Les empreses prefereixen, cada vegada més, pactar la sortida dels seus treballadors -el que col·loquialment es coneix com a prejubilacions-, especialment els de més edat, en comptes de recórrer als acomiadaments, bé en el format col·lectiu (mitjançant expedients de regulació d'ocupació o Ere) i una indemnització de 20 dies per any treballat, bé en l'acomiadament individual, generalment improcedents costejats amb una indemnització de 33 dies per any treballat. Així, en l'última edició de l'Estudi Desvinculacions a Espanya 2025. Plans de rendes i indemnitzacions elaborats per la consultora de relacions laborals Mercer, es conclou que els acords voluntaris per a la sortida de treballadors de gran suposen un 26% actualment.

Encara que no implica un increment important respecte a l'anterior edició (és bianual), ja que el 2023 sumaven el 24% del total dels acomiadaments comptabilitzats per Mercer, suposa un augmentat considerable en els cinc últims anys, perquè el 2020, les sortides voluntàries van ser el 14%. No obstant això, les prejubilacions en moltes ocasions estan immerses dins de processos més amplis d'Eres, però reservades especialment als assalariats de més edat. Aquestes modalitats suposen, en moltes ocasions, que les empreses complementen les prestacions d'acomiadament abonades pel Sepe, durant diversos anys, fins que els acomiadats compleixen l'edat legal i entren en la jubilació.

Decau l'acomiadament col·lectiu

La nova edició de l'informe, a què ha tingut accés Efe, posa de manifest que les empreses estan perdent interès per l'acomiadament col·lectiu, encara que continua sent la fórmula més estesa, un 41% dels casos analitzats per Mercer, davant el 44% de dos anys abans. Encara que suposa la via més barata de reduir o modernitzar la plantilla, té una complexitat més gran, perquè exigeix una negociació prèvia amb els sindicats i pot xocar amb l'oposició de les administracions públiques. S'utilitza, principalment, amb processos massius de prejubilacions.

L'informe també mostra un augment, encara que més lleuger, de la modalitat de l'acomiadament individualitzat a través de processos improcedents. Encara que suposa encarir el procés, és molt flexible, ja que, encara que es pot recórrer als tribunals, l'empresa no està obligat a recontractar en cas d'una fallada desfavorable. Les sentències, en general, es limiten a fixar la indemnització màxima que correspon al treballador. Per aquesta raó, les empreses solen abonar el màxim de 33 dies.

No obstant això, el Ministeri de Treball té la intenció de modificar la indemnització de l'acomiadament improcedent, en la línia de l'establert per la Carta Social Europea que Espanya ha firmat i, que, tanmateix, incompleix.

58,3 anys de mitjana

Per sectors, el tecnològic i el financer són els que més recorren al procediment de l'acomiadament col·lectiu, mentre que l'industrial i el gran consum utilitzen més l'acomiadament individual i el quimicofarmacèutic i els serveis opten més pels acords voluntaris. En el cas dels acomiadaments -col·lectiu i individual-, l'edat mitjana dels treballadors a qui se'ls aplica aquesta mesura és de 57,19 anys, davant els 58,29 anys dels acords voluntaris, en tant que els primers acaben el pla de rendes al cap de 64,05 anys i els segons als 64,02, segons les dades aportat per Efe. L'informe també detalla que l'import percebut durant el període des que surt de l'empresa fins que accedeix a la jubilació ascendeix al 75-80% del salari net en el cas de l'acomiadament i al 70-75 % del salari brut en els acords voluntaris.

L'estudi recorda que no es tracta de prejubilacions com a tal, ja que aquesta figura no està contemplada en la normativa de la Seguretat Social, sinó que sorgeix d'un acord entre l'empresa i el treballador.