El Govern ja té identificats els 179 sòls que ha de transformar en solars on construir els 214.000 habitatges que preveu el Pla Estratègic d'Habitatge per tal d'arribar al 15% d'habitatge públic que preveu amb la vista posada en l'any 2055, és a dir, per als 20 anys vinents. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha detallat els àmbits territorials, però no els municipis, on estaran aquests habitatges. L'Arc Metropolità de Barcelona (on es troben municipis de la segona corona metropolitana com Sabadell, Terrassa, Rubí o Vilanova i la Geltrú) és l'àrea on més sol aprofitable s'ha identificat, fins a 48 solars. A l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) s'hi troben 48 i 18 més estan a la ciutat de Barcelona, de forma que la ciutat i la primera corona sumen el 33% dels solars i si hi afegim la segona corona s'arriba al 60% amb els 107 identificats.
Al Camp de Tarragona s'han identificat 22 sectors on es pot fer habitatge, a Ponent 12, a les comarques centrals, 10, a les gironines 8, igual que al Penedès, mentre que a l'Alt Pirineu i l'Aran hi ha 7 terrenys disponibles i a Terres de l'Ebre, 5. Des de fa mesos, el Govern treballa amb els ajuntaments i altres unitats regionals per tal d'identificar els sòls i solars (aquests últims ja tenen enllumenat i altres condicions per urbanitzar) on es pot fer nou habitatge per tal d'afegir oferta a l'asfixiat mercat de l'habitatge i que baixin els preus de lloguer i de compra. Als 50.000 habitatges promesos en primera instància, s'hi sumen des del novembre 214.000 més que se situaran en aquests terrenys i dels quals la meitat o almenys un 40% hauran de ser públics o assequibles i, d'aquests, almenys la meitat de lloguer.
Mentre que els 50.000 de la primera fase es troben ja a punt de sortir a convocatòria (a principis de gener s'obrirà la primera) i tenen la qualificació urbanística, els sòls destinats als 214.000 habitatges que s'hi han de sumar es divideixen en diversos nivells. En el nivell dos hi ha els que tenen planejament urbanístic aprovat i reparcel·lació inscrita, amb obres d'urbanització pendents d'executar. En el nivell 3 hi ha els que tenen planejament urbanístic aprovat, però estan pendents dels projectes d'urbanització. I en el nivell 4 estan els terrenys pendents de planejament urbanístic. El procés de requalificació ha de trigar uns 4 anys, segons ha explicat el secretari de Territori i Urbanisme, Víctor Puga.
Els habitatges es vendran als promotors privats a un preu de 10,65 euros per metre quadrat i l'Institut Català de Finances (ICF) proporcionarà un finançament de 8.000 milions per construir els 100.000 habitatges públics que hi ha previstos, que els faran constructors públics i privats i els gestionarà l'Incasòl. El finançament estima garantir entre un 4 i un 6% de rendibilitat als promotors.
La consellera ha explicat els detalls d'aquest pla poc abans d'anar a votar la nova llei, que a més d'aquesta aposta per la construcció regula l'habitatge de temporada i per habitacions per tal d'evitar l'ús fraudulent. El lloguer temporal haurà d'acollir-se als mateixos topalls de preu que el residencial de llarga estada i la suma dels lloguers de les habitacions no podran superar el preu total de l'habitatge. Per tal que es compleixi, s'està incorporant un cos de 100 inspectors. El cos, encara per completar, ja ha obert 30 expedients sancionadors per a propietaris que s'han saltat els topalls.