L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) li va donar la raó a la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, durant la jornada ahir, almenys de forma indirecta. A l'informe trimestral que l'Agència va publicar ahir, la mateixa admetia els seus dubtes sobre quina serà la demanda de xinesa de gas natural liquat (GNL), la matèria primera que, sense cap dubte, s'ha convertit en l'element energètic salvador d'Europa en la crisi energètica. El Vell Continent, davant de l'escassetat de subministrament a causa dels repetits talls de Rússia i amb uns preus energètics elevats, va haver de buscar altres opcions per poder satisfer la demanda energètica a l'hivern.
El gas natural liquat provinent de metaners ve sent l'alternativa més efectiva per a les nacions europees, que malgrat haver potenciat la inversió en renovables i haver posat en marxa projectes clavi per al futur energètic de diversos Estats membre, encara sobreentenen que els combustibles fòssils són una part elemental en la generació energètica.
Teresa Ribera va advertir de la influència de la Xina
Malgrat que Europa va viure un tram final d'any relativament 'tranquil' en el que a subministrament energètic es refereix, Teresa Ribera va incidir en una entrevista a mitjans de gener en LaSexta que la Xina podria ser el factor més desequilibrat per als preus energètics. La ministra va recalcar que la paralització de l'activitat econòmica del país asiàtic a causa del assot de la covid-19 va fer més senzill que Europa es pogués aprovisionar de la forma en què ho ha fet durant l'hivern. Malgrat això, la vicepresidenta tercera del Govern d'Espanya va alertar que "no podem llançar les campanes al vol per com pot afectar-nos la reobertura de la Xina, no només en la seguretat del subministrament, sinó en les tensions que hi pugui haver sobre els preus energètics."
Segons les últimes dades del Gas Infraestructure Europe, les reserves de gas natural de la Unió Europea es troben en l'última setmana al 63,74% de la capacitat disponible. Bé és cert que aquesta quantitat ha caigut substancialment a causa que les temperatures han deixat de ser tan benignes com van ser a mitjans de desembre i principis de gener. Sigui com fos, els oradors de la Comissió Europea han recalcat que hi ha prou reserves per passar l'hivern i confirmen que hi haurà proveïment per a la pròxima temporada hivernal.
La Xina és el tercer màxim demandant de gas natural
Però el fet que la Xina no hagi estat operativa al mercat energètic ha simplificat la vida del Vell Continent. I és que, que el tercer consumidor de gas natural més gran rebaixés la demanda en un 21% el 2022 ha aplanat el camí a una Europa que no ha tingut problema en adquirir GNL al seu aire. Ara, amb la reactivació de l'economia xinesa, la maquinària econòmica del país asiàtic tornarà a posar-se'n a punt, la qual cosa equivaldrà a una demanda energètica més gran, tanta que ni la mateixa Agència Internacional d'Energia no pot quantificar quin podria ser.
L'escenari més preocupant per a Europa que entreveu l'AIE és el d'una Xina que absorbiria un 35% més de GNL que el 2022 per una pujada del consum de l'hidrocarbur del 9,4%. En cas de donar-se aquesta situació, el país no podria proveir la demanda ni amb els seus propis jaciments ni amb l'entrada de gas a través de gasoductes.
En cas de donar-se aquesta situació, arribaríem a l'hipotètic escenari que va plantejar Teresa Ribera. I és que, un volum de demanda xinesa més gran podria tensar els preus energètics, complicant la conjuntura econòmica encara més i agreujant la crisi energètica encara vigent. L'AIE adverteix que això podria generar "una ferotge competència als mercats internacionals i podria fer que els preus tornessin als nivells insostenibles de l'estiu passat". Teresa Ribera va apel·lar a la Xina com el "factor individual més important" sobre els preus energètics, i sembla que l'Agència Internacional d'Energia també compra aquest discurs.
2023, un any de reptes per a la Unió Europea
Juan Carlos Higueras, professor d'EAE Business School, va explicar en ON ECONOMIA que "quan la Xina activa la seva maquinària de producció, i a més creix, es torna més dependent de l'energia que ha de comprar a l'exterior perquè necessita més volum energètic, i per això recorre al mercat, com la resta de països". Segons diversos estudis, la Xina és el demandant del 25% de l'energia total del planeta.
Sigui com fos, el 2023 sembla com un any de reptes per als països de la Unió Europea. Atenent les xifres que va reportar durant la jornada d'ahir l'AIE, el consum de gas va caure en un 13% el 2022, motivat pels elevats preus de l'hidrocarbur i la tendència dels Estats membre de buscar alternatives més econòmiques. I aquest haver de convertir-se en l'apartat clau dels països europeus. Tots ells han de continuar apostant per energies alternatives als combustibles fòssils no només per rebaixar la dependència d'aquests, sinó per complir les metes de la transició energètica. Si bé el gas encara se sembla clau, el 2023 ha de ser un exercici en què el forgin noves vies de consum més eficients i es treballi a reduir la dependència de l'hidrocarbur. D'aquesta forma, la reactivació de la Xina i el més que probable assot el mercat energètic no afectarà tant a la comunitat europea.