L'informe anual del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) sobre el visat de projectes deixa una fotografia clara de com es mou el territori. Si alguna cosa destaca de les xifres del 2025 és la divisió cada cop més accentuada entre l'àrea metropolitana de Barcelona i la resta de comarques. Mentre la capital i la seva zona d'influència viuen una frenada brusca en la construcció de nous habitatges, la resta del país encén els motors i mostra signes de vitalitat que no es veien des de fa gairebé vint anys.
La ciutat de Barcelona ha registrat la pitjor xifra de l'última dècada en construcció de nova planta. L'any passat es van visar només 1.195 nous habitatges dins els límits municipals. És una xifra que fa saltar totes les alarmes si es té en compte l'emergència residencial que es viu. La meitat d'aquestes noves cases, exactament 597, seran d'habitatge protegit. Això, que en teoria és una bona notícia, també té un rerefons complex: molts d'aquests projectes es van concentrar el 2024 i l'absència d'aquest tipus de promocions públiques el 2025 explica part de la caiguda. Però no tota. La sensació general és que el motor de la construcció a la capital s'ha aturat, amb un descens gairebé del 40% en el nombre d'habitatges nous visats respecte a l'any anterior.
La cosa no millora si es té en compte el conjunt de la demarcació de Barcelona, on l'activitat ha caigut més d'un 20%. Aquesta davallada és, de fet, la principal responsable que les dades totals de Catalunya acabessin en negatiu, amb un descens global del 4,3% en la superfície visada. És com si tot el país anés a remolc del que passa a la seva àrea més poblada, i allà el panorama és de desacceleració. Des del COAC s'apunta que caldria remuntar-se al 2020, en plena pandèmia, per trobar valors tan baixos a Barcelona.
Canvi radical a la resta de Catalunya
Però el relat canvia radicalment quan sortim de l'àrea d'influència de Barcelona. Aquí l'informe del Col·legi d'Arquitectes es converteix en una història de recuperació. Lleida és el gran exemple, amb un increment espectacular del 32,9% en superfície visada, gràcies en gran part al permís d'un gran centre comercial al Segrià. Girona també s'apunta a la tendència positiva, amb un creixement del gairebé 15% que li dona la segona millor xifra de l'última dècada. Tarragona i la Catalunya Central també van pel bon camí, amb increments sostinguts que fan pensar en una reactivació real fora dels nuclis tradicionals.
Aquesta divergència és encara més evident quan parlem d'habitatge. La caiguda del 20% a tota la demarcació de Barcelona contrasta amb els creixements que es veuen a altres parts. L'Ebre, per exemple, ha vist com la construcció de cases noves s'ha disparat un 62%, motivada per un sol projecte amb gairebé seixanta habitatges. Girona creix un 34% i Lleida un 13%. En definitiva, totes les altres demarcacions registren la seva millor dada des de la gran crisi del 2006. Sembla que, mentre Barcelona s'enfonsa, el territori agafa el relleu.
On sí que hi ha un estancament generalitzat és en l'aposta per la rehabilitació. Les xifres són planes, fins i tot una mica negatives per segon any consecutiu, i això malgrat l'influx dels fons europeus Next Generation. Des que es van posar en marxa aquests ajuts, al COAC han tramitat expedients per a uns 9.600 habitatges, la meitat dels quals a la demarcació de Barcelona. Però els arquitectes reconeixen que això és només una part de la realitat, ja que moltes obres de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, queden fora del radar oficial.
El missatge final del COAC és d'una certa precaució, però també d'alerta. La previsió a escala estatal parlava d'un creixement de la construcció per al 2025, impulsat per la baixada dels tipus d'interès i la injecció de fons europeus. Catalunya, però, ha anat a contracorrent, i tot apunta que el 2026 serà clau per veure si aquest augment previst arriba finalment.
Mentrestant, el gran repte encara és la rehabilitació d'un parc d'habitatges antic i poc eficient. El camí per transformar el nostre patrimoni construït i fer-lo més sostenible encara és llarg, i les dades d'enguany demostren que no s'està avançant a la velocitat necessària. La crisi de l'habitatge demana més oferta, i les xifres del visat indiquen que, com a mínim a Barcelona, aquesta oferta s'està estrangulant.