El nivell d'afiliació sindical a l'Estat ha experimentat un descens progressiu des dels inicis de la dècada dels 2000, passant d'un percentatge al voltant del 15% dels assalariats, una xifra ja de per si relativament baixa en el context europeu, fins a situar-se en l'actualitat en una franja entre el 12% i el 13%. Aquestes dades, que provenen de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), mesuren la taxa d'afiliació sindical com el percentatge de persones assalariades que estan afiliades a un sindicat. L'anàlisi d'aquestes xifres ha estat recollida en la darrera edició del Focus on Spanish Society, una publicació editada per Funcas que examina periòdicament diversos indicadors socials del país.
La trajectòria seguida per Espanya en aquest àmbit contrasta de manera notable amb la d'altres països del seu entorn. A Suècia, per exemple, tot i que l'afiliació també ha disminuït en les darreres dècades, les taxes es mantenen en nivells molt elevats, al voltant de dos terços de la població assalariada. A Itàlia, el fenomen presenta una estabilitat remarcable, amb xifres properes al 30% que es mantenen constants en el temps. Alemanya, per la seva banda, ocupa una posició intermèdia, amb un descens que l'ha portat des de més del 20% fins a aproximadament el 14% actual.
Més enllà de la funció institucional que els sindicats exerceixen en els processos de negociació col·lectiva i en la defensa dels drets dels treballadors, el grau d'afiliació reflecteix el nivell d'identificació dels treballadors amb aquestes organitzacions i la capacitat que tenen per atreure nous membres i fidelitzar els existents. En els darrers anys, diversos estudis acadèmics i institucionals han posat de manifest un procés generalitzat de debilitament de l'afiliació sindical en moltes economies avançades. Aquesta pèrdua de pes és especialment acusada entre els treballadors més joves i aquells que tenen trajectòries laborals més inestables o intermitents. Els experts han vinculat aquest fenomen a una transformació estructural del mercat de treball, caracteritzada per l'increment de la temporalitat, una rotació més elevada en l'ocupació i la profunda transformació de les relacions laborals tradicionals.
L'informe Focus on Spanish Society també posa el focus en les dades proporcionades per l'International Social Survey Programme (ISSP), corresponents a les onades realitzades entre el 2022 i el 2024. Aquestes xifres situen Espanya en una posició relativament més favorable quan es compara amb altres països d'Europa occidental. Segons aquesta font, l'any 2024 la taxa d'afiliació sindical assolia el 18% de la població assalariada menor de 65 anys. Tot i que aquesta xifra se situa per sota de la dels països nòrdics i d'Àustria, és similar a la registrada a Alemanya, Itàlia o els Països Baixos. Al mateix temps, l'estudi destaca l'elevat percentatge d'assalariats que mai no s'han afiliat a un sindicat, que arriba al 66%, una dada que apunta a la limitada integració sindical de segments amplis del mercat laboral espanyol.
Bretxa generacional i contractual en l'afiliació
Les dades de la publicació permeten anar més enllà i analitzar en quina mesura l'afiliació varia en funció de l'edat dels treballadors i de la seva posició en el mercat laboral, distingint entre els empleats a temps complet i els que ho fan a temps parcial. Si es diferencien els assalariats de 25 a 44 anys dels de 45 a 64 anys, i també per tipus de jornada, s'observa que l'afiliació sindical és substancialment menor entre els treballadors joves que entre els de més edat, fins i tot quan només es consideren els empleats a temps complet.
A Espanya, entre els treballadors de 25 a 44 anys, el 18% dels empleats a temps complet està afiliat a un sindicat, un percentatge que descendeix fins al 10% entre aquells que treballen a temps parcial. En canvi, entre els treballadors de més edat, la bretxa segons el tipus de jornada gairebé desapareix. En el grup de 45 a 64 anys, l'afiliació és del 24% en els empleats a temps parcial i del 26% en els que treballen a jornada completa. Aquest contrast suggereix que, una vegada assolida certa estabilitat laboral i acumulada una experiència significativa en el mercat de treball, la diferència entre uns i altres perd rellevància pel que fa a la decisió d'afiliar-se.
Aquesta realitat espanyola difereix substancialment de la dels països nòrdics com Suècia, Noruega o Islàndia. En aquestes societats, les diferències per tipus de jornada són reduïdes fins i tot entre els treballadors més joves, la qual cosa reflecteix un model sindical de caràcter inclusiu que aconsegueix captar membres amb independència de la seva situació contractual. En aquests contextos, l'afiliació depèn menys de la posició laboral que ocupa la persona. Per contra, en bona part de l'Europa central i oriental s'observen patrons més irregulars i heterogenis, en un marc general de taxes d'afiliació baixes i models de relacions laborals en transformació.
Un repte per a la representativitat futura
El diagnòstic que es desprèn de l'informe de Funcas dibuixa un panorama on els sindicats a Espanya mantenen una presència relativament més sòlida entre els treballadors amb trajectòries estables i consolidades, però afronten dificultats creixents per integrar els nous entrants al mercat de treball i aquells que ocupen posicions més vulnerables o precàries. Aquest patró suposa un desafiament de primer ordre per a la sostenibilitat de la representació sindical a mitjà termini.
La baixa afiliació en els segments més joves i en els col·lectius amb contractes a temps parcial o temporals limita la necessària renovació generacional de les organitzacions sindicals i pot contribuir a l'envelliment progressiu de la seva base social. A més, aquesta dinàmica incrementa el risc que una part molt substancial de la població assalariada quedi poc representada o tingui una presència feble en els mecanismes de diàleg social i en la defensa col·lectiva dels seus interessos laborals, la qual cosa pot acabar repercutint en la qualitat de les condicions de treball i en la capacitat de negociació del conjunt dels treballadors.