El mercat del lloguer de mitjana estada a l'Estat ha experimentat un gir significatiu durant el segon trimestre de l'any. Segons l'últim informe de la plataforma Spotahome, les dinàmiques que havien marcat l'inici de l'any s'han capgirat, amb Barcelona liderant les pujades en el segment d'apartaments i altres ciutats com Sevilla o Bilbao accelerant el seu ritme de creixement. Barcelona s'ha consolidat com la ciutat més cara de l'Estat per a llogar un pis de temporada, amb un preu mitjà de 1.750 euros mensuals, fet que suposa un increment del 12,9% respecte al mateix període de l'any anterior. Aquesta xifra reflecteix la pressió constant sobre el mercat immobiliari de la capital catalana, on l'oferta disponible continua sent molt limitada i la demanda no mostra signes de moderació.
L'informe, que analitza el preu real d'habitacions, apartaments i estudis en vuit ciutats de l'Estat a partir de les dades d'abril a juny, confirma que el comportament dels preus està lluny de ser uniforme. En el segment d'apartaments moblats, la inversió de les dinàmiques del primer trimestre és el tret més destacat. Les ciutats que al començament de l'any registraven caigudes ara lideren les pujades. Sevilla ha experimentat un dels increments més notables, amb un 23,7% més que fa un any, situant la renda mitjana en 1.355 euros mensuals. Bilbao, per la seva banda, ha pujat un 6,7% fins als 1.600 euros. En l'extrem oposat, Madrid modera el seu creixement: la capital passa d'un 3,3% interanual en el primer trimestre a un 2,6% en el segon, amb una mitjana de 1.590 euros.
Alacant manté el pols i accelera lleugerament, del 7,8% al 8,3% (1.300 euros), mentre que a Màlaga la caiguda es redueix a la meitat, passant del -21% al -10% (1.350 euros). Granada, en canvi, gira de la pujada al descens: del 7,6% del primer trimestre al -1,9% actual (883 euros). Aquestes variacions reflecteixen la diversitat de situacions que conviuen al mercat immobiliari estatal, on factors com la pressió turística, la regulació local i l'oferta disponible determinen l'evolució dels preus.
Compartir pis, l'alternativa davant l'encariment
Per a aquells que no poden o no volen assumir el cost d'un pis sencer, l'habitació en habitatge compartit continua sent l'alternativa més estesa. Sevilla s'ha convertit en la ciutat on més creixen els preus de les habitacions de mitjana estança, amb un repunt del 8,1% interanual que situa la renda mitjana en 400 euros mensuals. Les rendes més elevades per compartir pis es continuen localitzant a Barcelona, on l'habitació arriba als 627 euros (+5,4%), seguida de Màlaga, que es consolida en la segona posició estatal amb 590 euros (+2,6%), i Madrid, amb una renda mitjana de 575 euros (+2,2%). Bilbao (550 euros, +3,8%) i València (424 euros, +3,4%) creixen de manera més continguda, mentre que Granada (350 euros) i Alacant (400 euros) continuen sent les ciutats més assequibles per compartir pis.
L'estudi, a mig camí entre l'habitació i el pis sencer, es consolida entre els joves professionals que busquen independència a un cost inferior al d'un apartament. Aquest trimestre, però, els preus es mantenen estables. Barcelona és l'estudi més car de la mostra, amb 1.200 euros mensuals (+4,8%), seguit de Madrid, amb 1.100 euros, i València, amb 1.010 euros (+1,0%). La resta de ciutats analitzades mostren comportaments diversos, amb Alacant, Bilbao, Granada, Màlaga i Sevilla al voltant dels 600 i 700 euros mensuals.
L'anàlisi per barris mostra contrastos cada cop més marcats. A Barcelona, el front marítim continua tensionant el mercat. El Parc i la Llacuna del Poblenou es posiciona com el barri més car de la ciutat i de tot l'Estat, amb 800 euros al mes per a una habitació, després d'un increment interanual del 23,1%. En el costat oposat, zones de perfil residencial prèmium com Sant Gervasi-la Bonanova corregeixen els seus preus un 3,6%, mentre que El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova se situa com l'opció més econòmica analitzada, amb 550 euros, seguida de Besòs i el Maresme (560 euros).
A Madrid, la diferència entre el barri més car per compartir pis, Trafalgar (748 euros), i el més assequible, Valdefuentes (490 euros), arriba als 258 euros mensuals. L'eix Chamberí-Salamanca marca el sostre de preus de la capital, amb fortes pujades a zones com Jerónimos (+19,4%) i Eivissa (+16,7%), mentre que àrees tradicionalment prèmium com Nueva España (-26,6%) i El Viso (-18,2%) protagonitzen les majors caigudes del trimestre. A València, la diferència entre zones és de només 120 euros. Patraix és el barri més car (460 euros, +15%) i Poblats de l'Oest el més assequible (340 euros, -19%). Aquestes variacions intraurbanes reflecteixen la complexitat d'un mercat on la ubicació i l'oferta local determinen en gran manera el preu final.