La Catalunya del Mobile World Congress treia pit fa uns dies que, des que va aterrar a la Fira de Barcelona fa 30 anys, l'economia digital ha crescut un 86% a Catalunya i ja representa un 25% del PIB: el seu valor és de 68.000 milions d'euros. Pocs d'aquests milions van a parar a les mans de dones i, en tot aquest temps, l'estereotip de l'home encorbatat que recorre la ciutat durant aquest esdeveniment no ha canviat. Les xifres mostren que no es tracta només d'una percepció. Malgrat les campanyes per atraure les dones al sector TIC i tot i que hi ha més dones formades al mercat laboral que homes, la xifra no només s'estanca, sinó que cau en els darrers deu anys: només un 27% de les treballadores del sector (52.750) són dones a Catalunya, dos punts menys que fa deu anys, quan arribaven al 29%, segons un estudi presentat divendres per la Cambra de Comerç de Barcelona. 

El lleuger creixement que va experimentar l'ocupació de les dones en aquest sector entre el 2015 y el 2020, quan va arribar al 33%, s'ha esvaït després de la pandèmia i la caiguda més forta s'ha viscut en els darrers dos anys: un 31% el 2023 i un 27% el 2025. En aquests deu anys, el creixement de dones matriculades en enginyeria i informàtica ha crescut lleugerament, en passar del 22% al 26%. Més ha crescut la inversió captada en start-ups tecnològiques per dones: gairebé es triplica en passar del 7% del total fins al 19% el 2025, un creixement que no impedeix que la desigualtat sigui encara més àmplia en la captació de capital que en el mercat laboral. 

Bretxa digital entre homes i dones. Font: Cambra de Comerç

A l'estat espanyol, el percentatge de dones en el sector tecnològic va ser del 19,4% l'any 2024, exactament igual que el 2022, per la qual cosa tampoc no està funcionant, per ara, la inclusió de les dones en el sector tecnològic. Malgrat això, tant Espanya com Catalunya estan per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que compte amb un 17,9% de dones al sector TIC. Lluny queden els líders, Dinamarca, amb un 31,8% de treballadores dones, i també els pitjors en la matèria, República Txeca, on només el 8% del sector està format per dones. 

La desigualtat de gènere a Catalunya es replica també en la recerca dins les empreses, però, curiosament, no en el sector públic, on les dones han superat els homes i són el 53% del personal dedicat a l'R+D a l'administració pública i la universitat, on treballen 16.855 dones a Catalunya. A les empreses, tanmateix, la bretxa torna a reproduir-se: només un 34% del personal que es dedica a la investigació són dones, xifra també estancada des de fa deu anys.

Les campanyes i iniciatives per fomentar l'entrada de dones al sector TIC tenen un objectiu doble: d'una banda, com que és un dels sectors que millor paga, ajudaria a pal·liar la bretxa salarial amb els homes (actualment d'entre el 15,7% i el 19% a Espanya, és a dir, 4.700 euros menys a l'any) i millorar la retribució de les dones i, per l'altra, ajudaria a cobrir vacants d'un dels sectors on més talent falta. A més a més, la cobertura de vacants ajudaria a fer crèixer el PIB europeu. 

Les diferències salarials es donen malgrat que hi ha més dones amb titulacions universitàries (un 58% de les llicenciades entre 2023 i 2024) i més ocupades amb estudis superiors treballant (un 52%, més d'un milió de dones) que no pas homes. I tenen com a conseqüència que el 53% de les persones en risc de pobresa siguin dones (mateix percentatge que el 2017) i que tinguin una pensió mitjana un 24% per sota, aquesta amb una caiguda de 7 punts des del 2015. Tot i formar-se més, les dones no només estan menys presents en càrrecs directius, sinó que també cobren cinc euros menys per hora, un 14%, de salaris en càrrecs directius. 

Les dones en consells d'administració són un 37% del total, això sí, el doble que el 2017, quan eren el 19%, i representen un 35% a les juntes directives. Malgrat que l'empat entre homes i dones al 50% en les tesis doctorals, només un 38% de les càtedres d'universitat estan en mans de dones. A l'hora de cuidar un fill o un familiar, el 85% de les persones que demanen excedències per fer-ho són dones, i això que ha caigut, perquè el 2015 representaven el 93%. 

L'estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra va més enllà del món formatiu, laboral i econòmic i mostra com les condicions de salut entre les dones són pitjors. Tot i que tenen més esperança de vida, viuen 5 anys més de vida no saludable i la percepció de mala salut és un 7% més elevada entre les dones, que consumeixen un 10% més de fàrmacs i tenen una incidència anual de l'ansietat un 13% superior als homes. 

Aquesta bretxa de salut ha sigut també analitzada per un estudi mundial de McKinsey i UBS, que mostra que les dones tenen una més forta càrrega de salut, ja que només un 43% de les afeccions afecten de la mateixa manera homes i dones. La resta o són específiques de dones o els afecten amb més freqüència. Malgrat això, només un 4% de la inversió mundial farmacèutica es dedica a càncers específics de dones i un 1% a altres malalties específiques de les dones.