Els espanyols són més pobres ara que fa tres lustres en comparació amb la resta dels habitants de la UE i ho són en totes les comunitats autònomes, sense excepció, segons l'informe de la Competitivitat Regional a Espanya 2023 (amb dades de 2022), presentat aquest dimecres pel Col·legi d'Economistes. Els autors del treball, José Carlos Sánchez, director tècnic, i Patricio Rosas, coordinador, ressalten que el 2022, només 3 comunitats autònomes tenien un PIB per càpita (PIBpc) superior a la mitjana de la UE, 2 menys que en 2018 i 7 per sota de 2007, any que va marcar el final del boom econòmic espanyol que va arrencar el 1995.

El 2022, el PIBpc mitjà dels comunitaris va ser de 35.434 euros anuals, i la mitjana d'Espanya, 30.241 euros, segons el treball elaborat a partir de dades de la CE, Eurostat, i l'institut de conjuntura Funcas. Per comunitats autònomes, tan sols Madrid, amb 41.485 euros (117,1 en relació amb la base 100 de la UE); el País Basc, amb 38.659 euros (109,1), i la Comunitat Foral de Navarra, amb 36.440 euros (102,8), són per sobre dels ingressos d'un habitant mitjà de la UE.

Catalunya ostenta la quarta renda per càpita més gran d'Espanya, 35.169 euros, però es queda lleugerament per sota de la mitjana de la UE, tan sols un 0,7%, en el 99,3 sobre la base 100. Aquest territori és el segon any que queda fa fora del pòdium de les comunitats autònomes que superen el PIBpc comunitari, ja que el 2021 va estar, fins i tot, per sota, en el 97,3 de la UE. L'altra comunitat autònoma que ha caigut del grup líder ha estat Aragó, tot i que, en aquest, cas va situar la seva renda per càpita per sota de la comunitària el 2018, quan els seus habitants guanyaven un 0,6% més que el comunitari mitjà. Si ens n'anem enrere en el temps, eren 7 les autonomies amb uns ingressos per càpita més alts que el dels habitants de la UE: a Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó, s'hi van sumar La Rioja i les Balears, tot dos una mica per sobre de la base 100.

20 punts menys

L'informe del Col·legi d'Economistes, que aborda en aquesta edició una anàlisi més àmplia del període 2007-2022, conclou que els espanyols som ara gairebé un 20% (18,8 punts percentuals) més pobres del que érem el 2007, en relació amb la resta dels pobladors de la UE. El 2007, el PIBpc espanyol sobrepassava el de la mitjana comunitària en un 4,4% (104,4 sobre base 100); l'any següent va baixar a un 102,% i el 2009 va ser l'últim en el qual els espanyols van tenir més ingressos que la mitjana comunitària, encara que tan sols fos un 0,7% superior (100,7).

A partir de 2010, amb l'agudització de la crisi financera, que va durar fins a 2013, els espanyols han anat perdent renda per càpita amb lleus repunts. Ja el 2010, la renda mitjana va baixar al 96,3% de la mitja UE, tocant un primer terra en el 90,1 el 2013, quan s'inicia una recuperació gradual amb un màxim el 2017 del 92,8. I a partir d'aquell any, es canvia la tendència a la baixa amb un fort descens el 2020, amb la pandèmia, que marca el mínim del PIBpc espanyol, amb un 82,8% de la renda mitjana comunitària. I des d'aleshores, es torna a escurçar distàncies amb la UE, al 84,3% el 2021 i el 85,6% el 2022. No obstant això, es pot recordar que en aquests dos anys es produeix una forta inflació, la qual cosa explica que la renda mitjana en termes absoluts (que no en paritat de compra) salta des dels 27.221 euros de renda mitjana dels espanyols el 2021, a 30.241 euros el 2022, un increment de l'11%.

El director tècnic del Consell d'Economistes de Múrcia i coordinador de l'informe, Patricio Rosas, assenyala que la pèrdua de la renda per càpita en relació amb la resta de comunitaris i, en conseqüència, una minva de la capacitat adquisitiva dels espanyols en aquests països, s'explica pel comportament que l'economia mostra amb les crisis. En l'evolució s'aprecia que la crisi financera suposa un primer cop molt dur per al PIBpc dels espanyols, que se situa per sota de la mitja UE, una caiguda abrupta que es repeteix amb la Covid. Tanmateix, Rosas assenyala que la recuperació de la renda per capita és molt més lenta a Espanya, per la qual cosa les dues crisis continuades han engrandit la bretxa d'Espanya amb la UE.

Sense excepció

Una bretxa que és generalitzada en totes les comunitats autònomes en els últims 6 anys. El 2017, la renda mitjana dels Espanyols es va situar en el 92,8% de la comunitària i en el 2022, en el 85,3%, amb un descens de 7,5 punts, la qual cosa suposa una caiguda del 8,8%. L'evolució ha estat molt dispar, encara que els descensos més grans del PIBpc espanyol en relació amb el de la UE s'han produït als territoris amb més ingressos. Així, la renda per càpita dels bascos cau un 10,4% en relació amb la comunitària en aquests 6 anys; a Catalunya, baixa un 10,1% (del 110,4 de la base 100-UE al 99,3) i a Navarra (9,8%).

No obstant això, la quarta baixada més important es dona a les Canàries (8,7%); seguida per la Comunitat Valenciana (8,1%), Castella i Lleó (7%), la Regió de Múrcia (6,9%), la Comunitat de Madrid —la que millor resisteix entre els territoris capdavanters—, on el PIBpc descendeix el 6,3% (125 el 2017 a 117,1 el 2022), La Rioja (6,3%), Andalusia (6%), Castella-La Mancha (5,7%), Galícia (5,1%), Cantàbria (5%), Astúries (4,2%), Aragó (4,1%) i Balears (2,6%). Extremadura és l'única en què la renda per càpita puja respecte a la mitjana comunitària, encara que un lleu 0,2% (63,3 sobre la mitja UE, al 63,4 el 2022).