El govern espanyol enviarà la proposta de reforma del mercat a l'engròs de l'electricitat a la Unió Europea, on planteja que la compra d'energia es dugui a terme amb contractes a llarg termini per reduir la volatilitat i el preu de l'electricitat. Així ho ha assegurat la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres celebrat aquest dimarts.

"La immensa majoria de l'energia es contracta en mercats a curt termini. Creiem que és una solució eficaç i compatible amb tots els estats membres", ha assegurat Ribera. En aquest sentit, la ministra ha destacat que el mercat no està preparat per abordar els actuals reptes ni les "situacions d'estrès" que hem vist al mercat energètic aquests últims mesos.

Quan es va dissenyar fa 20 anys, les renovables només representaven el 10% del mix total, però ara assoleixen el 50% i es preveu que arribin al 75% per a l'any 2030. És per això que la vicepresidenta tercera ha assenyalat la intenció del govern espanyol: "apostar per un model d'energies renovables amb costos operatius baixos, que beneficien el consumidor mitjà, no només als productors", així com la necessitat de reduir la "volatilitat extrema" dels preus.

Així, el govern espanyol proposa a la Unió Europea un sistema que es basa en un mercat de curt termini (diari i intradiari) líquid i transparent, com el que es dona en l'actualitat. Aquest sistema es combinaria amb un mercat a termini d'energia i serveis de capacitat i flexibilitat adaptats a les necessitats particulars de cada mercat nacional o regional.

Mercats de capacitat per a les marginalistes

Segons la proposta de Ribera, per a la implementació de la reforma seria necessari modernitzar la directiva del mercat interior i facilitar d'aquesta manera la introducció de mercats de capacitat que garanteixin la seguretat de subministrament i el fàcil desenvolupament dels contractes per diferència (CfD, de l'anglès Contract for difference) per a les plantes existents.

En resum, el model que planteja Espanya consta d'una primera mesura, la de tancar contractes a llarg termini amb energia renovable, nuclear i hidràulica (per mitjà de subhastes i amb fixació de preus regulats) i, en segon lloc, tancar contractes de capacitat a termini per a les tecnologies marginalistes de cicle combinat.

L'objectiu és que el regulador contracti amb les centrals inframarginals energia a llarg termini, mitjançant CfD, a un preu fix i orientat a costos. Tot això mentre introdueix mercats de capacitat per a les marginals, cosa que dona flexibilitat a cada país perquè esculli un instrument, entre els quals es valoren les reserves estratègiques, subhastes de capacitat, opcions de confiabilitat o obligacions descentralitzades.

El govern espanyol també ha proposat incentius econòmics a la nuclear i hidràulica perquè generin electricitat a les hores més cares, de manera que les plantes amb capacitat ferma, emmagatzematge i gestió de la demanda tinguin incentius econòmics per garantir-ne la disponibilitat.

Pròrroga de l'«excepció ibèrica»

Amb aquestes mesures, el govern espanyol pretén que el preu més baix de les tecnologies renovables quedi més integrat al preu final de mercat. Així mateix, del Consell de Ministres d'aquest dimarts també surt la proposta de prorrogar la denominada "excepció ibèrica" fins a finals de 2024.

Una mesura que, segons ha indicat Ribera, ha suposat fins a l'actualitat un estalvi total de 4.500 milions d'euros, una mitjana de 150 euros per família, per a aquelles persones que s'hagin acollit a la tarifa regulada. "Volem sol·licitar simultàniament la pròrroga de l'«excepció ibèrica»", ha assegurat Ribera.

La ministra ha volgut recalcar la importància que es dugui a terme aquesta ampliació a Espanya i Portugal, mentre que la Unió Europea modernitza el marc regulador del mercat interior de l'electricitat. La ministra ja va avançar dilluns que el govern espanyol tenia la intenció de demanar autorització a la Unió Europea perquè aquesta "excepció ibèrica" es pogués aplicar més enllà del maig que ve, almenys, fins a finals del 2024, amb un "topall al gas" al més baix possible, al voltant de 45 o 50 euros.

Subvenció de projectes d'hidrogen verd

Un altre dels anuncis que ha fet la ministra de transició Ecològica i Repte Demogràfic aquest dimarts en matèria energètica té a veure amb els projectes relacionats amb l'hidrogen verd a Espanya. D'aquesta manera, el govern espanyol ha aprovat un reial decret per subvencionar els quatre projectes espanyols triats per Brussel·les en la primera convocatòria europea, feta el juny passat, per promoure l'hidrogen verd.

Aquests projectes van ser els de Sener (País Basc), Nordex (Astúries i Navarra), Iveco (Madrid, Valladolid i Barcelona) i H2B2 (Sevilla). Les subvencions recollides al decret permetran cobrir el 100% del cost d'aquests projectes, ja que aportaran la part que els ajuts europeus no cobreixin.

En aquest sentit, la ministra ha destacat la posició d'Espanya en el desenvolupament d'aquest tipus d'energia renovable, que actualment concentra el 20% de tota la inversió mundial destinada a l'hidrogen verd, o el 78% de totes les patents en aquest àmbit. "Aquest reial decret permet continuar treballant per impulsar l'hidrogen renovable, que anirà tenint més pes en el mix energètic en detriment del petroli, i que suposa una oportunitat molt rellevant per a Espanya, on tenim bones condicions, des del punt de vista geogràfic, per projectar la indústria necessària", ha assenyalat Ribera.