El 29% dels concursos públics licitats el 2022 van quedar deserts perquè cap empresa no s'hi va presentar, quan el 2019 el percentatge de concursos deserts va ser del 18,5%, la qual cosa suposa un increment de 10 punts percentuals, segons l'informe especial de supervisió relatiu a contractes de concessió el 2022 fet públic fa uns dies per l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon). Les patronals atribueixen la falta d'interès de les empreses pels concursos a la rigidesa de la norma i la falta de revalorització en el preu de les contractes, després que el 2015 s'aprovés la llei de desindexació de l'economia pública.
La negativa del govern espanyol a modificar els concursos públics ha estat un dels motius que CEOE i Cepyme han argumentat per no sumar-se a l'acord per a la pujada de l'SMI del 5% acordada pel Ministeri de Treball i els sindicats CCOO i UGT aquest divendres. "Des de la CEOE observem l'increment dels concursos que queden deserts, una cosa que clarament es deu al fet que les condicions no són les adequades", assenyalen fonts de la patronal a ON ECONOMIA i incideixen que la petició que el govern espanyol aprovi la indexació dels concursos s'explica precisament pel creixent desinterès de les empreses en acudir a les licitacions. Fet que està relacionat amb l'increment dels costos que suposen les pujades de l'SMI.
L'últim informe, amb dades del 2022, insisteix en el continu increment de la deserció de les empreses d'aquest tipus de contracte públic. Així, el 2019, quan comencen els informes, el 18,5% dels concursos van quedar deserts; el 2020, el 20,8%; el 2021, el 24,8%, fins a sumar el 29% el 2022. Una dada que contrasta amb la resta de les formes de contractació pública, on els contractes que queden deserts no arriben al 10% el 2022.
2 empreses per concurs
Però no només hi ha més concursos deserts, també hi ha menys empreses que es presentin a cada concurs. El 2022, no van arribar a 2 de mitjana (1,97 en concret), davant les 2,48 del 2021 (un any excepcional per la licitació d'uns grans contractes de Muface dependent de l'administració estatal), 2,01 el 2020 i 2,12 el 2019. A més, en el 55% dels concursos, hi va haver un únic licitador, encara que es tracta dels contractes de menys valor econòmic. Una cosa que també es deixa notar en el nombre d'empreses que acudeixen a altres contractes públics que no fan servir la forma de concurs. El 2022, davant la mitjana d'1,97 en els concursos, en la resta de la contractació pública s'eleva a 3,21 les empreses que aspiraven al contracte, 2,9 en el cas de contractes de subministrament i de 4,5 per a execució d'obres.
Tanmateix, malgrat que l'interès de les empreses per aquest tipus de contractació pública decau, creix el nombre de concursos que liciten les administracions públiques. Si el 2019 el nombre de licitacions (que poden incloure diversos contractes si són pel procediment de lots) va ser de 1.650, el 2022 havia crescut a 2.517.
Lligat a l'SMI
A Cepyme es mostren especialment preocupats per aquesta tendència, ja que en el cas dels concursos d'àmbit local, solen ser pimes les licitadores. Fonts d'aquesta patronal, pertanyent a CEOE, assenyalen que l'augment de licitacions que queden desertes és indicatiu que moltes pimes no poden afrontar els termes d'un contracte quan es canvien els seus costos a posteriori sense cap afectació per a la contrapart. Ressalten que el poc interès empresarial es deriva de la singularitat d'aquests procediments, que expliquen amb una tramitació més complexa: percentualment s'adjudiquen i formalitzen notablement menys lots: el 48,24% davant el 78,24%, quedant, per tant, en tramitació un número sensiblement més petit: el 29,24% davant el 10,45%.
La patronal de les pimes defensa que "els contractes públics incorporin algun tipus de revisió vinculada a l'avanç de l'SMI, de manera que tant les empreses com l'Estat -i no només les primeres- suportin en alguna mesura les càrregues de la millora de la retribució als treballadors. No sembla coherent que l'empresari suporti alces properes al 16% en els costos laborals i la seva provisió de béns i serveis al sector públic es faci mantenint congelats els preus d'un contracte firmat prèviament i en altres condicions".
Pedro Fernández Allen, president de la patronal de la construcció CNC -un dels sectors més afectats per la contractació pública, inclosa la fórmula de la concessió- ressenya que a l'increment dels concursos deserts, "se suma que el model concessional a Espanya ha entrat en sequera després d'una dècada en la qual les licitacions públiques de contractes han caigut en picat". En els últims vuit anys s'han concedit contractes per valor de 3.500 milions d'euros, un terç dels quals es va firmar tan sols l'any 2010, segons un informe de l'Institut d'Estudis Econòmics. I atribueix aquesta situació, principalment, a les rigideses de la llei de desindexació.
No només els empresaris
Però els empresaris no són els únics que es queixen de les rigideses que té els concursos públics a Espanya. L'OIReScon assenyala que la contractació concessional tan sols suposa el 3,43% respecte al volum total de contractació pública adjudicada a Espanya, davant el 12% de mitjana en el conjunt de la UE. Una cosa que l'organisme dependent del Ministeri d'Hisenda, atribueix a l'actual normativa.
"Com a conclusió final -ressenya l'informe- pot afirmar-se que el mercat concessional a Espanya s'ha vist limitat per la rigidesa normativa, la qual cosa naturalment impediria assolir els objectius establerts en la Directiva europea per als contractes de concessió, com és la de servir d'instrument per al desenvolupament estructural a llarg termini de la infraestructura i els serveis estratègics en els quals es materialitzen les polítiques públiques, en aquells casos en els quals es verifica que és la via de més eficiència en l'aplicació de la despesa pública als esmentats objectius".