Barcelona ha tancat l’any 2025 amb 6.899 llicències de terrasses en vigor, una xifra que representa un increment del 6,1% respecte al 2022, quan se'n comptabilitzaven prop de 400 menys. Segons dades facilitades per la Direcció de Serveis de Llicències a través d’una petició de transparència i que ha donat a conèixer l'Agència Catalana de Notícies, entre el 2022 i el 2025 l’Ajuntament ha atorgat 1.192 noves autoritzacions i n’ha denegat 1.117. El pic de concessions es va produir el 2022, en plena recuperació econòmica postpandèmia, amb 486 noves llicències. A partir d’aleshores, la xifra s’ha anat moderant: 243 el 2023, 243 el 2024 i 220 el 2025.

Per districtes, Sants-Montjuïc ha encapçalat el nombre de noves llicències concedides entre el 2022 i el 2025, amb 235, gairebé el 20% del total de la ciutat. El segueixen Sant Martí (200), l’Eixample (196) i Sant Gervasi (109). En canvi, en districtes com l’Eixample i Ciutat Vella s’han denegat moltes més sol·licituds de les que s’han aprovat: més de 400 denegacions per 196 concessions a l’Eixample, i més de 200 denegacions per 58 concessions a Ciutat Vella.

L’Eixample concentra un terç de les terrasses

Actualment, l’Eixample és el districte que acumula més terrasses, amb 2.296 llicències, és a dir, un terç del total de Barcelona. El segueixen Sant Martí (1.096), Sants-Montjuïc (678), Ciutat Vella (568) i Sant Andreu (467). En termes relatius, els districtes on més han crescut les terrasses entre el 2022 i el 2025 són Sant Andreu (un 11% més), Nou Barris (8,5%) i Horta-Guinardó (8,5%).

Pel que fa a la densitat, Barcelona té quatre terrasses per cada mil habitants, o una per cada 250 habitants. L’Eixample dobla aquesta mitjana, amb 8,3 terrasses per cada mil habitants. Ciutat Vella (4,9) i Sant Martí (4,3) també se situen per sobre de la mitjana. Als extrems oposats, Horta-Guinardó i Gràcia tenen menys de dues terrasses per cada mil habitants.

Durant el 2025, l’Ajuntament va incoar 2.400 expedients sancionadors vinculats a terrasses, una xifra similar a la del 2024 (2.432) però inferior als pics del 2022 (3.549) i del 2023 (2.652). En total, entre el 2022 i el 2025 s’han iniciat 11.033 expedients. Les infraccions més freqüents són la instal·lació d’elements no autoritzats, l’excés d’ocupació de l’espai concedit i la reducció de l’ample de la vorera amb pertorbació greu. Per districtes, l’Eixample va concentrar 967 expedients el 2025, seguit de Ciutat Vella (539) i Sant Martí (320). Aquest repartiment contrasta amb el del 2022, quan Ciutat Vella liderava les sancions amb 1.126 expedients.

El Gremi de Restauració denuncia "cultura de la trava" i pressió inspectora

El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, defensa que les terrasses formen part de "l'ADN" dels barcelonins i són "imprescindibles" per a la viabilitat dels negocis. Segons Pallarols, el creixement del 6,1% en quatre anys és "molt moderat" i la ciutat té capacitat per a absorbir més terrasses, ja que més del 80% tenen quatre taules o menys. L’entitat reclama tracte "adequat i facilitador" per part de l’administració.

Pallarols denuncia una "cultura de la trava molt enquistada" i assegura que la inspecció municipal està "absolutament desbocada", amb uns nivells de sanció "mai vistos en els anys recents" i que afecten gairebé exclusivament el sector de la restauració. El Gremi exigeix que la inspecció sigui "justa i equilibrada" i que es concentri en els casos greus per a la convivència o la seguretat.

La FAVB aposta pel decreixement 

La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) té una visió oposada. La vicepresidenta de l’entitat, Ana Menéndez, defensa la necessitat d’anar cap a un "decreixement" de les terrasses, que a parer seu "colonitzen" l’espai públic. Menéndez considera que l’ordenança actual permet ocupacions "excessives", com ara el 60% d’una rambla o una plaça, en perjudici d’altres usos de l’espai públic com el pas de vianants o l’activitat veïnal.

Menéndez posa l’accent en Ciutat Vella, on, malgrat que el nombre de terrasses no ha crescut de manera exponencial per manca d’espai, la densitat és "excessiva" i acumula moltes queixes i incompliments. "L’espai públic és escàs i ha d’acollir usos equilibrats i diversos", reclama Menéndez, que demana a l’Ajuntament una revisió a la baixa de les ocupacions màximes permeses en places i rambles.