CaixaBank Research preveu que l'economia espanyola es desacceleri a un ritme més gran l'any que ve, com ja està ocorrent en la resta de països europeus. El PIB creixerà el 2023 menys que aquest any en totes les geografies de la zona euro per les pujades de tipus d'interès, que precisament buscaven això, refredar l'economia per baixar la inflació. I en aquest sentit, el servei d'estudis del banc català adverteix al seu últim 'Informe sobre les perspectives econòmiques per a 2024' que, malgrat que les pujades de tipus s'iniciessin el juliol de 2022 i ja ha disparat l'euríbor, les hipoteques i tota mena de préstecs, el veritable impacte d'aquestes pujades es notarà el pròxim exercici.

L'entitat preveu que l'economia moderi el seu ritme de creixement fins a l'1,4% el pròxim 2024. Sense pertorbacions externes, la seva previsió era d'un creixement proper al 2,5% gràcies, en part, al suport dels fons europeus. Tanmateix, entenen que l'economia es veurà llastada per un conjunt de factors, entre els quals destaquen l'impacte de la pujada de tipus d'interès, que ja assoleixen el 4,5% després de l'última pujada del mes de setembre.

Des que el Banc Central Europeu va començar a apujar tipus el juliol de 2022 i fins al mes de setembre passat, s'han produït 10 pujades de tipus. En la reunió d'octubre, el BCE va interrompre aquestes pujades. I és per això que el banc català indica a l'informe que, segons les seves previsions, "el BCE va assolir el tipus pic" el setembre passat i l'organisme que presideix Christine Lagarde mantindrà els tipus a aquest nivell fins i tot la segona meitat de 2024, punt en el qual començaria a baixar els tipus de manera gradual.

És aquí on CaixaBank Research explica que l'impacte d'una pujada de tipus "tarda bastant" a transmetre's a l'economia. "Típicament, l'impacte màxim es produeix entre un i dos anys després de la pujada". I són aquests retards els que expliquen que, malgrat que l'entitat prevegi tipus més baixos en la mitjana de 2024 que en el de 2023, "l'impacte dels tipus d'interès sobre el creixement del PIB sigui substancialment negatiu el 2024".

En la mateixa línia, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va explicar recentment que la pujada de les quotes hipotecàries respecte a l'euríbor no acabarà de completar-se fins almenys, la primera meitat de 2024. Per la qual cosa la butxaca dels seus clients es ressentirà una mica més de gener a juny. Tanmateix, el banc ja entreveu una forta caiguda de l'euríbor de fins a l'1% en els dotze mesos vinents.

"L'euríbor a 12 mesos podria haver tocat sostre ja, i durant el any vinent les expectatives de mercat apunten que podria moderar-se fins a tancar al voltant del 3%. L'euríbor, que és l'índex al qual hi ha referenciades les hipoteques a tipus variable, s'ha disparat des que van començar a apujar els tipus i ha elevat de manera considerable les quotes de les hipoteques.

El gener de 2022 l'euríbor estava en negatiu (-0,5%), però abril d'aquell any, quan ja s'anticipava que els tipus d'interès pujarien per primera vegada en 11 anys per contenir la inflació, l'índex va començar a pujar i va assolir el 0,1%. Ja a l'agost, només uns dies després de la primera pujada de tipus, va superar l'1%, al setembre el 2% i el desembre el 3%. L'escalada s'ha mantingut aquest 2023 i al juny ja va superar el 4%.

En els últims quatre mesos, l'euríbor s'ha mantingut en l'entorn del 4,1%, però CaixaBank Research preveu que l'índex no torna a pujar i a més, iniciï ara el camí de baixada fins a tancar en el 3% l'any que ve. Això suposa un alleujament per als hipotecats, ja que aquells que hagin de revisar la seva quota en la segona meitat del 2024 ja començaran a pagar menys.

D'altra banda, a més de les pujades de tipus, l'informe de l'entitat apunta que la inflació continuarà llastant l'evolució de l'activitat econòmica en els mesos vinents, "encara que en menor mesura que en els últims dos anys". Segons l'informe, les dinàmiques subjacents de la inflació s'haurien de moderar al llarg de 2024, així la inflació nucli (la que exclou l'energia i els aliments) passarà de créixer un 4,6% el 2023 a un 3% el 2024.

En contraposició està la retirada de les principals rebaixes fiscals per la guerra d'Ucraïna a començaments de 2024, el que afegiria prop d'1% a la inflació de 2024, principalment a través del component energètic i dels aliments. En el seu conjunt, preveiem que la inflació general mitjana amb prou feines es moderi el 2024 respecte al 2023 (3,6% davant 3,7%), i per això seguirà realitzant una contribució negativa al creixement del PIB d'Espanya.

Finalment, el baix creixement econòmic previst per a l'eurozona (previsió de creixement per a 2024 del 0,7% segons CaixaBank Research davant l'1,4% de creixement potencial segons l'FMI) també tindrà un efecte advers sobre la nostra economia.

L'economia espanyola ja s'està desaccelerant

Les recents dades presentades per l'INE reflecteixen els primers senyals d'esgotament de l'economia espanyola. Doncs, després d'un primer semestre millor del previst (el PIB va créixer un 0,6% en el primer trimestre i un 0,5% en el segon), la dada avançada del PIB per al tercer trimestre confirma el debilitament de l'economia que ja anticipaven els diferents indicadors d'activitat. Si bé, el PIB va créixer sol un 0,3%.

"L'alentiment en la segona meitat de l'any està sent conseqüència, principalment, de la frenada de l'activitat a l'eurozona i de l'impacte de la pujada dels tipus d'interès. Pel costat positiu, continua destacant la capacitat de l'economia per generar ocupació en un entorn menys favorable", acaben els de CaixaBank Research.