Els darrers resultats de l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) detallen un panorama laboral robust al final de l'any 2025, marcat per un creixement sostingut de l'afiliació a la Seguretat Social. L'increment interanual de 69.370 persones afiliades al desembre, que eleva la xifra total a 3.658.505, no és només un indicador macroeconòmic positiu sinó el reflex d'una economia catalana que consolida la seva recuperació i comença a mostrar signes d'una expansió més àmplia i diversificada al llarg del seu territori. Aquest creixement de l'1,9% respecte al desembre de 2024 parla d'un teixit productiu actiu, tot i que la lleugera contracció mensual (‑1,1%) respecte al novembre recorda la persistència d'una certa estacionalitat i la precaució que encara caracteritza el context postcrisi global.

Un dels aspectes més destacables és la capacitat del creixement per impregnar pràcticament tot el territori. L'augment d'afiliats és una realitat a totes les comarques, trencant amb dinàmiques històriques de desequilibri. En termes relatius, el Baix Penedès (3,6%), Osona (3,3%) i les Garrigues (3,1%) emergeixen com els motors més dinàmics, suggerint una potenciació de les economies locals més enllà dels grans pols urbans.

A escala municipal, el progrés és encara més evident: el 81% dels municipis (765) van registrar augments o estabilitat en l'ocupació. La totalitat de les ciutats de més de 50.000 habitants van experimentar creixement interanual, un fet que subratlla la resiliència i la capacitat de generació d'ocupació dels entorns urbans. Manresa i Sabadell (amb un 2,8% cadascuna), l’Hospitalet de Llobregat (2,7%) i Vilanova i la Geltrú (2,6%) van encapçalar aquesta progressió en les capitals comarcals i les grans ciutats.

No obstant això, la comparació mensual desembre-novembre revela un ajust estacional generalitzat, amb caigudes a 38 comarques. La Ribera d’Ebre (‑2,1%) va ser la més afectada per aquesta correcció hivernal. En un contrast notable, només quatre comarques de l’Alt Pirineu i Aran, juntament amb l’entitat singular d’Aran (que va registrar un espectacular 12,7%), van desafiar la tendència a la baixa. Aquest fenomen pot indicar l'efecte de campanyes estacionals específiques (com l'esquí) o pot ser el reflex de dinàmiques socioeconòmiques molt singulars en aquests territoris.

Perspectiva de gènere i l'edat

L'anàlisi per gènere mostra una evolució equilibrada, amb increments idèntics de l'1,9% tant per a dones com per a homes. Aquesta paritat en la taxa de creixement és un indici positiu, tot i que les dades posteriors sobre jornada parcial revelen que les estructures de treball continuen sent profundament desiguals. Territorialment, les dones van experimentar augments a totes les comarques, destacant-se novament el Baix Penedès (4,2%) i Osona (3,8%). Els homes, per la seva banda, van veure pujades a 39 comarques, amb les Garrigues (4,4%) i, de nou, el Baix Penedès (3,2%) al capdavant.

L'estructura per edats de la població afiliada està experimentant una transformació significativa. El grup amb un creixement més intens és el de les persones de 55 anys o més, amb un increment del 4,8%. Aquesta tendència reflecteix múltiples realitats: una població que s'envelleix en actiu, l'aixecament de l'edat de jubilació i, possiblement, la necessitat de complementar pensions. El Baix Penedès (7,8%) i l’Anoia (6,5%) són les comarques amb més dinamisme en aquest segment. La franja més jove (fins a 29 anys) també creix amb força (4,4%), especialment al Baix Penedès (8,0%), el que pot ser un senyal d'incorporació de nous talents i de revitalització del mercat laboral.

En canvi, el nucli central de la població activa, el grup d'edat de 30 a 44 anys, registra una lleugera contracció del 0,3% en l'àmbit de Catalunya. Aquest atenuant pot estar relacionat amb efectes demogràfics (menys població en aquesta franja), mobilitat internacional o transicions professionals cap a l’autoocupació no captades de la mateixa manera per les afiliacions. Comarques com el Pla d’Urgell (‑3,3%) i Aran (‑3,1%) mostren les caigudes més accentuades, mentre que el Barcelonès, tot i una taxa de creixement modesta, va afegir 2.375 afiliats en nombres absoluts, demostrant el seu pes descomunal en l’economia catalana.

La contribució decisiva de la població estrangera

La població d’origen estranger es consolida com un pilar fonamental per al creixement de l’ocupació. Els afiliats de nacionalitat estrangera van augmentar un potent 5,0% en l'àmbit de Catalunya, amb increments a totes les comarques. Destaca de manera extraordinària el cas de les Garrigues (12,8%) i la Noguera (10,3%), on la seva contribució al creixement és decisiva, probablement vinculada a sectors com l’agricultura, la construcció o els serveis locals. En contrast, els afiliats de nacionalitat espanyola van créixer a un ritme més moderat (1,3%).

El desglossament per sectors econòmics, analitzat a través de les afiliacions (que poden incloure persones amb més d’un contracte), confirma una dinàmica expansiva general. La construcció, amb un increment del 3,4%, lidera el creixement relatiu, un indicador molt positiu sobre la inversió en infraestructures i l’activitat immobiliària. La Noguera (8,8%) destaca en aquest àmbit. El sector dels serveis, que concentra la major part de l’ocupació, va créixer un 2,1%, amb augment en tot el territori. En nombres absoluts, les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat van acumular les majors xifres, mentre que en termes relatius van destacar Osona i la Conca de Barberà (4,1%). La indústria (1,0%) i l’agricultura (0,4%) van completar el quadre amb creixements més tímids, però positius.

Malgrat les bones xifres quantitatives, l’anàlisi de la qualitat de l’ocupació mostra reptes persistents. Al desembre, gairebé una de cada cinc afiliacions per compte d’altri era a jornada parcial (19,5%). Aquesta xifra amaga una forta disparitat de gènere: la proporció es dispara al 26,2% per a les dones, més del doble que la dels homes (12,9%). Aquest fet posa de manifest les dificultats d’accés a jornada completa per a moltes dones, sovint lligades a càrregues familiars no compartides. Territorialment, el Barcelonès (22,2%) i el Solsonès (21,7%) presenten les taxes més altes, mentre que Aran (9,4%) té la més baixa. La temporalitat també continua sent un factor d’inestabilitat, encara que amb una proporció moderada del 10,0%. Les comarques amb un teixit productiu més estacional, com el Pallars Sobirà (14,7%) i la Ribera d’Ebre (14,3%), mostren les taxes més altes. El Baix Empordà (7,6%) se situa en l’extrem oposat.

Dinàmica a les grans ciutats

L’observació dels cicles anuals als municipis grans ofereix una visió valuosa sobre els ritmes econòmics. El mes de novembre va ser el de màxima ocupació per a la gran majoria de ciutats (19 de 24), tret d’alguns centres turístics o universitaris com Girona, Reus o Tarragona, que van assolir el pic a l’estiu. Gener, en canvi, va ser el mes més baix per a 21 d’aquestes ciutats. L’anàlisi de l’oscil·lació entre el pic i la vall anual mostra situacions molt diverses: Reus i Tarragona presenten oscil·lacions properes al 10% i el 8%, respectivament, reflectint una forta estacionalitat probablement lligada al turisme i a la universitat. En l'altre extrem, Castelldefels i Barcelona mostren una notable estabilitat al llarg de l'any, amb diferències inferiors al 3%, la qual cosa parla d’economies urbanes diversificades i menys subjectes als cicles estacionals aguts.

En conclusió, el mercat laboral català el desembre de 2025 projecta una imatge de solidesa i recuperació àmpliament estesa. El creixement és generalitzat, amb un paper clau de la població estrangera i dels grups d’edat més jove i més gran. No obstant això, la realitat és dual: sota les bones xifres globals, hi persisteixen reptes estructurals com la sobrerepresentació de les dones en la jornada parcial i una temporalitat encara significativa en determinats territoris i sectors. El repte de cara al futur immediat serà consolidar aquest creixement i, sobretot, qualificar-lo, fomentant una ocupació més estable, amb jornades completes i que permeti projectes de vida sòlids per a tota la població activa de Catalunya.