Pablo Hernández de Cos, actual director general del Banc de Pagaments Internacionals i exgovernador del Banc d'Espanya, seria el candidat més qualificat entre els principals favorits per assumir la presidència del Banc Central Europeu quan expiri el mandat de Christine Lagarde el 31 d'octubre de 2027. Així ho desprèn d'una enquesta elaborada pel Fòrum Oficial d'Institucions Monetàries i Financeres entre experts en política monetària, que ha avaluat cinc potencials successors en nou categories diferents, incloent-hi l'experiència, els coneixements, el lideratge i el potencial de suport nacional i europeu.
Els experts consultats van valorar cinc candidats potencials: el neerlandès Klaas Knot, exgovernador del Banc dels Països Baixos; Isabel Schnabel, representant alemanya al Consell Executiu del BCE; Joachim Nagel, president del Bundesbank; el francès François Villeroy de Galhau, governador sortint del Banc de França; i l'espanyol Pablo Hernández de Cos. Tots ells reuneixen els requisits tècnics per optar al càrrec, però l'enquesta ha posat de manifest diferències significatives en la seva valoració global per part dels especialistes en política monetària.
El dirigent espanyol, preferit en quatre de les nou categories analitzades
L'exgovernador del Banc d'Espanya és el preferit dels experts en quatre de les nou categories avaluades. En concret, destaca en formació en economia monetària, reputació de capacitat per generar consens, capacitat per obtenir el respatller d'altres estats membres i credencials europees. A més, Hernández de Cos obté la segona millor puntuació en categories com l'experiència en banca central i el coneixement dels mercats de capitals, i la tercera millor valoració en capital polític. Aquest perfil polièdric el situa com el gran favorit de la consulta.
Segons un antic funcionari d'una institució multilateral de desenvolupament citat pels responsables de la consulta, Hernández de Cos combina profunditat intel·lectual i una valuosa experiència adquirida durant la gestió de la crisi espanyola i en un entorn polític summament complex. El seu pas pel Consell de Govern del BCE entre 2018 i 2024 li ha permès conèixer a fons el funcionament de la institució i les dinàmiques de presa de decisions en moments de tensió, un actiu que els experts valoren molt positivament.
Per darrere de l'espanyol, els resultats de l'enquesta situen en una ajustada segona posició el president del Bundesbank, Joachim Nagel, molt lleugerament per davant del neerlandès Klaas Knot i del francès Villeroy de Galhau. La proximitat en les puntuacions reflecteix que no hi ha un consens clar sobre un successor alternatiu a Hernández de Cos, sinó que diversos candidats reuneixen mèrits per optar al càrrec. En canvi, la representant alemanya Isabel Schnabel, que hauria de sortejar la restricció d'un sol mandat per als membres del consell del BCE, queda relegada a l'última posició entre els potencials favorits.
El debat sobre Alemanya i el possible incompliment de les normes comunitàries
Els autors de la consulta assenyalen que una part important del debat sobre l'elecció del pròxim president del BCE gira al voltant d'una qüestió geopolítica de primer ordre: si Alemanya estaria infringint les normes de la Unió Europea, si ostentés simultàniament la presidència del BCE i de la Comissió Europea, que actualment ocupa Ursula von der Leyen. La possibilitat que Von der Leyen abandoni Brussel·les prematurament per assumir la presidència federal alemanya l'any que ve es considera bastant remota, la qual cosa obre un interrogant sobre si Alemanya hauria de renunciar a encapçalar el BCE si ja controla la Comissió.
Un sondeig entre economistes elaborat per Bloomberg el passat mes de gener apuntava al neerlandès Klaas Knot com el candidat favorit en la carrera per succeir Christine Lagarde, per davant de Pablo Hernández de Cos. En aquella consulta, el tercer candidat més ben posicionat era Joachim Nagel. No obstant això, el panorama ha canviat en els últims mesos. A principis d'any, una enquesta del Financial Times situava Hernández de Cos com el candidat favorit per al 26% dels economistes consultats, per davant del 24% que preferia Klaas Knot i del 14% que triaria Joachim Nagel. Isabel Schnabel rebia el suport del 7% dels enquestats. La successió de Lagarde es preveu com un dels nomenaments clau de l'any 2027 i s'espera que la lluita per la presidència s'intensifiqui a mesura que s'acosti la data de relleu.