L'escassetat d'oferta i la pressió de la demanda impulsaran el preu de l'habitatge un 7,3% aquest any i un 5,3% el 2026, després d'augmentar el preu de l'habitatge el 2024 i avançar un 5,8% en taxa anual, segons l'últim Observatori Immobiliari de BBVA Research. L'informe destaca que totes les comunitats van augmentar els seus preus l'any passat respecte a 2023, amb els majors avenços a les Balears (+9,7%), Comunitat Valenciana (+7,9%) i Madrid (+7,6%), encara que en la majoria de les autonomies els preus segueixen per sota dels màxims assolits el 2008.
De cara als pròxims trimestres, BBVA Research preveu que es mantingui la pressió sobre la demanda i el creixement de la venda d'habitatges pel creixement econòmic més gran, la fortalesa del mercat laboral, la recuperació de les economies estrangeres, la revisió a l'alça de les projeccions demogràfiques i el gradual descens dels tipus d'interès.
Creació d'obra nova
Després de l'avenç de l'11,7% el 2024, s'espera que aquest any la venda d'habitatges creixi entorn del 9%, la qual cosa es tradueix en un volum de vendes de 780.000 unitats. El 2026 el creixement se situarà al voltant del 5%, superant els 800.000 habitatges venuts. Del costat de l'oferta, existeixen diversos factors que propiciaran un increment de la producció d'habitatges en els pròxims trimestres: el major creixement de l'economia, la pressió de la demanda davant de la reduïda oferta d'obra nova i l'interès de les administracions públiques a incrementar l'oferta d'habitatge públic.
Tanmateix, el nivell de producció serà relativament baix per l'escassetat de terres finalistes, la reduïda oferta de mà d'obra i la incertesa reguladora, amb estimació que els visats creixin més del 14% en mitjana anual en el present bienni. Així, en termes reals, des de BBVA Research estimen que l'increment del preu de l'habitatge en termes reals --descomptant la inflació-- serà del 4,2% aquest any i de 2,9% el 2026.
Pel seu costat, el preu del lloguer ha augmentat de manera més intensa que en el cas de la compravenda en totes les comunitats autònomes des de 2019. En la majoria de les 15 capitals de província més poblades també s'observa aquest comportament. Només a Sevilla i, en grau més baix, a Màlaga, la tensió al mercat de compravenda sembla una mica més intensa, sent més gran el creixement del preu de compra que del lloguer.
Esforços per accedir a l'habitatge
L'observatori destaca que a tancament de l'any passat, l'esforç d'accés a l'habitatge es va situar lleugerament per sobre del 29% de la renda salarial de la llar, amb una gran heterogeneïtat entre comunitats autònomes. Així, les Balears, País Basc i Madrid van ser les regions amb ràtios més elevades. Pel seu costat, a Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa l'esforç està per sota del 20%. Pel seu costat, el pagament del lloguer suposa una proporció més gran de la renda salarial de la llar que el de la compra en totes les comunitats autònomes, una vegada satisfet el pagament de l'entrada.