El mercat del petroli viu aquest dijous una jornada de fortes tensions alcistes. El barril de Brent, de referència per als mercats europeus, voreja la cota psicològica dels 100 dòlars després de disparar-se més d’un 8% en poques hores. Aquest repunt situa el cru en cotes que no es registraven des dels primers compassos de la guerra a l’Orient Mitjà, un conflicte que continua marcant inexorablement l’evolució dels preus energètics a escala planetària i que ha capgirat completament els pronòstics que apuntaven a una estabilització del mercat durant els pròxims mesos.

La mateixa tendència a l’alça es constata en el West Texas Intermediate (WTI), el cru de referència als Estats Units, que cotitza al voltant dels 94 dòlars per barril després d’assolir màxims que l’han arribat a acostar als 95. Aquest esclat alcista té lloc en un context de profund neguit entre els operadors del sector, que posen en dubte l’eficàcia de les mesures adoptades pels organismes internacionals per minimitzar la crisi d’oferta i que observen amb creixent preocupació com l’escalada bèl·lica al Pròxim Orient no només no es deté, sinó que obre nous fronts d’incertesa cada dia que passa.

El repunt dels preus es produeix en un moment particularment delicat per a l’economia global, que encara no s’ha recuperat completament dels efectes de la inflació energètica dels darrers exercicis. Les borses europees han rebut la notícia amb caigudes generalitzades, mentre que el dòlar s’ha apreciat com a actiu refugi davant la incertesa que genera aquest nou capítol de volatilitat en els mercats de matèries primeres. Els analistes financers adverteixen que si els preus es mantenen en aquests nivells durant un període perllongat, les conseqüències per al teixit productiu i per a les economies domèstiques podrien ser significatives, especialment en aquells països amb més dependència de les importacions energètiques.

Una injecció de reserves històrica no aconsegueix calmar els inversors

Els esforços de la comunitat internacional per contenir l’escalada de preus no han donat, de moment, els fruits esperats. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va anunciar ahir la mobilització coordinada més elevada de reserves estratègiques de cru des de la seva fundació. Els 32 membres de l’organisme alliberaran quatre-cents milions de barrils procedents dels seus dipòsits d’emergència, una xifra sense precedents en la història d’aquest organisme, creat durant la crisi del petroli de 1973 i que no havia hagut d’afrontar un repte d’aquesta magnitud en les seves dècades d’existència. Aquest volum extraordinari de cru abocat al mercat pretenia contrarestar els efectes del bloqueig energètic derivat de les hostilitats a l’Orient Mitjà, on les infraestructures petrolieres han estat objecte d’atacs i on les principals rutes de navegació han vist interromput el trànsit de petroliers en diverses ocasions.

No obstant això, lluny de tranquil·litzar els inversors, la mesura ha posat de manifest la gravetat de la situació. Els analistes consultats subratllen que l’anunci de l’AIE evidencia el grau d’excepcionalitat de la conjuntura actual, la qual cosa accentua la incertesa i reverteix en un ambient de nerviosisme que acaba alimentant noves pujades en un cercle viciós del qual és difícil sortir sense un canvi significatiu en les condicions geopolítiques de la regió.

La decisió de l’AIE, tot i que històrica en termes quantitatius, ha estat rebuda amb escepticisme per bona part dels operadors, que recorden que mesures similars en el passat van tenir efectes només temporals sobre els preus. A més, el fet que s’hagi hagut de recórrer a aquest mecanisme d’emergència és interpretat pel mercat com un senyal d’alarma sobre la fragilitat real del subministrament global, la qual cosa introdueix un element addicional de preocupació entre els grans consumidors industrials.

Els experts coincideixen a assenyalar que les injeccions de reserves, per massives que siguin, constitueixen una mesura pal·liativa amb efectes limitats en el temps. L’atenció dels mercats se centra ara en la capacitat real de reposar la normalitat en les rutes de subministrament, especialment en punts neuràlgics com l’estret d’Ormuz, per on transita una part substancial del cru mundial. Aquesta estreta via d’aigua, que connecta el golf Pèrsic amb el golf d’Oman, és considerada la ruta energètica més important del planeta, amb un volum de trànsit que supera els vint milions de barrils diaris, equivalents aproximadament al 20% del consum mundial.