Toni Clapés segueix sent el periodista número 1 de Catalunya en dos sentits: és el líder de la ràdio de tardes, però a més ostenta el rècord de 28 anys seguits sent líder no ja d'un programa sinó de dos programes el Versió original a Catalunya Ràdio i Versió RAC1. Segons l'últim EGM Versió RAC1 té 336 mil oients. Ningú a la tele i a la ràdio fa aquests números amb un programa a la tarda. Per entendre'ns, Xavier Grasset ahir va ser líder amb La selva de TV3 fent 115 espectadors. Clapés és modest i segueix batallant dia a dia per fer el millor programa. A TV3 no el volen i a 2Cat apareixia de tertulià a Cafè d'idees de Gemma Nierga però no ha proposat cap programa de nit per problemes de salut, segons va confessar mentre no estigui superat el seu càncer en té prou amb la ràdio.
La seva emissora ha estrenat un pòdcast amb Marta Cailà anomenat Sense filtres on diferents VIPS parlaran de problemes de salut mental, similar al pòdcast de Xantal Llavina anomenat Ho he superat a Catalunya Ràdio. Clapés és el primer convidat, amic i company de la Cailà, i reconeix un problema de salut: a banda de càncer pateix atacs d'ansietat. Toni Clapés: "El meu primer atac d'ansietat va ser una nit a quarts de dues de la matinada, em vaig despertar amb el braç adormit i amb palpitacions molt fortes, m'ofegava. Creia que era un atac de cor, vivia sol, agafo el telèfon i truco el meu pare. A urgències m'apliquen protocols d'angina de pit, al matí el diagnòstic és un atac d'angoixa. No sabia què era això. Quan m'ho diagnostiquen no em diuen què haig de fer si em tornava a passar. Es va tornar a repetir un dia que anava pel carrer amb la meva dona, em començo a trobar malament i creia que era una angina de pit. Ingressat d'urgències un altre cop i el diagnòstic era el mateix: atac d'angoixa. En directe a la ràdio he passat èpoques de pànic escènic davant del micro. Si això no ho tractes es repeteix. Un dia veient Priscilla al cinema amb la Marta Romagosa, m'agafa un atac de pànic, m'ofego al mig de la filera, vaig molestar tota la gent, sortint corrents a l'aire lliure per recuperar-me d'aquell atac d'angoixa. Des d'aleshores quan vaig a un espectacle sempre em poso al costat del passadís". El seient de la punta, no són manies de vell, és per seguretat.
Clapés segueix abordant un problema mental que pocs famosos reconeixen. Ricard Ustrell, que va treballar per Clapés, va reconèixer que patia exactament el mateix que Clapés: atacs de pànic i por escènica davant del micro. Deu anar amb la responsabilitat, la pressió i el càrrec. Clapés: "Abans de cada programa tinc la mateixa sensació de buit, de caiguda lliure com al Dragon Khan. Vaig gestionar l'angoixa al psicòleg, és una ombra que apareix però si es desencadena n hi havia una època que jo no podia fer una entrevista als convidats, per angoixa. Les feia amb tu Marta Cailà i et demanava que fessis tu l'entrevista. Patia la síndrome de l'impostor. I soc massa autoexigent i exigeixo massa a la resta, a vegades exigeixo d'una manera incorrecta. No sé dir que no. A banda tinc pressió a casa, has de portar ingressos, la meva filla ha d'anar a la Universitat..."
Clapés dona la paraula clau: "Tenia la síndrome de l'impostor". Un mal normal entre els que fan mega programes de moltes hores on se suposa que el presentador i director ha de saber de tot. I és impossible. No existeixen els superhomes, només són periodistes. Bons periodistes.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!