La presentació del nou pla estratègic que proposa Aena per modernitzar i estendre la xarxa d'aeroports espanyols, que contempla una inversió global de 13.000 milions d'euros entre 2027 i 2031, ha fet alçar la veu a l'Aeroport de Sabadell. Conegut com a DORA III, el document del gestor aeroportuari espanyol encara no es coneix en detall, però des de la Cambra de Comerç de Sabadell s'adverteix que "no es pot perdre una oportunitat com aquesta" i reclamen un deute pendent amb Aena: una inversió de 35 milions d'euros. "Els recursos són necessaris per modernitzar i ampliar les instal·lacions d'una infraestructura clau i complementària a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat dins del sistema aeroportuari català", asseguren des de la Cambra.
En el rerefons de la reclamació s'amaga una denúncia per l'incompliment de l'execució total del pla director per a la infraestructura que es va aprovar el 2001. D'aquest projecte plantejat per la mateixa Aena només se n'ha acomplert un 60%, malgrat que la inversió inicial era en aquell temps de 18 milions. Es va construir una nova torre de control i una terminal, però aquí es va parar, explica Pere Puig, president de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Transport de Cambra Sabadell.
Els demandants argumenten que l’Aeroport de Sabadell és l’únic internacional dedicat exclusivament a l’aviació general a la Regió Metropolitana de Barcelona i, juntament amb Madrid-Cuatro Vientos, el més destacat en aquest àmbit a Espanya, amb més de 200 aeronaus, 58.600 operacions anuals i més de 6.500 passatgers. La seva activitat genera 500 llocs de treball directes, entre escoles de vol, tallers, serveis d’Aena i altres. El representant de la Cambra manifesta que cal preservar la presència de les empreses instal·lades a l'aeroport -moltes dedicades a la formació, la instrucció, la mecànica, les telecomunicacions...- perquè, a més, s'ha creat tot un ecosistema al voltant de la infraestructura aeroportuària.
"Podem potenciar un clúster aeronàutic a Catalunya; que no tenen ni Madrid ni Sevilla", defensen des del territori i apunten a Aena com a impulsor d'aquest nou hub. Una iniciativa que comptaria amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell, la UPC, la UAB, el Consorci de la Zona Franca, Eurecat i la Cambra de Comerç de Sabadell. Aquesta darrera institució apunta a la creació d'una comissió de consens per tirar endavant les reformes necessàries. "No es tracta només de fer créixer el nombre d'operacions de vol que es realitzen, sino de crear un pol industrial i aeronàutic", concreten.
És per això que entre les reclamacions de la Cambra consta l'ampliació de la superfície destinada a activitats econòmiques i industrials vinculades a l’aviació. "Si hi ha altres millores en el pla DORA III seran molt benvingudes, però el que reclamem és que tot allò que recollia el pla director del 2001 i que estava pressupostat i previst es realitzi. Si en el DORA III hi ha més actuacions, com per exemple el simulador de foc, seran actuacions ben acollides per tots els actors de l'aeroport", conclou.
Punt clau per a l'aviació corporativa
En el que queda pendent de fa 25 anys, s'inclou l'ampliació de la longitud de la pista actual de l’Aeroport de Sabadell pel sud-est, amb l’objectiu d’incrementar la seva capacitat operativa i tècnica. "És una obra que es pot fer sense inconvenients perquè es disposa de l'espai necessari", diu Puig. Recorda que això suposaria una empenta important per ampliar els serveis a l'aviació corporativa i aerotaxi; "cada vegada hi ha més demanda generada per grans esdeveniments internacionals i esportius a Catalunya (Mobile World Congress, ISE, Fórmula 1 o MotoGP a Montmeló)".
Aquesta és una de les activitats més importants de l'aeroport, juntament amb els serveis essencials d’helicòpters d’emergència, cossos de seguretat i manteniment de flota. És l'activitat més essencial, juntament amb l'escola de vol, que lidera l'Aeroclub de Barcelona-Sabadell, que és el club aeri més antic d'Espanya i el tercer d'Europa. És l'escola de vol amb més d'un miler de socis i més de 10.000 hores de vol, de la qual en surten més de 50 pilots formats cada any, i "donada la demanda laboral que hi ha, tots surten amb feina", destaca Puig.
Sens dubte per afrontar aquest creixement també caldrà "adaptar les condicions d’infraestructura i de les aeronaus per Night Visual Flight Rules (NVFR) i Instrumental Flight Rules (IFR), amb l’objectiu d’establir un horari fix d’activitat independent de la llum solar", diu Puig, és a dir, facilitar la operativa per a vols nocturns.
Amb caràcter més global, l'Aeroport de Sabadell guanyaria molta importància si tingués una connexió intermodal de l’aeroport a la xarxa de Rodalies (amb l’estació de Sabadell Sud) i la seva integració amb les vies AP7 i C58.
El president de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Transport de Cambra Sabadell, Pere Puig, admet que "del paraigua d'Aena no en podem sortir, però podem defensar davant del gestor estatal que els aeroports catalans s'han d'entendre com un tot i no de manera aïllada i que una certa especialització beneficiaria al conjunt. És a dir, mancomunar la perspectiva global dels aeroports catalans amb la qual guanyaríem eficiència", conclou.