El Ministeri de Treball ha tancat aquest dimarts un acord amb els sindicats, però sense la patronal, per apujar el salari mínim interprofessional (SMI) un 3,1% el 2026, fins als 1.221 euros mensuals per catorze pagues, amb efectes retroactius des de l'1 de gener.
Així ho ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, després de l'última reunió de la taula de negociació: "No hem pogut incorporar la patronal, com hagués estat la nostra voluntat, a aquest acord de diàleg social. Hem negociat sense parar, ens hem deixat la pell. Hem buscat propostes i contrapropostes perquè CEOE i Cepyme poguessin avui acompanyar-nos en la presentació d'aquest acord de salari mínim interprofessional, però finalment no ha estat possible".
El número dos de Yolanda Díaz ha avançat que el Ministeri de Treball ha assumit també el compromís i "tirarà endavant" una reforma de l'actual decret de salaris mínims interprofessionals perquè els complements salarials no puguin ser absorbits, tal com reclamaven els sindicats. La patronal s'hi oposava. "No és possible que la pujada del salari mínim es perdi pel camí, no arribin a la butxaca de les persones treballadores. Reformarem les regles d'absorció i compensació", ha subratllat Pérez Rey.
Les patronals CEOE i Cepime ja havien avançat el seu rebuig a la proposta fiscal plantejada pel govern espanyol per compensar les empreses davant la pujada de l'SMI, que han qualificat de "trilera" amb condicions "inabastables".
En un comunicat, CEOE i Cepime mantenen que "aquesta pujada és un parany, atès que Treball realment ha pactat amb els sindicats la tramitació de la no compensació i absorció dels complements salarials, saltant-se de nou l'Estatut dels Treballadors i trencant la negociació col·lectiva, cosa que portarà a un increment exponencial dels costos". I adverteixen “amb rotunditat” que “mai no s'havia vist una manca de respecte i un menyspreu tan clar al diàleg social com el que estem presenciant aquests dies”.
El Ministeri d'Hisenda va plantejar a la patronal una reducció fiscal progressiva, que podria arribar a compensar fins al 100% de la pujada de l'SMI, de la qual es podrien beneficiar aquelles empreses que contractin treballadors amb sous superiors al salari mínim interprofessional, sempre que incrementin la plantilla.
Aquest plantejament del ministeri de María Jesús Montero consisteix en una reducció en la base imposable de l'Impost sobre Societats, que podrien aplicar-se les empreses si la plantilla mitjana total al final del període impositiu, amb contractes amb sous superiors a l'SMI, s'ha incrementat respecte a la que tenien a l'inici d'aquest període impositiu. Per aplicar-se aquesta reducció, l'augment de la plantilla hauria de ser d'almenys un treballador a temps complet durant un any en empreses amb menys de 100 treballadors, i d'un mínim de dos treballadors o d'almenys un 1% de la plantilla en aquelles empreses que tinguin almenys un centenar de treballadors.
Tant Yolanda Díaz, titular de Treball, com Carlos Cuerpo, d'Economia, han indicat en les últimes setmanes que havien estat negociant una proposta amb la patronal per modificar la llei de desindexació amb l'objectiu de permetre que la pujada de l'SMI es pugui traslladar als contractes públics.
La desindexació és una norma que impedeix que els preus dels contractes públics s'actualitzin automàticament en funció d'índexs generals com la inflació (IPC) o el salari mínim interprofessional (SMI). Precisament, la Llei de Desindexació de l'Economia Espanyola es va aprovar el 2015 per evitar que els preus públics pugessin en cadena cada vegada que pujava un índex general. Però el govern espanyol s’ha mostrat favorable a “flexibilitzar” la desindexació dels contractes públics, per facilitar la seva actualització, si la CEOE se sumava a l’acord de l’SMI.