Les remeses que els treballadors marroquins residents a l'Estat envien al seu país s'han triplicat en els darrers deu anys. Segons les dades del Banc d'Espanya, l'import ha passat dels 487 milions d'euros del 2015 als 1.589 milions del 2025, fet que suposa un increment del 226%. Aquesta xifra representa una aportació superior a l'1% del producte interior brut del regne alauí. En el conjunt de les remeses enviades des d'Estat a l'estranger, el total va ascendir el 2025 a 12.207 milions d'euros, gairebé el doble dels 6.144 milions de fa una dècada. El principal destí continua sent Colòmbia, amb 2.022 milions, un 152% més que el 2015, seguida del Marroc, que suposa el 13% del total de les remeses enviades des de l'Estat.

Aquest increment de les remeses coincideix amb el creixement de la població marroquina a l'Estat. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la població amb nacionalitat marroquina ha passat de 750.883 persones el 2015 a 968.999 a finals del 2025. Si es tenen en compte les persones nascudes al Marroc que resideixen a l'Estat, la xifra supera els 1,16 milions. El nombre d'estrangers residents a Espanya que van adquirir la nacionalitat espanyola el 2025 va augmentar un 18,7% respecte a l'any anterior, fins a 299.732 persones.

Entre aquestes, les nacionalitats més freqüents van ser la marroquina (42.114), la colombiana (37.712) i la veneçolana (36.271). Aquestes dades reflecteixen la importància de la comunitat marroquina en el conjunt de la població estrangera a l'Estat i la seva integració progressiva, que es tradueix en l'adquisició de la nacionalitat espanyola. El creixement demogràfic de la comunitat marroquina s'ha produït de manera sostinguda durant les darreres dècades. La immigració procedent del Marroc va començar a ser significativa a finals del segle XX i s'ha mantingut com un dels principals fluxos migratoris cap a Espanya. La reagrupació familiar i l'assentament definitiu han contribuït a consolidar aquesta presència.

L'impacte de les remeses a l'economia marroquina

Les remeses de la comunitat marroquina a l'estranger representen al voltant del 7% del PIB del país, una xifra que les converteix en un dels principals ingressos de divises. França és el principal país emissor, amb prop del 30% del total, seguit d'Espanya amb el 13%, Aràbia Saudita amb l'11% i Itàlia amb el 9%. L'economia marroquina presenta un elevat dèficit comercial de béns, al voltant del 18% del PIB, que es finança principalment amb el superàvit comercial de serveis, especialment el turisme, i amb les remeses dels seus ciutadans a l'estranger. Aquests ingressos són essencials per equilibrar la balança de pagaments del país i per mantenir l'estabilitat de la seva moneda. Sense aquestes aportacions, el dèficit exterior del Marroc seria molt més gran.

Les remeses també tenen un impacte directe en les llars receptores, que utilitzen aquests ingressos per al consum quotidià, l'educació dels fills, la millora de l'habitatge o l'estalvi. En molts casos, aquests diners suposen una part important dels ingressos familiars i contribueixen a reduir la pobresa i a millorar el benestar de les comunitats d'origen. Tot i l'augment significatiu de les remeses des de l'Estat, el Banc d'Espanya assenyalat que la propensió a enviar diners dels marroquins residents a l'Estat és reduïda si es compara amb altres nacionalitats. Aquesta circumstància es podria explicar per la maduresa del cicle migratori: la immigració marroquina a Espanya és relativament antiga i s'ha completat mitjançant la reagrupació familiar, fet que pot reduir la necessitat d'enviar remeses sovint.

Quan els migrants fa molts anys que estan al país d'acollida i les seves famílies s'hi han instal·lat, les remeses tendeixen a disminuir o a estabilitzar-se. El creixement de les remeses en la darrera dècada, tot i la moderació en la propensió a enviar diners, reflecteix l'increment de la població marroquina a l'Estat i la millora de les condicions econòmiques d'aquest col·lectiu. La consolidació de la comunitat marroquina com a segon emissor de remeses des de l'Estat posa de manifest la importància de les migracions en el flux financer entre els dos països i el paper de la diàspora en l'economia del país d'origen.