentat informe apuntava que la reforma va reduir la taxa de temporalitat contractual del 25,8% al 15,5% entre el 2019 i el 2024, situant Espanya per sota de la mitjana europea per primera vegada en dècades.

En opinió del representant d'UGT, abans de la reforma, "les persones que accedien a un contracte indefinit eren aquelles que tenien un perfil laboral més sòlid i més consolidat en el mercat de treball, mentre que ara hi tenen accés un nombre més alt de treballadors perquè, entre altres coses, la temporalitat s'ha de justificar més i, per tant, s'està reduint la precarietat laboral". Aquesta pot ser la raó que sustentaria una de les conclusions de l'informe d'Iseak: els contractes indefinits tenen, de mitjana, menor durada després de la reforma, encara que això reflecteix un efecte composició: persones que abans haurien signat un temporal -amb més probabilitat d'interrompre la relació laboral- subscriuen ara un indefinit.

Els portaveus de CCOO i UGT coincideixen a destacar que la contractació com a fixos discontinus "forma part de l'equació" per a la disminució de la bretxa de gènere. "Molts dels llocs de feina que es generen al sector serveis -en àrees com la neteja o les cures- es cobrien amb contractes temporals que ara han passat a ser fixos discontinus", concreta Yolanda Funes. "Són ocupacions que generalment les cobreixen dones i, per tant, té sentit pensar que ha tingut un pes, si més no, significatiu", afegeix. 

Per a la secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa d'UGT de Catalunya en l'àmbit de les empreses una altra peça clau ha estat la proliferació de plans d'igualtat i de transparència salarial. "Això ha portat les empreses a prendre determinades mesures, entre elles, altres actituds en matèria de contractació", assenyala Funes.

Malgrat els avenços, els sindicats consideren que queda camí per recórrer. Una dada a tenir en compte és la parcialitat involuntària, és a dir, aquells assalariats que treballen a temps parcial perquè no aconsegueixen un contracte de jornada completa, remarca Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia  de CCOO de Catalunya. L'estadística difosa per l'Observatori del Treball de Catalunya determina que la taxa de parcialitat no només segueix sent alta per a les dones i per als homes, sino que a més hi ha una marcada bretxa de gènere. 

A finals del segon trimestre de 2026, la taxa de parcialitat entre les dones assalariades era del 19,7% i entre els homes del 9,2%, és a dir, superava els 10 punts percentuals. Una diferència pràcticament estable respecte de fa dos anys, quan els percentatges eren del 20,6% i del 8%, respectivament.