Un estudi de sentiments de Laborai de 110.000 contribuents radiografia per primera vegada les emocions que envolten la declaració de la renda a Espanya: què senten els contribuents, què els paralitza i per què 1 de cada 3 acaba pagant més del que li correspon. Acceptar l'esborrany per mandra o per por pot canviar les coses. De fet, el comportament que tenim fa perdre 600 € de mitjana a milions d'espanyols.

Des del llançament el 2025, s'han recuperat 8 milions d'euros en estalvis detectats per als clients. Laborai va més enllà dels impostos: volen ajudar a estalviar. Es defineixen com una plataforma d'estalvi intel·ligent i accessible. L'optimització fiscal és el punt d'entrada, però el seu objectiu és acompanyar el ciutadà en el conjunt de la vida financera: assegurances, hipoteques, préstecs i inversions, sempre des d'un enfocament ètic i transparent. "Comencem pels impostos perquè és on l'impacte és més immediat. Però això és només el principi", afirmen els fundadors.

El sistema de declaració de la renda a Espanya descansa sobre un document que Hisenda posa a disposició dels contribuents cada primavera. La seva aparent senzillesa amaga un problema real: n'hi ha prou amb revisar-lo i confirmar-ho, però el que no diu és precisament el que més costa. L'esborrany recull les dades que l'Agència Tributària ja té en el seu poder: rendiments del treball, retencions, prestacions. El que no recull són les deduccions autonòmiques, els beneficis per situació familiar, les compensacions per despeses mèdiques, els ajustos per lloguer, maternitat, discapacitat o donatius.

"La majoria de la gent accepta l'esborrany com si fos la veritat definitiva. Però és només un punt de partida, no un punt final. Hisenda no té cap incentiu per a recordar-te tot el que pots deduir", assenyalen des de Laborai.

Deduccions 'desconegudes'

Un exemple en comunitats com Canàries, Cantàbria o el País Valencià existeixen deduccions autonòmiques per despeses dentals de fins a 840 euros que no apareixen en cap esborrany, que s'han de sol·licitar manualment i que la immensa majoria de contribuents desconeix. El mateix succeeix amb deduccions per fills, salut mental, fisioteràpia, lloguer o donatius —un mapa de casuístiques que varia per comunitat i situació personal, i que es tradueix en oportunitats d'estalvi que s'evaporen any rere any.

Reordenació

Import

Per què es perd

Mobilitat geogràfica

2.000 euros de reducció

Gairebé ningú la coneix

Lloguer

Entre 150 i 1.200 € segons CC. LA.

Hisenda no l'aplica automàticament

Maternitat (fills 0-3 anys)

1.200 €/any + 1.000 € per casa d'infants

No s'inclou íntegrament en l'esborrany

Compra de cotxe elèctric

Fins a 4.000 euros

Se sol confondre amb altres ajudes estatals

Hipoteca anterior al 2013

Fins a 15% (màx. 9.040 €)

Necessita completar detalls manualment pel particular

Donacions a ONG

80% primers 250 €, 40% resta

Per posar nom a què senten aquests milions de contribuents, Laborai -plataforma d'assessorament fiscal que combina intel·ligència artificial amb experts humans- ha fet un estudi de sentiments sense precedents al sector. L'equip de Laborai, després d'haver ajudat més de 110.000 persones, ha publicat l'“Informe Laborai” que entre altres coses fa una anàlisi de sentiments. L'objectiu: entendre com se sent el contribuent en fer la declaració de la renda. El resultat és un retrat emocional dels contribuents:

Desorientació: "No sé si ho estic fent bé" (58% dels casos)
L'emoció més estesa és la sensació de no tenir tota la informació. La majoria dels contribuents intueix que podria optimitzar-ne la declaració, però no sap com fer-ho ni quines deduccions aplicar. Aquesta incertesa genera una actitud passiva: acceptar l'esborrany sense revisar-lo en profunditat.
“No sé quines deduccions puc aplicar i sento que estic pagant de més”.

Confusió per canvis vitals: “La meva situació ha canviat i no sé com declarar-ho”
Canvis com tenir un fill, mudar-se, separar-se o començar a llogar un habitatge introdueixen noves variables fiscals que el sistema no explica de manera clara. Els contribuents s'enfronten a una normativa complexa sense acompanyament, cosa que incrementa la sensació de descontrol.
“La meva vida fiscal ha canviat (fills, parella, lloguer, hipoteca) i no sé com declarar-ho”.

Por i indefensió: “Prefereixo no tocar res per si m'equivoco”
Una part rellevant dels contribuents actua des de la por. Temen cometre errors, ser sancionats o cridar l'atenció d'Hisenda. Aquesta por els porta a comportaments conservadors que, en molts casos, impliquen pagar més del que és necessari.
“Sento que vaig a cegues.”

Mandra i evitació: “Com més aviat s'acabi, millor”
Més enllà de la por o la confusió, apareix un comportament silenciós però massiu: l'evitació. La renda es percep com una tasca complexa, avorrida i carregada de fricció, cosa que empeny molts contribuents a resoldre-la ràpidament, sense aprofundir. Aquest comportament reforça l'ús de l'esborrany com a solució immediata, encara que no sigui l'òptima.

Cerca de justícia: “Si puc recuperar diners, vull fer-ho”
Davant de tot això, emergeix també una motivació clara: no pagar de més. Hi ha una consciència creixent que el sistema no juga a favor del contribuent, i això activa un desig d'optimització. No es tracta de frau, sinó d'equitat: pagar allò que toca, ni un euro més. Aquest perfil és el més proactiu, però també el més frustrat quan no troba eines clares per fer-ho bé.