El servei d’estudis de BBVA ha actualitzat les seves projeccions per a l’economia catalana i situa l’increment del producte interior brut regional en el 2,8% durant l’exercici del 2025. Aquesta xifra, que encara s’ha de confirmar amb la publicació dels comptes definitius, se situa en línia amb l’estimació de creixement per al conjunt d’Espanya i consolida un ritme d’expansió superior al registrat històricament per l’economia catalana en el període comprès entre 1995 i 2019, quan l’avanç mitjà anual es va situar en el 2,2%.
L’entitat ha presentat aquestes conclusions en l’edició corresponent al primer semestre del 2026 del seu informe monogràfic Situació Catalunya, en un acte en què han intervingut l’economista en cap per a Espanya i Portugal de BBVA Research, Miguel Cardoso, i el director territorial de l’entitat a Catalunya, José Ballester.
El document de l’entitat financera no només fa una revisió a l’alça del tancament de l’any passat, sinó que també avança les previsions per als exercicis en curs i vinents. Així, per al conjunt del 2026, l’equip d’anàlisi del BBVA pronostica un augment del PIB català del 2,4%, mentre que per al 2027 l’expansió estimada seria lleugerament superior, del 2,5%. En cas de complir-se aquests percentatges, l’economia regional arribaria l’any que ve a superar en 15,6 punts percentuals el nivell de producte interior brut que tenia el territori el 2019, l’any anterior a l’esclat de la crisi sanitària de la covid-19, que va provocar una contracció sense precedents en dècades.
El dinamisme de la demanda interna
L’estudi del BBVA atribueix aquest comportament positiu a dos grans vectors. D’una banda, el dinamisme del conjunt de la demanda interna, que ha mantingut una tracció constant en els últims trimestres gràcies a la fortalesa del consum de les llars i a l’acceleració de la despesa pública. De l’altra, l’impuls de dos sectors estratègics: els serveis privats i els serveis públics, que han actuat com a locomotores de l’ocupació i de l’activitat econòmica en general. Aquests factors han sigut capaços de compensar la debilitat persistent del sector exterior, especialment pel que fa a les exportacions de béns, que mostren un comportament més apagat i no aconsegueixen arrossegar el creixement amb la intensitat d’etapes anteriors.
Pel que fa al mercat laboral, l’informe dibuixa un horitzó de millora progressiva. La taxa d’atur podria reduir-se fins a situar-se en una mitjana del 6,8% l’any 2027, una xifra que, en cas de confirmar-se, representaria mínims històrics per a l’economia catalana en les sèries comparables. A més, l’entitat financera calcula que entre els exercicis del 2025 i el 2027 es podrien crear al voltant de 175.000 nous llocs de treball, un volum que permetria absorbir part de la població activa que encara no s’ha incorporat al mercat laboral o que cerca una ocupació.
Malgrat les bones xifres, el servei d’estudis del BBVA adverteix que l’economia catalana s’enfrontarà a una certa desacceleració en el tram final del període projectat. Aquest alentiment, que no suposaria una contracció sinó una moderació del ritme de creixement, està condicionat per un entorn internacional marcat per les tensions geopolítiques, un nivell elevat d’incertesa en les polítiques econòmiques de les principals potències i un increment recent del preu del cru als mercats internacionals. Aquests factors, que afecten especialment les economies obertes i amb un alt grau d’integració comercial com la catalana, podrien erosionar progressivament el marge de maniobra de les empreses i les llars.
No obstant això, l’informe matisa que hi ha diversos elements que continuaran sostenint l’activitat malgrat aquesta conjuntura adversa. Destaquen l’impuls de les exportacions de serveis, un sector on Catalunya té un pes rellevant en àmbits com el tecnològic, el consultiu o el logístic. A això s’hi afegeix l’increment continu de la força laboral, alimentat per una arribada sostinguda de població immigrant, la qual cosa amplia la base productiva del territori. També jugaran a favor l’augment de les rendes salarials, que reforça la capacitat de consum, la caiguda progressiva dels tipus d’interès decidida pel Banc Central Europeu i l’acceleració de la inversió pública, especialment en infraestructures i transició energètica.
El pes determinant de la immigració
L’estudi posa èmfasi en el paper central que està exercint la immigració en el dinamisme del mercat laboral català. Segons les estimacions del BBVA, prop del 70% de l’ocupació creada des del 2021 correspon a persones de nacionalitat estrangera, un percentatge que evidencia la dificultat de certs sectors per a cobrir vacants amb població autòctona i la necessitat de mà d’obra immigrant per a sostenir activitats intensives en treball com l’hostaleria, la construcció, l’agricultura i determinats serveis. En aquest context, l’entitat financera assenyala que el procés de regularització de persones immigrades en situació administrativa irregular que està tramitant el Govern espanyol podria afectar aproximadament 150.000 persones a Catalunya, la qual cosa tindria efectes directes sobre l’afiliació a la Seguretat Social i la recaptació de cotitzacions.
Pel que fa a les dades ja consolidades del 2025, l’informe destaca que l’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya va augmentar un 2,1% durant l’any passat. Una de les novetats més rellevants és que aquest creixement s’ha estès amb intensitat a les demarcacions de Tarragona i Girona, que han accelerat la creació d’ocupació a un ritme superior al de la província de Barcelona en determinats mesos. Aquest comportament reflecteix una certa desconcentració de l’activitat econòmica i una capil·laritat més elevada del creixement en el conjunt del territori.
Per sectors, l’estudi assenyala que els principals motors de l’afiliació continuen sent els mateixos que han impulsat l’ocupació des del 2019: l’administració pública, el comerç, les activitats professionals i cientificotècniques, i el sector de la comunicació i les finances. Aquestes branques d’activitat no sols han consolidat els seus nivells d’ocupació després de la pandèmia, sinó que continuen avançant a un ritme sostingut. Pel que fa al consum de les llars, l’informe conclou que continua mostrant fortalesa, recolzat en l’increment de les rendes disponibles i en un clima de confiança que, de moment, resisteix els senyals d’incertesa externa.