La convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig i l'anunci de la tornada del president a l'exili, Carles Puigdemont, gràcies a la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats espanyol, ens ha transportat a una nova pantalla del videojoc de la política. El nivel de complexitat augmenta, i molt probablement la conflictivitat i el joc brut per part dels de sempre: l'espanyolisme més exaltat. Recursos, campanyes, soflames, mentides i atacs. La mateixa recepta. I un bon exemple el tronem en una entitat que, suposadament, lidera l'espanyolisme a Catalunya fora de la política pura. El seu nom és més fals que un bitllet de 4 euros: Societat Cívica Catalana.
L'organització s'ha convertit, des de fa un temps, en una mena de tanqueta que dispara sense solta ni volta artilleria grollera, indignant, sovint censurada fins i tot per les plataformes virtuals. Vaja, que al president li han tancat el compte per passar-se de la ratlla. Va ser un dels cims de la seva carrera al capdavant d'SCC, molt focalitzada en la batalla de les xarxes. Una cronologia i unes respostes que poden ser qualsevol cosa, menys dignes d'una societat cívica, i encara menys catalana. Si fos catalanofòbica, encara. De moment no tenim constància d'un canvi de nomenclatura. No perdem l'esperança.
El cas és que el senyor president de l'organització s'ha quedat ben despatxat després de signar una piulada ofensiva contra la llengua catalana, i per extensió contra els milions de catalanoparlants que la fan servir. Potser, fins i tot, té socis en l'entitat entre aquells a qui ha catalogat de la següent manera: "Saber catalán es como saber mover las orejas. No sirve para nada, pero como haces gracia a algunos freakies (sic), es un factor a considerar. Pero no le demos más importancia de la que tiene..." Quantes coses passen pel cap, oi? A nosaltres també. Però deixarem que siguin les mateixes xarxes socials les que li responguin.
Entre l'allau de comentaris que ha suscitat aquesta provocació pública i recurrent, ens detenim en un actor molt estimat a Catalunya, enormement significat amb la causa catalana i que, a més a més, té una capacitat per repartir bufetades fora de sèrie. Toni Albà no calla ni una i no escatima en vehemència. "De moment em serveix per a cagar-me en el Franco que et va cagar…" Escatològic, sí. Però és que la cosa va de tifes. I la primera va ser la piulada original del convivent cívic catalanòfob. Com fa sovint, d'altra banda. És marca de la casa.
De moment em serveix per a cagar-me en el Franco que et va cagar…💩 https://t.co/ZNUSsqrT9A
— TONI ALBÀ ||*|| (@tonialba) March 23, 2024
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!