Quan el mercuri s’enfila per sobre dels 40 graus, no només pateixen les persones; també ho fa l’economia. I a l'Estat, aquesta relació entre calor i pèrdues és més estreta que a cap altre país de la Unió Europea. Un informe recent de la companyia asseguradora Allianz situa les eventuals pèrdues per a l’economia espanyola fins al 2030 en 120.000 milions de dòlars, l’equivalent a uns 105.000 milions d’euros.
Aquesta xifra representa el 7% del PIB, un forat econòmic comparable a tot el pressupost de despesa social de l’Estat en un any. Però les dades d’Allianz no són les úniques. Un estudi anterior d’investigadors de la Universitat de Mannheim i del Banc Central Europeu (BCE) col·loca Espanya al capdavant de la llista de països de la UE més castigats per fenòmens meteorològics extrems, amb 12.000 milions d’euros de pèrdues només el 2025. I la tendència és ascendent: l’impacte econòmic podria escalar fins als 34.000 milions d’euros el 2029, superant àmpliament les pèrdues estimades per a Itàlia i França.
L’estudi detalla els efectes en cadena que provoca l’estrès tèrmic. En primer lloc, la recaptació per impostos cauria un 1,3%, cosa que afecta la capacitat de l’Estat per finançar serveis públics. En segon lloc, els salaris es reduirien entre un 0,7% i un 1,3%, mentre que els preus al consum pujarien de forma acumulada un 1,9%. L’atur, finalment, augmentaria 2,45 punts percentuals en el mateix període. És a dir: més calor, menys activitat, menys ingressos, més despesa i més atur. A més, l’informe assenyala un altre factor sovint passat per alt: el consum energètic. Espanya es troba entre els països on més augmenta el consum elèctric per càpita durant les onades de calor, entre un 4% i un 5%, per l’ús massiu de l’aire condicionat. Un augment que, a més de disparar la factura energètica, pressiona una xarxa elèctrica que ja treballa al límit.
L’impacte sobre els treballadors
La calor no només fa mal a les carreteres o als camps; també redueix la capacitat de produir. Un estudi conjunt de l’Organització Mundial de la Salut i l’Organització Meteorològica Mundial calcula que la productivitat dels treballadors cau entre un 2% i un 3% per cada grau que supera els 20 graus centígrads. Aquesta pèrdua de rendiment es nota especialment en sectors com la construcció i l’hostaleria, on l’activitat a l’aire lliure o en espais sense climatització és habitual.
L’Organització Internacional del Treball aporta una dada encara més contundent: des del 2020, el nombre de treballadors exposats a calor extrema ha augmentat prop d’un 35% a tot el món. I les previsions per al 2030 apunten a una pèrdua del 2,2% del total d’hores treballades a escala global. En el cas espanyol, aquesta xifra es tradueix en milions d’hores perdudes, especialment en els mesos centrals de l’any, quan les onades de calor es fan més freqüents i intenses.
Amb cada episodi de calor extrema, el Ministeri de Treball recorda a les empreses la seva obligació de prevenció. La normativa estableix que s’ha de paralitzar l’activitat si existeix un risc imminent per a la salut dels treballadors. No es tracta d’una recomanació, sinó d’una exigència legal que les empreses estan obligades a complir. El sector de la construcció, un dels més vulnerables, ha desenvolupat protocols específics per fer front a aquests escenaris. En situacions d’alerta taronja o vermella per altes temperatures, les empreses del sector prohibeixen els treballs en solitari, prioritzen les tasques en interiors o a l’ombra i incrementen el subministrament d’aigua. Si el risc no es pot eliminar, s’han d’adoptar mesures sobre les condicions de treball, incloent-hi la reducció o modificació de la jornada laboral.