L'1 de setembre de 2021 va marcar un abans i un després per a molts catalans i catalanes. Aquell dia es va completar l'aixecament total de les tanques del peatge de l'AP-7 (el tram sud de l'AP-7 que va de Tarragona fins a Alacant ja s'havia alliberat una mica abans, l'1 de gener de 2020). Però el que es va celebrar com una victòria històrica per a les butxaques dels ciutadans s'ha acabat convertint en un maldecap diari. I és que el que abans era una via ràpida, fluida i d'alta qualitat s'ha transformat en un autèntic corredor saturat, on els embussos diaris, l'alta sinistralitat i el deteriorament de l'asfalt en qüestionen la sostenibilitat a llarg termini.
La radiografia del col·lapse: què diuen les dades?
Les dades oficials del Servei Català de Trànsit (SCT) confirmen el que milers de conductors viuen dia rere dia. Des de la gratuïtat de l'AP-7, la Intensitat Mitjana Diària (IMD) de vehicles s'ha disparat, superant en molts trams els 100.000 vehicles viaris al dia, especialment en l'eix de la demarcació de Barcelona i Girona. Però el més greu és que la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70% a causa, principalment, de l'elevada concentració de camions al carril dret.
-
L'efecte crida. El trànsit hi ha augmentat entre un 20% i un 30% de mitjana segons el tram, ja que milers de conductors han abandonat vies secundàries com l'N-II, l'N-340 o la C-32 per fer servir l'autopista gratuïta.
-
El factor camions. La circulació de vehicles pesants s'ha incrementat un 30%, amb zones on circulen més de 15.000 camions diaris. Això ha saturat el carril dret i ha obligat a aplicar restriccions de velocitat (com el límit a 100 km/h) i prohibicions d'avançament per als camions en caps de setmana.
-
Més accidents i més retencions. El nombre total d'accidents i topades a l'AP-7 s'ha multiplicat. Qualsevol petit incident bloqueja tres carrils durant hores, generant un efecte dominó que paralitza el país. En xifres: l'AP-7 registra de mitjana entre 15 i 20 incidències diàries (que inclouen des de petites topades per encalç, especialment en les frenades de les retencions, fins a avaries de camions o pèrdues de càrrega). I va tancar l'any passat amb un total de 24 accidents mortals, consolidant-se una vegada més com la carretera amb més mortalitat i sinistralitat de tota Catalunya.
Saturació i desgast: el preu de la gratuïtat
La gratuïtat total de l'AP-7 ha provocat el transvasament immediat de milers de vehicles que abans circulaven per l'Eix Transversal (C-25) o per les nacionals sense peatge (com la N-340 o la N-II). Com a conseqüència, el flux de vehicles ha crescut entre un 30% i un 40% en determinats trams, un volum que supera amb escreix el límit de cotxes que l'autopista està preparada per absorbir. I, és clar, el manteniment d'una autopista d'alta capacitat no és barat. Quan era de peatge, les empreses concessionàries reinvertien part dels beneficis a preservar-la en bon estat. Avui, amb la gratuïtat, l'Estat n'ha assumit la gestió, tot fent palès que s'ha deteriorat considerablement i que hi manca inversió.
L'AP-7 acumula ella sola més d'una quarta part (el 26%) de totes les retencions i cues de la xarxa viària de Catalunya
Aquest nivell de circulació, és clar, ha desgastat l'asfalt, provocant un deteriorament estructural visible en forma de sots, pèrdua d'adherència i degradació de les pintures viàries. A més, les àrees de servei i de descans es troben sovint desbordades i degradades per la falta de capacitat davant l'allau d'usuaris.
Temps perdut a la carretera
Una de les estadístiques més demolidores de l'SCT és el temps que passem atrapats a l'asfalt de l'AP-7: la durada de les retencions s'hi ha disparat més d'un 70% des de l'alliberament dels peatges. L'autopista s'ha convertit en un autèntic embut on els quilòmetres de cua ja no són una excepció del cap de setmana, sinó una rutina diària.
En sectors estratègics com el tram metropolità que connecta el Baix Llobregat amb el Vallès Occidental i l'Oriental, abastant Martorell, Sant Cugat, Barberà i Granollers, l'AP-7 rep una enorme intensitat de trànsit que s'encreua amb la B-30 i la C-58. La successió constant d'entrades i sortides genera un efecte embut diari durant les hores punta, sense que calgui cap accident per provocar la retenció. Per al conductor mitjà, això es tradueix en una pèrdua constant de temps lliure i un estrès crònic al volant, on les retencions s'han estès a qualsevol hora punta d'un dimarts o un dimecres.
Un corredor estratègic al límit de la seva capacitat
No podem oblidar que l'AP-7 és la vèrtebra de l'eix mediterrani. No és només una via per anar a la platja el cap de setmana; és un corredor estratègic vital per a la connexió d'Espanya amb Europa, clau per a l'exportació de mercaderies i el turisme internacional. Com a gran eix de connexió amb Europa, l'AP-7 s'ha convertit en la ruta preferida pels transportistes internacionals. Com que no té peatges, la Jonquera absorbeix un volum de camions molt superior al d'altres punts fronterers com Irun, on les vies similars sí que són de pagament. El resultat d'aquest transvasament ha estat un creixement desmesurat del trànsit pesant: en diversos trams de Tarragona i Girona, els camions ja representen el 25% del total de vehicles, formant llargues columnes que bloquegen el carril dret.
Amb tot, es fa evident que la saturació de l'AP-7 no és només un problema de confort per al conductor particular; és una amenaça directa per a la competitivitat econòmica de les empreses catalanes, que veuen com els seus camions perden milers d'hores anuals atrapats en cues interminables.
Imatge principal: Retencions a l’AP-7 en l’operació sortida del cap de setmana de l’1 de maig a l’altura de Castellví de Rosanes.