El Banc Central Europeu (BCE) considera que els beneficis empresarials n'han influït més en l'augment de la inflació que l'increment dels salaris. Així ho ha indicat aquest dimecres l'economista en cap de l'entitat, Philip Lane, per a qui molts dels increments de preus l'any passat podrien atribuir-se a l'augment dels beneficis de les empreses i dels costos de l'energia. Tanmateix, resta importància a la influència dels salaris en l'augment de la inflació a l'eurozona.
"Fins ara, l'augment dels salaris no ha estat una font important d'inflació", reconeix l'economista irlandès en una entrevista amb el diari alemany 'Die Zeit, en la qual anticipa "un relleu" aquest any, quan s'espera que els sous pugin més ràpidament a mesura que els sindicats reaccionen a l'elevada inflació de 2022.
En aquest sentit, Lane afirma que molts dels augments de preus l'any passat "podrien atribuir-se a l'augment dels beneficis i a l'augment dels costos de l'energia". Per a l'economista en cap del BCE, aquesta millor evolució dels guanys empresarials en comparació amb les retribucions dels treballadors respon a diverses raons, incloent el que les negociacions salarials prenen temps, per la qual cosa espera que aquest any "els salaris n'augmentin més".
Així mateix, anticipa que les empreses tindran menys espai per augmentar els seus guanys a través de preus més alts com a conseqüència entre altres raons que la demanda hauria de refredar-se i els colls d'ampolla de l'oferta haurien d'alleujar-se, fent que el repartiment de la càrrega canviï amb el temps.
Les pujades salarials més altes del normal "semblen raonables"
"Hi ha una pèrdua col·lectiva", assenyala Lane amb referència a l'efecte de l'"espectacular" encariment de les importacions d'energia, que va ser el detonador de l'alta inflació, la qual cosa significa que hi ha menys ingressos per distribuir en la nostra economia en haver de pagar més pel gas i el petroli a altres països. "Quant haurien de baixar els ingressos dels treballadors i quant els guanys de les empreses? La pèrdua ha de ser absorbida d'alguna manera si volem que la UE continuï sent competitiva i li vagi bé en els negocis globals", planteja.
Referent a això, l'irlandès subratlla que no s'està observant una situació semblant a l'espiral de salaris i preus de la dècada de 1970 i considera que els augments salarials més alts del normal que estan registrant-se "semblen raonablement justos" dins del context general, encara que assegura que cal seguir atentament l'evolució. D'aquesta manera, el BCE suposa un creixement salarial del 5,3% aquest any i del 4,4% el pròxim, mentre que assenyala la importància que tant treballadors com empreses tinguin en compte que la inflació estarà molt més a prop del 2% el proper any i el 2025.
La setmana passada, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, assenyalava que la dinàmica de la inflació subjacent a l'eurozona no ofereix evidències d'una tendència a la baixa i advertia que si empreses i treballadors no accepten una distribució justa de la càrrega, es podria registrar una espiral alcista entre marges de benefici, salaris i preus.
En una conferència a Frankfurt, la francesa va defensar la necessitat que el cost derivat de l'impacte de l'encariment de les importacions d'energia "ha de ser compartit en última instància entre empreses i treballadors" i aprofitava per recordar que, fins ara, els salaris reals han disminuït substancialment, "mentre que els marges de benefici de les empreses s'han ampliat a molts sectors".