El Banc Central Europeu ha convertit la paciència en la seva principal arma de política monetària. En la seva trobada mensual d'aquest dijous, l'organisme presidit per Christine Lagarde ha decidit mantenir els tipus d'interès sense canvis per tercer mes consecutiu, una pausa que comença a allargar-se més del previst i que reflecteix les profundes divisions i incerteses que travessen l'economia europea.

La decisió, completament assumida pels mercats financers, deixa la taxa de dipòsit en el 2%, la taxa de referència per a les operacions principals de refinançament en el 2,15% i la taxa de la facilitat marginal de préstec en el 2,47%. Aquestes xifres, que podrien semblar tècniques i allunyades de la realitat ciutadana, configuren en realitat l'eix central al voltant del qual gira l'accés al crèdit, l'estalvi i la capacitat de consum de milions de ciutadans i empreses de la zona euro.

Christine Lagarde, en la seva conferència de premsa posterior a la decisió, ha mostrat un equilibri. "Hem progressat significativament en el nostre camí per retornar la inflació al nostre objectiu del dos per cent", ha reconegut la presidenta, "però el camí per davant encara està ple d'incerteses". Aquest missatge, aparentment contradictori, resumeix a la perfecció el dilema actual del BCE: com celebrar els avenços sense baixar la guàrdia en la lluita contra la inflació. Els termes utilitzats per Lagarde delaten una institució que sap que un moviment prematur podria desfer tots els guanys aconseguits amb tants esforços. El fantasma d'un repunt inflacionari persegueix les deliberacions del Consell de Govern, especialment després que les darreres dades hagin mostrat una certa resistència a la baixada.

Les xifres de setembre pinten un quadre preocupant. La inflació general de la zona euro va pujar al 2,2% per cent, però sota aquesta xifra s'amaga una realitat molt més complexa. El veritable camp de batalla es troba en el que els economistes anomenen "inflació subjacent", que exclou els components més volàtils com l'energia i els aliments no processats.

Aquesta inflació bàsica, considerada un millor indicador de la tendència de fons, va pujar una dècima fins al 2,4%n. El missatge és clar: encara que el preu del petroli i el gas s'hagin estabilitzat, les pressions inflacionàries continuen actives en el nucli dur de l'economia. Els serveis, especialment els relacionats amb l'oci, el turisme i la restauració, continuen mostrant una inflació persistent que preocupa profundament als tecnòcrates de Frankfurt.

La inflació no afecta per igual tots els països de la zona euro, i aquesta divergència complica enormement la tasca del BCE. Mentre economies com la de Xipre gaudeixen d'una inflació nul·la, i França es manté en l'1,1%, altres com Romania amb un 8,6% o Estònia amb un 5,3% continuen lluitant contra descontrol en els preus. Espanya ocupa una posició intermèdia preocupant. La inflació espanyola s'ha accelerat tres dècimes fins al tres per cent, superant per primera vegada en mesos la mitjana de la zona euro. Aquest repunt, unit a la pèrdua de poder adquisitiu que arrossega el país des de fa anys, posa en relleu les diferents velocitats econòmiques dins la Unió Monetària i qüestiona la validesa d'una política monetària única per a realitats tan diverses.

Fonts properes al Consell de Govern revelen que el debat intern és intens i cada vegada més polaritzat. D'una banda, els "coloms" argumenten que l'economia europea clarament s'està refredant i que mantenir els tipus d'interès massa temps en nivells restrictius podria provocar una recessió evitable. D'altra banda, els "falcons" insisteixen que la inflació segueix per sobre de l'objectiu i que qualsevol relaxació prematura seria un error històric comparable als comesos durant la dècada dels setanta. Aquesta divisió es reflecteix en les actes de les reunions anteriors, on s'aprecia un consell dividit entre els que pressionen per a un inici ràpid de les baixades i els que advoquen per mantenir la posició actual fins ben entrat el 2024.

Mentre el debat teòric continua, l'economia europea ja nota l'efecte dels tipus d'interès elevats. El crèdit a les famílies i empreses s'ha encarit notablement, les hipoteques han experimentat pujades importants i els projectes d'inversió comencen a mostrar signes de desacceleració. El sector immobiliari, especialment sensible als tipus d'interès, ja registra una caiguda en les transaccions i un cert alleugiment dels preus en alguns mercats. Les previsions de creixement per a l'eurozona han estat revisades a la baixa per diverses institucions internacionals, i l'ombra de l'estancament econòmic comença a projectar-se sobre països com Alemanya, el tradicional motor europeu que actualment lluita per evitar la recessió tècnica.