El Ministeri de Treball ha acordat aquest divendres amb CCOO i UGT apujar el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2024 un 5%, des dels 1.080 euros mensuals per catorze pagues fins als 1.134 euros. Aquesta pujada s'aplicarà amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024. Així ho ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, al terme de la reunió que ha fet a primera hora d'aquest matí amb els agents socials per comunicar-los la decisió del Govern sobre l'SMI després de les converses mantingudes amb ells des del mes de desembre. Les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme no s'han sumat a l'acord perquè no s'han atès les seves demandes d'indexar l'SMI als contractes públics i d'establir bonificacions per al sector del camp.

Tant Treball com CCOO i UGT estaven disposats a firmar una pujada del 4% si les organitzacions empresarials se sumaven a un pacte tripartit. En cas de no fer-ho, el Ministeri i els sindicats van assegurar que la pujada havia de ser "més ambiciosa" que aquest 4% inicial i de fet els sindicats estaven demanant un 5%. "No ha pogut ser (l'acord amb la patronal). Ens hem deixat la pell, ho hem intentat fins a l'últim moment i no ho hem aconseguit, però hem assolit un acord amb els sindicats per pujar l'SMI un 5%", ha destacat Pérez Rey, que ha precisat que aquest 5% es traduirà en una pujada de 54 euros més al mes.

2,5 milions d'assalariats

El secretari d'Estat, que ha agraït a sindicats i empresaris el seu esforç negociador, ha subratllat que aquesta pujada de l'SMI beneficiarà més de 2,5 milions de persones, de les quals un terç seran dones i joves, que podran a partir d'ara "viure millor". "Aquesta pujada ens permetrà també apujar el salari per hora de les empleades de llar i continuar avançant en un país més pròsper, que acabi amb el diferencial salarial amb Europa, que continuï lluitant contra la bretxa de gènere i que redimeixi de l'element fatal que és la pobresa salarial", ha ressaltat Pérez Rey.

El secretari d'Estat, que ha destacat l'"altura de mires" dels sindicats en acordar aquesta pujada, ha indicat que des que es va iniciar la senda ascendent de l'SMI, aquesta renda mínima s'ha revalorat un 52%, la qual cosa ha contribuït a reduir la pobresa salarial en un 25%. A començaments de l'any passat, el Govern va acordar, només amb els sindicats, una pujada de l'SMI del 8% per a 2024. El seu compromís per a aquesta legislatura és fixar, per llei, que aquesta renda mínima sempre ha de ser equivalent al 60% del salari mitjà, una cosa que no convenç els sindicats, ja que consideren que el 60% del salari mitjà és una referència mínima, però que podria ser superior.

La CEOE tampoc no es va afegir a les pujades de l'SMI de 2022 i 2021 acordades pel Govern de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT, però sí que hi va pactar l'increment de 2020, quan va augmentar des dels 900 als 950 euros mensuals.

Valoracions

El vicesecretari general de Política Sindical d'UGT, Fernando Luján, ha destacat que la pujada és "coherent" amb la que han tingut l'ingrés mínim i altres pensions mínimes. Luján també ha reclamat l'obertura d'una taula de negociació amb el Ministeri d'Hisenda, el Ministeri d'Economia i el de Treball per abordar, que es traslladin a les contractes públiques aquestes pujades. Juntament amb això, ha incidit que la pujada ha d'arribar "a tots els sectors sense cap dificultat" i ha assenyalat al sector agrari, on ha apuntat a la possibilitat d'obrir una taula per seguir com s'aplica.

Per la seva part, la secretària d'Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha considerat "una bona notícia" la pujada pactada, encara que ha manifestat la preferència del sindicat perquè l'acord hagués inclòs la patronal. S'ha mostrat satisfeta perquè l'increment final hagi estat el reclamat des dels sindicats, un 5%, una pujada que "no és capritxosa", assegura, perquè és la que llancen les estadístiques salarials de l'INE. Ha subratllat el "fort impacte" que l'alça tindrà entre els col·lectius que menys guanyen, amb especial incidència entre les dones, el que ajudarà a reduir la bretxa de gènere i aconseguir "que l'economia continuï funcionant millor i continuar contribuint a la creació d'ocupació"