El sistema agroalimentari català s'ha transformat en les últimes dècades fins a convertir-se en un ecosistema altament concentrat, on un grapat d'empreses controlen bona part de la producció, la distribució i la venda dels aliments que arriben a les llars. Ho adverteix un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que posa xifres a un procés que ha anat avançant de manera silenciosa mentre el nombre de pagesos no ha parat de disminuir. El porcí és l'exemple més paradigmàtic, però la dinàmica s'estén a altres sectors. I l'estudi ho relaciona amb un canvi en els hàbits de consum que ha disparat el consum de carn i ultraprocessats alhora que s'ha engreixat la bretxa entre el que es produeix i el que acaba a la taula. L'informe de l'IDRA parteix d'una constatació: a mesura que s'avança en la cadena alimentària, el nombre d'operadors es redueix dràsticament.
A la base hi ha gairebé 49.000 explotacions agràries, i al final del recorregut, uns 20.000 comerços alimentaris. Però en el tram final, el de la distribució, el mapa se simplifica: deu cadenes de supermercats concentren el 65% de les vendes d'aliments a Catalunya. Mercadona, Bon Preu, Carrefour, Lidl, Consum i BonÀrea són alguns dels noms que apareixen al capdavant d'aquesta llista. La seva influència no es limita a la venda: les seves decisions sobre què comprar, a qui i a quin preu condicionen tota la cadena que les precedeix. Aquesta concentració no és un fenomen nou, però l'informe constata que s'ha accelerat en els últims anys. I el que és més rellevant: afecta directament la capacitat dels productors locals per arribar al consumidor final. Com més grans són les cadenes, més difícil és per a un petit pagès accedir-hi.
El porcí, l'exemple més extrem
El document posa el focus en el sector porcí com el cas més avançat de concentració industrial. Quaranta anys enrere, Catalunya tenia unes 15.000 explotacions porcines i 200 escorxadors municipals. Avui, bona part d'aquestes instal·lacions han desaparegut, i la producció s'ha integrat al voltant de cinc grans empreses: Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Olot Meats. Aquestes companyies gestionen un sector que sacrifica uns 23 milions d'animals cada any, una xifra que representa el 36% de la producció final agrària catalana. I no es queda a casa: la meitat del producte s'exporta. La transformació ha estat radical. La mida mitjana de les explotacions s'ha multiplicat per quinze, i el model de producció s'ha industrialitzat. Les petites granges familiars han donat pas a grans instal·lacions integrades verticalment, on l'empresa controla des de l'alimentació dels animals fins al processament de la carn.
L'estudi adverteix que la concentració no es limita al sector porcí. La mateixa dinàmica s'està produint en altres àmbits com l'aviram, la fruita, l'oli i la pesca. En tots ells, el nombre de productors es redueix i el pes de les grans empreses augmenta. L'informe ho explica amb unes dades que parlen per si soles: en els últims deu anys, Catalunya ha perdut 4.600 pagesos. Mentrestant, la presència de persones jurídiques (empreses, societats) al sector rural ha crescut un 28%. Això vol dir que el camp català s'està despoblant de pagesos individuals i omplint de societats que, sovint, no tenen el mateix arrelament al territori.
L'informe de l'IDRA no es limita a analitzar la producció i la distribució. També relaciona aquest model amb l'evolució dels hàbits alimentaris. I les dades mostren un canvi profund en què mengem. El consum de carn s'ha duplicat en els últims cinquanta anys, mentre que el d'aliments ultraprocessats s'ha triplicat en tres dècades. Aquest gir en la dieta, expliquen els autors, està vinculat a un model agroalimentari que prioritza la producció industrial de matèries primeres per alimentar bestiar (el 55% de la producció agroalimentària catalana es destina a pinsos) i que genera un excés de productes de baix valor afegit. Els preus dels aliments, mentrestant, han augmentat un 34% en sis anys. I una dada més: al voltant del 30% dels aliments produïts acaben malbaratats. És a dir, es produeix en excés, es ven a preus cada cop més alts i una part significativa no arriba mai a ser consumida.