El ple de la Cambra de Comerç de Barcelona d’aquest dijous es preveu el més mogut dels gairebé tres anys de mandat de Josep Santacreu com a president. L’empresari segarrenc havia pacificat la institució, però ara votarà fracturada per una proposta que, tot i que formava part del seu programa, no agrada ni a Pimec ni a Eines de País: l’ampliació del nombre de les anomenades cadires de plata.

El Comitè Executiu de la Cambra va aprovar la setmana passada que el ple de la institució passi de tenir dues a deu empreses de major aportació voluntària. Les empreses que les ocupen, que actualment són CriteriaCaixa i el RACC, paguen 75.000 euros a l’any. La decisió, que no va obtenir unanimitat, ja que els membres vinculats a Pimec s’hi van oposar, s’ha d’aprovar en el ple d’aquest dijous.

La patronal de petites i mitjanes empreses que presideix Antoni Cañete s’oposa a l’ampliació de les cadires de plata “per religió”, ja que suposa un increment de la representativitat de grans empreses amb molta capacitat econòmica i que no han estat elegides per sufragi. “No és un tema d’estar en contra de les grans empreses, és un tema de democràcia”, asseguren fonts de Pimec. L’organització té tres membres en el ple, dels sis que es reserva a les patronals, però té empreses sòcies presents a la Cambra.

Fonts de la Cambra asseguren que hi ha converses perquè els tres membres de Pimec acabin votant a favor i no es fracturi la institució, però des de la patronal asseguren que l’ampliació de les cadires de plata “no és negociable”. Creuen, a més, que és possible que la proposta no prosperi, cosa que seria una dura derrota de Santacreu a un any de la reelecció.

El president de la Cambra defensa l’ampliació per reflectir el pes de la gran empresa en el país i perquè suposaria una injecció econòmica important. Expliquen, a més, que l’ampliació ja formava part del seu programa, després que l’anterior ple les reduís, i que s’aborda ara perquè entri en el mandat i s’hagi ja ampliat de cara a les eleccions, previstes per a mitjan 2027.

El ple de la Cambra té 60 membres. 52 són elegits per sufragi; 6 més de les patronals, i les 2 empreses de major aportació. En les eleccions del 2023, la candidatura Va d’Empresa, encapçalada per Santacreu, va obtenir 31 de les 52 cadires, mentre que Eines de País en va obtenir 21. Foment i Pimec van pactar els membres de les patronals, amb la designació de tres integrants de cada organització.

Eines de País, encapçalats per l’expresidenta Mònica Roca i l’exvicepresident Toni Fitó, també s’oposen a les cadires de plata. De fet, durant el seu mandat, de 2019 a 2023, les van reduir de 14 a 2. Per tant, si els 21 membres del ple vinculats a Eines voten en contra de l’ampliació, no és clar que la mesura prosperi, més tenint en compte que hi ha membres del ple elegits per sufragi que són socis de Pimec, com Emili Rousaud, vicepresident de la Fundació Pimec.

Eines de País ho veu "una anomalia democràtica"

“Entenem que és una anomalia democràtica”, explica Toni Fitó a ON ECONOMIA, motiu pel qual les van reduir fins a dues, en entendre que aquesta xifra era el mínim legal. Com Pimec, assegura que no estan en contra de la gran empresa, sinó del fet que entri per aquesta via, en detriment de les empreses elegides en sufragi. A més, “altera l’equilibri entre sectors”, ja que els més atomitzats, com el comerç, en surten perjudicats, argumenta.

Fitó nega que la gran empresa estigui infrarepresentada actualment a la Cambra, ja que a més de les dues cadires de plata, hi ha altres grans companyies, com el RACC, Fluidra, el Sabadell, PwC, etc., i perquè hi ha altres vies, com l’opció de tenir plaça al ple sense dret a vot –la llei permet que n’hi hagi 25, de les quals s’han ocupat 12– o els socis institucionals.

El membre del ple d’Eines de País creu que, a un any de les eleccions, l’ampliació té voluntat d’influir en el resultat d’aquestes, ja que no hi veu motiu econòmic: en el pressupost de la Cambra, de més de 34 milions d’euros, els 600.000 euros de vuit cadires de plata suposa menys del 2%.