El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà podria restar fins a un 0,9% del PIB estatal, segons una anàlisi elaborada per CaixaBank Research. Aquest impacte negatiu arribaria a través de tres àmbits: un augment sostingut de la inflació, una possible feblesa de la demanda externa i un enduriment de les condicions financeres. L'informe adverteix que l'amplitud de la forquilla reflecteix l'elevada incertesa associada a l'evolució del conflicte i als seus efectes sobre l'economia global. El primer dels tres factors que el centre d'estudis de l'entitat identifica com a possibles transmissors de l'impacte econòmic és l'encariment de l'energia i d'altres productes provinents de la regió del Golf Pèrsic, juntament amb l'augment dels costos del transport marítim.
Aquest repunt dels preus energètics té efectes immediats sobre la inflació, especialment en una economia com l'espanyola, que importa una part significativa del seu consum de combustibles fòssils. A curt termini, aquesta via inflacionista és la que podria generar un impacte més ràpid i perceptible sobre les economies domèstiques i les empreses. El segon factor de risc afecta la demanda externa. Si el conflicte a l'Orient Mitjà acaba frenant el creixement econòmic dels principals socis comercials d'Espanya, les exportacions espanyoles es podrien veure perjudicades. L'informe assenyala que l'exposició directa als països del Golf Pèrsic és limitada, ja que les vendes espanyoles a aquesta regió representen només el 0,7% del PIB. No obstant això, el risc més rellevant procedeix de la deterioració de l'entorn internacional en conjunt, atès que una desacceleració generalitzada de l'economia mundial acabaria afectant la demanda dels productes espanyols.
L'escenari d'enduriment financer
El tercer factor que pot actuar com a transmissor de l'impacte és l'enduriment de les condicions financeres. Eventuals pujades de tipus d'interès, motivades per les pressions inflacionistes derivades de l'encariment de l'energia, poden afectar l'activitat financera i alentir la inversió i el consum. L'informe adverteix que una alça de 100 punts bàsics en els tipus d'interès podria traduir-se en una pèrdua acumulada d'aproximadament 0,4% del PIB en un termini de dos anys, amb un impacte més accentuat a partir del 2027. Segons les estimacions recollides a l'anàlisi, un augment del 10% en el preu del cru pot elevar la inflació al 0,2%, mentre que un increment similar del gas n'afegiria al voltant de 0,05 punts addicionals. En conjunt, el repunt dels preus energètics pot sumar fins a un punt percentual a la inflació prevista per al 2026, que actualment se situa en el 2,4%. Aquest xoc inflacionista arriba en un moment en què les economies europees encara no han completat la recuperació total després de l'episodi inflacionista desencadenat per la guerra a Ucraïna.
Per fer front a aquesta eventual pujada de preus, el govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures valorat en uns 5.000 milions d'euros, equivalent al 0,3% del PIB, centrat en rebaixes fiscals sobre l'energia i en ajudes directes als sectors més afectats. Entre les iniciatives destaquen la reducció de l'IVA dels carburants i de l'electricitat al deu per cent, la rebaixa de l'impost especial elèctric al 0,5%, la subvenció de vint cèntims per litre de gasoil professional i diverses ajudes al sector agrícola i industrial. Segons CaixaBank Research, aquestes mesures permeten amortir l'impacte macroeconòmic negatiu del xoc energètic i redueixen l'efecte sobre la inflació en unes quatre dècimes, situant la inflació mitjana al voltant del 3% sempre que es mantinguin vigents fins al juny.
L'informe planteja dos escenaris possibles en funció de la durada i la intensitat del conflicte. En l'escenari més benigne, amb una resolució ràpida de les hostilitats i sense danys significatius a les infraestructures energètiques, l'impacte negatiu sobre el PIB espanyol se situaria al voltant de dues dècimes percentuals. En canvi, en l'escenari més advers, amb danys prolongats a les instal·lacions energètiques de la regió i un clima d'incertesa sostingut, la caiguda de l'activitat econòmica podria aproximar-se a un punt percentual. Aquesta forquilla tan àmplia reflecteix la dificultat de realitzar prediccions precises en un context geopolític extremadament volàtil.
Tot i que el centre d'estudis de CaixaBank valora positivament l'activació de mesures fiscals per contenir l'impacte immediat, també llança una advertència de cara al futur. Si el conflicte es perllonga en el temps i les mesures d'alleujament han de mantenir-se durant mesos, l'informe recomana focalitzar-les en els col·lectius més vulnerables per guanyar efectivitat i limitar el cost fiscal. En altres paraules, una política d'ajudes universals i sense termini pot acabar sent ineficient i massa onerosa per a les arques públiques, mentre que un sistema d'ajudes ben dirigides permetria protegir els qui més ho necessiten sense disparar la despesa pública.