Un estudi realitzat pel Grup Dexeus Dona ha revelat que les dones estan avançant l’edat a la qual recorren a la preservació de la fertilitat per motius socials, però que aquesta tendència encara no és suficient. Tot i que l’edat mitjana ha passat dels 38 als 35 anys en l’última dècada (2012–2023), els experts alerten que fer-ho als 35 continua sent tard per aconseguir resultats òptims, ja que és just a partir d’aquesta edat quan la fertilitat femenina experimenta una davallada pronunciada. “Si una dona vol preservar la seva fertilitat amb garanties, el millor moment continua sent abans dels 35”, recorden els especialistes.
L’anàlisi revisa més de deu anys de tractaments de preservació per motius no mèdics i indica que el descens en l’edat és una bona notícia, però encara insuficient. A més, l’estudi també posa de manifest que el percentatge de dones que utilitzen posteriorment els òvuls congelats podria ser més alt del que mostren les dades actuals, ja que molts dels cicles són recents i encara no ha passat prou temps per determinar si les pacients hi recorreran.
Aquests resultats es van presentar recentment en el XIII Congrés de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR), celebrat a Barcelona entre el 12 i el 14 de novembre. El congrés, que va reunir més de 600 professionals i va acollir més de 220 comunicacions científiques, va estar presidit per la Dra. Montse Boada, cap de Biologia de Dexeus Dona. En aquesta edició es van abordar qüestions d’actualitat com els dilemes ètics i legals sobre el destí dels embrions emmagatzemats sense finalitat reproductiva, problemàtica que sovint limita la seva possible donació per a investigació.
Nous enfocaments en criopreservació espermàtica
El Grup Dexeus Dona hi va presentar diverses línies de recerca, entre les quals destaquen nous enfocaments en criopreservació espermàtica, estudis sobre l’eficiència del cultiu embrionari, treballs sobre la relació entre la morfologia del blastocist i els resultats clínics i un projecte innovador que demostra que la liofilització no elimina la capacitat fecundant dels espermatozoides. Aquest darrer estudi obre la porta a la conservació de mostres en entorns remots o en exploració espacial, on els sistemes de refrigeració no són viables.
En paral·lel, l’equip també va presentar dades sobre les troballes inesperades observades en el cribratge genètic ampliat de portadors (ECS), una eina que permet detectar malalties hereditàries ocultes i que cada vegada té més pes en les estratègies de medicina preventiva reproductiva.
El context social reforça la importància d’aquests estudis: Espanya continua sent un dels països europeus on les dones són mares més tard. Segons l’INE, el 2024 el 10,4% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més i gairebé el 40% corresponen a dones majors de 35 anys. Aquesta tendència fa encara més rellevant la necessitat d’informar i conscienciar sobre l’impacte l’edat en la fertilitat i sobre el paper que pot tenir la preservació d’òvuls com a eina de planificació reproductiva.