L’economia espanyola es mantindrà com un dels motors de la zona euro durant el pròxim any 2026, amb un creixement del Producte Interior Brut (PIB) previst del 2,1%, segons les darreres projeccions de CaixaBank Research. Aquest avanç, encara que moderat respecte al 2,9% amb què es tancarà el 2025, situarà novament l'Estat per davant de la mitjana europea, que es preveu que es mantingui en un ritme més modest de l'1,3%. L’anàlisi de l’entitat financera subratlla que el creixement trobarà suport en una combinació de factors estructurals i cíclics, com l’execució dels fons europeus, una demografia favorable i un entorn de tipus d’interès més suau, tot assenyalant la persistència de certs riscos externs, principalment de naturalesa comercial.

Els fons Next Generation continuaran essent un pilar fonamental per a l’activitat econòmica. CaixaBank Research estima que la seva execució podria contribuir fins a 0,6 punts percentuals al creixement del PIB el 2026, amb una inversió directa estimada en uns 17.500 milions d’euros. Aquest impuls s’integra en un context demogràfic excepcionalment dinàmic per als estàndards europeus. L’arribada continuada d’immigració, que podria incrementar la població en un 0,8%, aportaria per si sola uns 0,5 punts al PIB, gràcies a l’increment en la demanda de consum, la millora en el mercat laboral i l’ampliació de la base contribuent. Un altre factor positiu que persistirà és l’efecte retardat de les baixades de tipus d’interès realitzades pel Banc Central Europeu durant el 2024 i el 2025.

Tot i que no s’esperen noves retallades significatives el pròxim any, l’entorn de finançament més assequible continuarà afavorint la inversió empresarial i l’activitat econòmica, amb una aportació calculada de 0,3 punts al creixement. Aquests elements confluiran per mantenir la demanda interna com l'eix fonamental de l’expansió, amb una contribució propera a una dècima al PIB. Aquesta serà afavorida per l’augment continuat de la renda bruta de les llars i per la previsible estabilització o descens en els preus de l’energia, especialment del petroli i el gas natural.

En canvi, el sector exterior presentarà un comportament més desigual. Si bé les exportacions de serveis, especialment turístiques, mantindran una base sòlida, la demanda de béns podria trobar-se amb vents en contra. Entre ells destaca les incerteses relacionades amb la política aranzelària dels Estats Units, que podria afectar negativament el comerç global. D’altra banda, la indústria manufacturera podria obtenir un avantatge competitiu relatiu davant d’altres economies europees gràcies als seus costos energètics inferiors, una situació que podria captar inversions i millorar la seva posició en les cadenes de valor.

Pel que fa als sectors productius, l’informe apunta a una continuïtat en el lideratge dels serveis, tot i que a un ritme de creixement més moderat que l’excepcional dinamisme dels últims anys. El turisme, per la seva banda, es consolidarà en nivells molt alts, amb una demanda més diversificada i una base menys estacional, tot i que difícilment repetirà els rècords de creixement immediatament posteriors a la pandèmia. Un sector que guanyarà pes relatiu serà el de la construcció d'habitatge. Les previsions assenyalen que el 2026 es podrien atorgar uns 150.000 visats d’obra nova, la xifra més elevada des del 2008. No obstant això, aquest nivell de construcció continuaria sent insuficient per cobrir la demanda estructural generada per la creació de noves llars, impulsada per la dinàmica demogràfica, la qual cosa mantindria la pressió a l'alça sobre els preus en moltes àrees.

En l’àmbit de la política fiscal, l’anàlisi de CaixaBank Research ofereix una perspectiva favorable per a Espanya. S’espera que el país tanqui l’any 2025 amb un dèficit públic per sota del llindar del 3% del PIB establert per les regles europees, i que el procés d’ajust continuï de manera gradual durant el 2026. Aquesta trajectòria contrasta positivament amb la situació que travessen altres grans economies avançades, com els Estats Units, França, el Regne Unit o el Japó, on les pressions sobre la despesa pública semblen més pronunciades. Aquesta relativa solvència fiscal ofereix un cert marge de maniobra per afrontar possibles contingències futures.

El panorama, però, no està lliure de núvols. L’informe adverteix que, tot i que la claredat més gran en la política comercial nord-americana ha reduït la incertesa en els darrers mesos, encara hi ha riscos rellevants a l’horitzó. Les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina continuen sent una font d’inestabilitat potencial per a l’economia global, amb repercussions sobre les cadenes de subministrament i la confiança dels inversors. A més, qualsevol repunt inesperat en la inflació o en els preus de l’energia podria obligar a una política monetària més restrictiva per part del BCE amb l’impacte negatiu que això suposaria per al creixement. En conjunt, però, l’anàlisi apunta a un any 2026 de creixement sòlid i per damunt de la mitjana europea, recolzat en uns bons fonaments interns.