Els autònoms han expressat al Ministeri d'Economia el seu rebuig de l'obligació d'informar a l'Administració en quin moment han cobrat efectivament una factura en entendre que és una càrrega administrativa inassumible, segons expliquen les associacions d'aquests professionals a ON ECONOMIA. El ministeri va establir l'esmentada obligació en la Llei de creació i creixement d'empreses del passat 28 de setembre a fi de reduir la morositat que pateixen els autònoms i les petites empreses en el cobrament de les factures. Encara que Economia no renuncia a l'esmentada obligació, s'obre amb el reglament que desenvoluparà la factura electrònica a establir períodes transitoris més llargs perquè els autònoms i les pimes compleixin aquesta exigència.
Fonts d'Uatae, la Unió d'Autònoms, expliquen a aquest diari que en una reunió mantinguda amb el departament de Nadia Calviño, posterior a l'aprovació de la llei de creació i creixement d'empreses, van mostrar la seva disconformitat amb l'esmentada obligació i van retreure al ministeri que no s'hagués consultat amb les associacions les fórmula per aturarr la morositat, un problema que les preocupa especialment. Aquestes mateixes fonts comenten que en Economia no van agradar les seves crítiques i van acusar a les associacions d'autònoms de "no voler combatre la morositat". Des de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) sol·liciten igualment l'exclusió de pimes i autònoms de l'obligació d'informar sobre el moment del cobrament o el pagament de les factures electròniques, una cosa que ja s'exigeix a les grans empreses que han d'informar a través del Sistema d'Informació Immediata (SII) de l'Agència Tributària. Encara que a ATA sí estan oberts que els autònoms puguin presentar l'esmentada informació amb caràcter voluntari per si volen deixar constància de l'impagament d'alguna de les seves factures.
Però no amb caràcter general, una cosa que es planteja en la Llei i que ha de desenvolupar-se a través d'un reglament -actualment en elaboració conjunta entre els ministeris d'Hisenda i d'Assumptes Econòmics- que ha estat sotmès recentment a consulta pública. Encara que les associacions d'autònoms esperen conèixer l'esborrany articulat del Reial Decret que desenvolupi la factura electrònica, el text sotmès a consulta pública ofereix pistes que denoten flexibilitat. A l'esmentat document se'n plantegen una de seriosa de preguntes perquè les organitzacions opinin en l'elaboració del reglament.
L'esmentat document planteja que "la informació sobre l'estat de pagament de la factura és un element essencial per promoure la cultura de pagament immediat", encara que pregunta: considera necessari establir períodes transitoris més llargs per a l'obligació d'informació de pagament de les factures quan l'obligat a donar una informació sigui una empresa de reduïda dimensió o un professional/autònom o d'algun sector específic? I aclareix que la llei ja estableix un període de dos anys, per la qual cosa s'obre a augmentar l'esmentat període, donant resposta a una petició dels autònoms. Fins i tot no descarta que es pogués eximir a certes empreses i autònoms de l'obligació d'informar del pagament efectiu, ja que pregunta si l'esmentada exigència seria per a "les empresa per sobre d'un determinat llindar de mida".
Una tramitació amb costos
Però no és l'única crítica que els autònoms fan al Ministeri d'Economia. Des de d'ATA critiquen que s'hagi escollit com a model per a la gestió de les factures electròniques la intermediació de plataformes privades el que suposa un cost per als autònoms. Per això, han demandat que la gestió de les factures electròniques es pogués realitzar a través de l'Agència Tributària amb caràcter gratuït. Una cosa que sembla aconseguida, ja que en la consulta pública es diu que la intermediació per una xarxa de plataformes d'intercanvi de factures electròniques serà complementada per "un sistema públic d'intercanvi bàsic de factures proporcionat per l'Agència Tributària en el qual els emissors de les factures electròniques o les seves plataformes designades tindran l'obligació de dipositar en un format únic a la seu de l'Agència Tributària.
Economia i Hisenda són doncs sensibles a aquesta exigència dels autònoms. De fet, pregunten si ha d'existir una infraestructura pública d'intercanvi de factures electròniques alternativa o complementària a l'ús obligatori de plataformes de facturació electrònica per a la seva remissió als clients? I matisen: per a quin tipus d'empreses o professionals és necessària aquesta alternativa? De fet, les fonts consultades aclareixen que a l'Agència Tributària ja està treballant en establir els estàndards de com han de ser les factures electròniques.
Pau entre els ministeris d'Hisenda i Economia
El que permetrà, també, tancar la batalla oberta entre el Ministeri d'Assumptes Econòmics, que dirigeix Nadia Calviño, i el d'Hisenda de María Jesús Montero, per la factura electrònica. L'objectiu d'Assumptes Econòmics ha estat utilitzar-la com una eina per combatre la morositat i no es va plantejar utilitzar-la com una via per obtenir informació fiscal de l'activitat de les empreses. Una cosa que no ha compartit l'Agència Tributària que en els propers mesos començarà a sol·licitar més informació fiscal a pimes i autònoms per a una digitalització més àmplia de la seva gestió tributària. Per a la qual cosa, la factura electrònica és una via perfecta, que evitaria, a més, duplicar tràmits burocràtics.
Una pau que no només se segella imposant l'obligació que totes les factures electròniques hagin de ser registrades a l'Agència Tributària, sinó amb la possibilitat d'ampliar, en un futur, la factura electrònica per obtenir informació fiscal. Així, el document de consulta pública determina que aquest tipus de facturació suposa un impuls de la digitalització dels processos de les empreses, incloent "el compliment a mitjà termini de les obligacions de subministrament d'informació amb l'administració tributària".