Un de cada tres menors de 30 anys a Espanya ha necessitat suport econòmic dels seus pares o altres familiars per emancipar-se, ja sigui contribuint al pagament d'un lloguer o a la compra d'un habitatge. En concret, entre els menors de 35 anys, més d'un terç dels que viuen de lloguer va necessitar l'ajuda dels pares per accedir a l'habitatge, percentatge que es manté en el 28% per als que van comprar un habitatge, i que arriba al 38% entre els menors de 30 anys. Si s'extrapola al conjunt de la societat, de les persones amb ganes d'emancipar-se, un 20% també va necessitar ajuda.

Aquestes dades mostren la manca d'autonomia que tenen els joves a Espanya i "haurien d'activar totes les alarmes possibles", ha denunciat aquest dimecres Narciso Michavila, president de GAD3, la consultora que ha elaborat l'últim baròmetre del Consell General d’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE). En la seva difusió, en el marc de la celebració de Construmat, a Barcelona, Michavila ha insistit a dir que "entre els menors de 35 anys qui els està ajudant a tirar endavant no és el sistema social al qual estan contribuint amb els sous, sinó el seu entorn familiar".

L'estudi, sobre la base de 1.257 entrevistes a Espanya que es van dur a terme el passat mes de febrer, detalla que només un de cada 4 joves ha aconseguit emancipar-se amb els seus propis recursos. Entre les principals causes d'aquesta situació figuren les condicions econòmiques i laborals que dificulten en la majoria dels casos la capacitat per estalviar, especialment entre les persones de 30 a 44 anys. Seguides de les condicions de finançament i de l'oferta d'habitatge. En aquest sentit, l'estudi detecta un punt de "ruptura generacional", ja que ara els joves no en tenen prou "amb un sou o dos" per construir el seu propi projecte de vida, "sinó que davant de qualsevol decisió laboral, el primer que han de resoldre és si tindran on allotjar-se", ha manifestat Michavila.

La probabilitat d'aconseguir emancipar-se sense ajuda econòmica varia segons els ingressos de la llar: la meitat (50%) dels qui viuen en famílies amb ingressos d'entre 2.000 i 3.000 euros es va emancipar amb recursos propis, percentatge que ascendeix al 60% si pertanyen a llars amb ingressos superiors a 3.000 euros.

En línies generals, l'esforç per pagar un habitatge -sigui de renda o compra- és alt. Un 14% de la població destina més del 50% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, xifra que puja al 25% entre els menors de 30 anys i al 28% entre els qui resideixen en règim de lloguer. Entre els que guanyen menys de 2.000 euros, gairebé la meitat destina més del 30% dels seus ingressos a aquesta despesa, i un de cada cinc supera el 50%.

Família o mobilitat

En aquest context, a Espanya, el 30% dels menors de 35 anys encara viu amb les seves famílies, una xifra que ascendeix al 40% entre els menors de 30 anys. D'aquest col·lectiu, gairebé la meitat dubte de si serà capaç de poder accedir a un habitatge abans dels 35 anys. Dels que ho han aconseguit, només un de cada 3 joves ha accedit a un habitatge en propietat, i poc més del 25% viu de lloguer.

Per al conjunt de la població, el 60% de les persones que expressen la intenció d'adquirir o llogar un habitatge declara estar disposat a canviar de municipi. Aquesta proporció s'eleva a 67% entre els menors de 30 anys.

Els impulsors de l'estudi entregaran els resultats a les administracions públiques amb l'objectiu d'impulsar polítiques de l'habitatge que integrin la perspectiva emocional i social, especialment dirigides als joves. En aquest sentit, Michavilla ha afirmat que els recursos que es destina a polítiques d'habitatge són “molt pocs” per a solucionar el "principal problema de la societat".

"Per cada euro que es destina en polítiques d'habitatge, estem pagant 12 euros en interessos del deute que hem consumit les generacions més grans i 55 euros en pensions. No hi ha sistema social que ho mantingui", ha dit Michavilla, que ha lamentat les crítiques que reben els joves quan es troben amb una situació residencial "pitjor" que la dels seus pares.

També és un tema de salut mental

La segona edició del Baròmetre de l'Habitatge a Espanya, impulsat per CGATE també fa èmfasi en el fet que les característiques de l'habitatge influeixen en la salut mental. Parteix de les dades que mostrem com més de la meitat dels menors de 30 anys ha patit un augment en els preus del lloguer o la hipoteca, i un 40% ha hagut de compartir pis per motius econòmics. A més, un 32% ha hagut de tornar a viure amb els seus pares.

L'estudi revela que el 50% dels qui experimenten solitud no desitjada amb freqüència consideren que la seva llar "agreuja aquesta sensació", una dada que es dispara fins al 63 % entre els menors de 30 anys.

"L'habitatge no pot ser només un refugi físic. Avui, és també un factor determinant en la salut mental, especialment dels més joves, per això necessitem construir pensant en comunitat, accessibilitat i benestar emocional", ha subratllat el president del CGATE, Alfredo Sanz.

El 50% dels que experimenten solitud no desitjada sovint consideren que la seva llar agreuja aquesta sensació, una dada que es dispara fins al 63% entre els menors de 30 anys. Aquesta relació entre habitatge i salut mental encara és més alarmant si es consideren les dades d'ansietat o estrès (24%) i depressió (19%) vinculades directament amb la situació residencial. Entre les raons que ho provoquen hi ha la ubicació (28%), l'estat de conservació de l'immoble (23%), la falta de privadesa (20%), la falta de llum o ventilació natural (19%) i la grandària (17%).