El marge d'explotació de les empreses, definit com la ràtio del resultat econòmic ordinari sobre l'import net de la xifra de negocis, no ha recuperat els nivells anteriors a la pandèmia, segons es posa de manifest a l'"Observatori sobre el Cicle Econòmic d'Espanya" elaborat conjuntament per Fedea, BBVA Research i la Fundació Rafael del Pino. Els autors del treball -José E. Boscá, Rafael Doménech, Javier Ferri, Vicente Pallardó i Camilo Ulloa- argumenten els menors marges d'explotació actuals respecte a 2019 a la Central de Balanços del Banc d'Espanya.
Respecte als fort increments dels excedents d'explotació de les empreses que s'han produït en els últims trimestres, també apuntat pel Banc d'Espanya, l'informe ressenya que en part es deuen a un efecte estadístic. Així, al·leguen que la caiguda temporal i atípica del 21,3% dels impostos sobre la producció i les importacions nets de subvencions "augmenta artificialment l'excedent brut d'explotació i rendes mixtes en la Comptabilitat Nacional. Els autors ressenyen que "resulta senzill comprovar que, assumint un comportament dels impostos sobre la producció i les importacions nets de subvencions en l'últim trimestre de l'any passat en línia amb els trimestres precedents" l'excedent empresarial hauria mantingut el seu ritme de recuperació, en línia amb l'observada per a la remuneració d'assalariats.
En contraposició amb l'increment de les rendes empresarials sobre el repartiment de la riquesa en detriment de les rendes salarials l'any passat, l'Observatori assenyala que la participació dels salaris en el conjunt de la renda nacional es va situar a finals de l'any passat en el 50,2%, a prop del mínim mostral. No obstant això, apunta l'informe, "bona part d'aquesta caiguda de la remuneració d'assalariats sobre el PIB té un caràcter temporal", ja que en el quart trimestre de 2022 es produeix una "disminució temporal i atípica", lligada a avançaments d'ajuts públics el 2023 per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna -dels impostos sobre la producció i les importacions nets de subvencions-, que augmenta artificialment el VAB (valor afegit brut) al cost dels factors (amb referència als excedents empresarials), reduint "artificialment" el pes dels salaris.
Empitjorament de la qualitat institucional
D'altra banda, l'Observatori incideix en l'efecte de la "qualitat institucional" en la competitivitat de l'economia espanyola. Els autors elaboren un "índex compost de Qualitat Institucional" des de fa ja temps i ressalten en aquesta edició de l'Observatori que "el resultat que llança és un dels indicadors amb més marge de millora". Conclouen que el teixit productiu espanyol pateix un "cost institucional" desfavorable respecte a la resta de la Unió Europea i quantifiquen aquest diferencial advers, que rondava el 7.5% a començaments del segle XXI, en l'11.5% actual. I adverteixen que l'augment de la bretxa "institucional" no deriva d'una millora en els resultats dels països amb els quals es compara, "més aviat el contrari, sinó d'un deteriorament sensible a Espanya".
Encara que adverteixen que no resulta factible traduir aquest pitjor marc institucional en termes de PIB, inversió, ocupació o productivitat, "sí és fàcil imaginar. que l'atractiu i els resultats per a i de l'activitat empresarial a Espanya serien reforçats de manera apreciable per un acostament del nostre entorn institucional al dels nostres socis europeus", sentencien els autors.
Espanya, continua sent atractiva
No obstant això, matisen que "fins i tot amb aquest desavantatge institucional, Espanya resulta atractiva per a la Inversió Directa Estrangera. Durant tot el període analitzat, els fluxos d'entrada neta de la inversió directa estrangera, la variable utilitzada al nostre Indicador, han estat superiors a Espanya als rebuts per la UE, en ambdós casos amb un previsible perfil procíclic". En paral·lel, afegeixen, l'estoc acumulat d'aquesta inversió directa estrangera (sempre com a percentatge del PIB) a Espanya és també una mica superior durant les dues dècades al del conjunt de la UE, entre les economies de la qual hi ha disparitats notables.