El panorama econòmic català s'encamina cap a una etapa de transició, definida per un creixement sostingut però progressivament més moderat, segons les anàlisis i projeccions més recents elaborades pel centre d'estudis del BBVA. L'entitat bancària ha procedit a una revisió a la baixa de la seva previsió de creixement del Producte Interior Brut (PIB) per al balanç de l'any 2025, situant-lo en un 2,9%. Aquesta xifra, encara considerada robusta dins del context europeu actual, reflecteix amb claredat l'impacte creixent d'un entorn global menys dinàmic i més incert, un factor que es fa palès de manera especialment aguda en l'evolució del sector exterior i que actua com un llast per a les ambicions d'una expansió més vigorosa.

Aquesta revisió específica per a Catalunya s'emmarca dins d'un ajust més ampli i detallat en les previsions per a la totalitat de les comunitats autònomes espanyoles. En aquest exercici de reavaluació, BBVA Research adopta una visió bifàsica: per a una banda, millora lleugerament el pronòstic estatal per l'any 2026, detectant indicis de certa recuperació; per a l'altra, i de manera consistent, anticipa una "desacceleració" notable per a l'any 2027, arran de la maduració del cicle econòmic i dels efectes esperats de la política monetària.

En el cas específic del teixit productiu català, el ritme d'expansió es moderaria encara més al llarg dels dos anys següents, traçant una trajectòria descendent que el situaria en un avanç del 2,4% el 2026 i del 2,1% el 2027. Aquesta senda mantindria l'economia catalana estretament alineada amb la mitjana estatal, però clarament allunyada dels ritmes de creixement més intensos i eufòrics que van caracteritzar les fases immediatament posteriors a la recuperació posterior a la pandèmia.

El motor principal que, segons l'informe, continuarà impulsant l'activitat econòmica en els pròxims anys serà, sense dubte, la despesa de les llars i la inversió privada vinculada al consum. El consum privat es mantindria així com el pilar fonamental i més estable del creixement, sostingut per dos factors clau: l'evolució positiva i persistent del mercat laboral i una certa, encara que lenta, recuperació del poder adquisitiu dels ciutadans després dels embats inflacionistes dels anys precedents. No obstant això, aquesta demanda interna, per sòlida que sigui, no serà suficient per compensar plenament la feblesa estructural que emana de l'exterior. És precisament en el terreny de la demanda externa on radica el principal i més significatiu fre a un creixement econòmic més vigorós.

Tant les exportacions de béns industrials i manufacturats com, especialment i de forma més preocupant, les de serveis, mostraran un avenç qualificat de "limitat" en els pròxims trimestres. Aquesta contracció es deu a la combinació d'un menor dinamisme en les economies dels principals socis comercials dins i fora de la Unió Europea i a les incerteses geopolítiques i comercials que encara planen sobre l'arquitectura econòmica global, creant un entorn de negoci reticent a les grans inversions i al comerç fluid. Aquesta constricció externa és, en definitiva, el factor clau que explica no només la revisió a la baixa per a 2025, sinó també el perfil de desacceleració suau però persistent traçat per als anys posteriors.

El mercat laboral català continuaria mostrant una notable resistència i capacitat de generació d'ocupació, amb un creixement sostingut que, al seu torn, alimentaria la confiança dels consumidors, donaria solidesa a la demanda interna i proporcionaria una base estable als ingressos de les administracions públiques. Aquesta solidesa laboral es converteix així en l'element clau que permetrà a l'economia catalana navegar per una fase de creixement més modest sense arribar a entrar en terrenys de contracció o estancament, sostenint una trajectòria d'expansió que, si bé perd embranzida any rere any, no es trenca i manté els fonamentals relativament sans.

En definitiva, la previsió del BBVA Research dibuixa per a Catalunya un escenari econòmic de transició cap a una nova normalitat de creixement més madur, menys intens i potencialment més vulnerable als vents en contra globals. En aquesta etapa, la robustesa de la demanda interna, encarnada en el consum i l'ocupació, actua com l'element de seguretat que evita turbulències majors. Però, de manera paral·lela, la manca de tracció decisiva en les exportacions i la inversió exterior imposa un sostre a les possibilitats d'expansió, configurant un horitzó pròxim caracteritzat per la moderació, la solvència i la necessitat de policies econòmiques que afrontin tant els desequilibris externs com la preservació del poder adquisitiu i la competitivitat empresarial a mitjà termini.