El diner negre és una xacra econòmica que els governs combaten amb més lleis, més persecució i una fiscalitat que, si es passa de la ratlla, també pot provocar l'efecte contrari. Malgrat tot, més enllà de les mesures, la veritable eina que està combatent el diner negre és l'era digital. Aquesta, s'ha reforçat amb els nous hàbits de compra i consum on l'auge de les targetes bancàries contraposa els pagaments en efectiu.

A grans trets, aquesta és una tendència a analitzar, però també cal posar el focus on encara perdura. ON ECONOMIA ha consultat amb diferents gestors que coincideixen en aquesta premissa, però també subratllen com el tercer sector és qui "més ha patit la dràstica tendència a la baixa del diner negre".

Dels restaurants a la construcció

Així doncs, sectors tradicionalment amb molta permeabilitat al diner negre, com la restauració o els centres de bellesa o perruqueries, ha minvat de forma dràstica amb un marcat accent posterior a la pandèmia de la covid. Una altra derivada són les propines que han baixat dràsticament i, a diferència d'altres països com els Estats Units, a Espanya no són obligatòries. Per contra, trobem altres sectors on l'arrelament del diner negre s'ha configurat com una mena de tradició que és més difícil baixar el seu percentatge. En aquest camp, podem incloure el de la construcció, els tallers de reparacions o, fins i tot, el sector de la indústria tèxtil, encara amb un llegat intens a Catalunya, segons fonts consultades per ON ECONOMIA que volen mantenir l'anonimat.

Els canvis fiscals

A causa de la seva procedència il·lícita, és impossible fer un càlcul exacte sobre la quantitat de diner negre que es mou a l'economia. Això sí, els experts han fet càlculs i n'hi ha que arriben a afirmar que podria suposar un 25% del PIB espanyol. Els experts coincideixen amb què les recents amnisties fiscals “han estat insuficient per acabar amb el frau”. Aquesta iniciativa va ser una de les últimes de l'executiu de Mariano Rajoy perquè aquests diners tornessin a les vies legals i només van aconseguir aflorar 40.000 milions d'euros, molt menys del que s'havia previst inicialment. Posteriorment, les ajudes per accedir als ERTOS del govern de Pedro Sánchez en ple coronavirus, també van aflorar el sentiment de ser més legal. La històrica discrepància entre el nombre d'afiliats a la Seguretat Social i els ocupats que així ho admeten a l'Enquesta de Població Activa (EPA) s'ha anat reduint en els darrers anys. És a dir, que coincideixen les xifres dels registres d'afiliats amb les que declaren aquesta mateixa situació personal davant d'una mostra de l'INE.

Malgrat tot, l'economia submergida continua tenint molt pes al nostre país. Segons les estimacions del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), l'activitat informal podria suposar  entre el 17,7% i el 18,1% del PIB espanyol actuals. Parlaríem d'entre 235.000 i 240.000 milions d'euros  circulant a l'ombra. A més, adverteixen que Espanya és el país del Sud d'Europa on més ha augmentat el flux de diners fora de les vies oficials.

Per sectors, edat i zones

Els principals motius que addueixen aquestes persones per cobrar a 'B' és que  tenen un sou que necessiten completar (38%), que  les empreses no els donen una altra opció  (37%) o que  no volen pagar impostos perquè els consideren desproporcionats. També hi ha un petit percentatge (8%) que ho fa perquè no volen perdre la prestació d'atur. Aquestes són algunes de les conclusions que el sindicat vol subratllar per no marcar o senyalar a cap sector en concret.

InfoJobs també observa que és una  tendència assentada entre els més joves, ja que un de cada tres (32%) dels enquestats a la forquilla d'edat de 16 a 24 anys diu haver percebut diners a 'B'  per la seva feina en els últims dos anys. Tot i això, el percentatge decreix amb l'edat, fins a arribar a tot just un 5% entre els més grans de 54 anys. L'estudi especifica que el 8% dels joves que ingressen diners 'negres' ho fan per la realització d'hores extra o per la realització de treballs secundaris. I si atenem el nivell d'ingressos, veiem que  els treballadors que guanyen menys de 1.000 euros són els que reben ingressos en B més (19% dels enquestats),  per davant dels que cobren entre 1.001 euros i 1.500 euros mensuals ( 13%).

Així doncs, la radiografia final es pot fer des de diferents prismes. En darrer terme, si atenem els territoris, també hi ha notables diferències. La comunitat autònoma on més es transigeix ​​respecte a cobrar a 'B' és Andalusia (33% dels enquestats), mentre que el País Basc és a l'extrem oposat (24%).