Els ingressos del primer pagament abonat el febrer del gravamen extraordinari sobre les entitats de crèdit corresponent a 2023 es van disparar un 32,3%, fins als 843 milions d'euros, davant dels beneficis rècord obtinguts pels bancs espanyols el passat exercici, xifrat en 26.000 milions. Les últimes dades d'execució pressupostària publicades pel Ministeri d'Hisenda, consultades per Efe, revelen un important increment de la recaptació d'aquest gravamen temporal, recorregut per les patronals bancàries i que el govern espanyol té la intenció de convertir en un impost permanent.

El gravamen bancari -inicialment previst per als exercicis 2022 i 2023, però estès a 2024- grava amb un tipus del 4,8% el marge d'intermediació, és a dir, els interessos nets (diferència entre els que cobra i els que paga) i les comissions netes (diferència entre les cobrades i pagades). En el seu primer any en vigor -l'exercici 2022, abonat en 2023-, la banca espanyola va pagar 1.264 milions per aquest tribut, sobretot pels desemborsaments de CaixaBank (373 milions), BBVA (225 milions), Santander (224 milions), Sabadell (157 milions) i Bankinter (77 milions).

Ara, el 2024 la banca ha d'abonar les quantitats corresponents a l'exercici 2023, en el qual les cinc entitats de crèdit més grans van aconseguir uns beneficis rècord de 26.088 milions d'euros, un 27,2% més. Aquest impacte ja s'observa en el primer pagament a compte del gravamen de l'exercici 2023, abonat el febrer d'aquest any i que suposa la meitat del total de 1.686 milions, pel qual es van recaptar 843 milions d'euros, un 32,3% més. El pagament restant es liquidarà al setembre.

La recaptació cau un 25% en les energètiques

Al contrari, la recaptació del primer pagament corresponent a l'exercici 2023 del gravamen temporal energètic es va reduir un 25%, fins als 612 milions, en línia amb la caiguda dels beneficis patida per aquestes companyies en comparació amb un exercici la 2022 marcat pels alts preus energètics. A l'exercici 2022, quan les empreses energètiques van registrar beneficis rècord, la recaptació del tribut -que grava a l'1,2% la facturació de les activitats no regulades i els terminis del qual coincideixen amb els del bancari- va assolir els 1.645 milions d'euros.

Impostos amb perpetuïtat

Els gravàmens extraordinaris, aprovats inicialment per als exercicis 2022 i 2023 i posteriorment estesos a 2024, es convertiran en permanents en virtut de l'acord d'investidura assolit per PSOE i Sumar i segons han mantingut repetidament des del govern espanyol.

Per a això, els gravàmens hauran de passar a ser imposats, la qual cosa exigeix que comptin amb una llei pròpia, aprovada en les Corts, els tràmits de les quals encara no s'han iniciat. Alhora, el govern espanyol va acordar amb el PNB que ambdós tributs se cedirien a les hisendes forals -País Basc i Navarra- i que s'establiria una bonificació o incentiu en el gravamen energètic per a les inversions estratègiques, en particular les que tinguin impacte en la transició ecològica, ja des de 2024.

En aquest sentit, la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha mostrat la seva confiança a aprovar tant les lleis de creació dels impostos com la bonificació aquest any, encara que tant Sumar i Bildu es mostren contraris a aquest incentiu.

Podem demana el 50%

Per la seva part, el Ple del Congrés d'aquest dimarts debatrà i votarà una proposició de llei de Podemos perquè la cuantíe a abonar per l'impost a la banca "en cap cas" pugui resultar inferior al 50% del benefici brut obtingut per l'entitat financera, i que aquests recursos es destinin a ajuts en habitatge i a construcció immobles públics.

Una proposta que s'inspira en el tribut que el passat 2023 va aprovar el govern italià de Giorgia Meloni per recaptar el 40% dels beneficis extraordinaris de la banca i destinar aquests recursos a ajudar les persones hipotecades.

En el cas de Podemos, la formació proposa que l'impost s'estengui fins a 2025, amb la possibilitat de fer-ho permanent, i es dupliqui des del 4,8% actual fins al 10% i que el 2024 i el 2025 es complementi, a semblança d'Itàlia i també Lituània, amb un altre tribut del 75% sobre els marges d'interessos i comissions que se situïn per sobre del marge de 2022.

Podem assenyala que el disseny actual d'impost, que es va aprovar la legislatura passada, és "insuficient per redistribuir els guanys de la gran banca". Per això, proposa uns objectius més ambiciosos i buscar recaptar els fons extraordinaris obtinguts per la pujada dels tipus d'interès. Això sí, la quantia a abonar pels bancs no pot resultar inferior "en cap cas al 50% del benefici brut obtingut en el període de referència".